Autor: M.Tornel.

‘Projecte de ciutat’, per Manel Larrosa

ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista i arquitecte

Un projecte de ciutat no és un nou pla general urbanístic, per més que un pla pugui servir de suport a un projecte de ciutat. Un projecte de ciutat és purament polític i expressa la voluntat de conduir la ciutat a un horitzó concret. Expressa alhora i simultàniament un balanç i una oferta d’on anar.

Tota ciutat compta amb una inèrcia enorme, perquè és com un gran vaixell, la direcció del qual només es pot virar amb voluntat i sense dubtes, pas a pas, però sense mai perdre passada. Els dubtes ignoren les oportunitats i no aconsegueixen cap resultat, perquè les maniobres queden anul·lades les unes a les altres.

Tenim dret a preguntar quina és la ciutat que els nostres representants polítics entreveuen a 20 anys vista, si és que n’albiren alguna. Elegits per quatre anys, que no s’estranyin d’una pregunta a cinc vegades més lluny. Un projecte de ciutat implica una cultura política prèvia, més solida que ser una franquícia d’una marca política general.

Per a Sabadell, una opció raonable seria la combinació d’un projecte econòmic i un de social, ambdós potents. Econòmic per tal de recuperar ocupació, centrifugada des de fa dècades cap als municipis veïns i el Barcelonès, i projecte social de nous serveis públics, entre els quals l’habitatge públic hi seria destacat.

Altres detalls clau serien una més sòlida relació amb la societat, compartir projecte, exercir liderat, reforçar les entitats, etc. Es tracta de mirar lluny, de disposar d’ambició i saber-la encaminar amb passos concrets, però amb una perspectiva sòlida.

La meva impressió és que ben pocs dels 27 regidors compten amb alguna idea precisa de projecte de ciutat. Els ho serà fàcil de demostrar amb un escrit que ho esclareixi. Esperem, doncs, alguna notícia al respecte.

La meva impressió és que alguns dins el vaixell caminen de proa a popa per demostrar el seu radicalisme, altres opten per pintar el vaixell i uns tercers senten que el dirigeixen perquè s’han posat la gorra de capità. Però el plànol amb el destí i la traça del viratge no apareixen per enlloc. Segurament no hi ha cap perill de topar amb un iceberg, però la cursa amb altres ciutats la perdem dia a dia, de forma lenta perquè sembla que res no es mou, però portem dues dècades de desorientació.

Podem construir plegats el projecte, ciutat i ajuntament, però això no s’externalitza com un pla urbanístic, sinó que es cou en el diàleg franc i apassionat, a la llum pública i amb liderat polític, si és que aquest apareix.