ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués. Responsable Política Municipal PSC Sabadell
És evident que tenim una situació d’emergència climàtica, que ens obliga a replantejar-nos moltes coses i a adaptar el nostre model econòmic i social a una nova realitat, que ha de prioritzar la conservació del planeta. Des dels inicis de la revolució industrial, en la segona part del segle XVIII, s’ha produït un gran creixement econòmic amb un consum important de recursos naturals, sense tenir en compte els greus costos mediambientals que generava, com la devastació d’espais naturals, la desaparició d’espècies de fauna i flora, la proliferació de noves malalties, la reducció de la capa d’ozó o l’escalfament global per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Davant l’evidència científica dels riscos existents, que ja comencen a afectar a les nostres vides, en els darrers anys ha augmentat força la conscienciació social i s’han potenciat actuacions per redreçar la situació, si bé són difícils d’aplicar per l’existència d’enfocaments divergents i per la dificultat d’aconseguir la imprescindible coordinació política internacional.
Al marge de sectors negacionistes, que es mouen per interessos inequívocament partidistes, l’emergència climàtica i la sostenibilitat mediambiental són acceptades de forma majoritària per la societat, si bé resulta complicat posar-se d’acord en la forma de procedir. En un costat hi ha els que prioritzen els objectius mediambientals i deixen en un segon terme la realitat econòmica i social, i en l’altre els que sense treure importància a aquests objectius, consideren que s’ha de garantir també la sostenibilitat del camí que porta a la mateixa meta. Aquesta sostenibilitat implica combinar adequadament, per part de l’administració pública, la demanda d’esforços i la facilitació de mitjans, i no menystenir l’economia com a font de generació de riquesa, que ben redistribuïda garanteix l’estabilitat social.
Faig aquestes consideracions per posar en valor els tres projectes que el PSC vol incloure en un possible acord amb Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2023: El Centre Recreatiu i Turístic Hard Rock, l’ampliació de l’Aeroport del Prat i la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. Es tracta de tres projectes amb una incidència econòmica important en el territori, que només es realitzaran si compleixen tots els requisits mediambientals establerts i que no es poden rebutjar a priori amb argumentacions que no tenen en compte el conjunt d’implicacions.
El Turisme és un sector fonamental pel seu impacte econòmic, que cal transformar i dignificar per incrementar el seu nivell qualitatiu i garantir unes condicions laborals i salarials dignes. El Centre Recreatiu i Turístic Hard Rock va en aquesta direcció si es tenen en compte aquestes premisses i s’assumeixen els condicionants mediambientals. Menystenir el projecte amb el qualificatiu de “ludòpata” perquè inclou un casino, implica tenir una visió força “puritana” de la societat i no entendre que les activitats relacionades amb el joc estan integrades també en el concepte d’oci.
L’Aeroport del Prat és un pol dinamitzador rellevant del país i perdrà competitivitat si es renuncia a la seva ampliació. Es pot discutir com es fa aquesta ampliació per garantir la protecció dels espais naturals de l’entorn i per evitar la contaminació acústica dels habitants de les poblacions properes, però el trànsit aeri, si bé canviarà (supressió de vols curts, combustibles ecològics, avions més eficients), continuarà augmentant i l’economia catalana no pot prescindir d’una infraestructura de primer nivell.
Pel que fa a la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell, que alguns de forma interessada continuen anomenant 4t Cinturó, cal dir que no es tracta d’un tram d’una gran autovia de circumval·lació per les ciutats que conformen la segona corona de la Regió Metropolitana de Barcelona, sinó que serà una via de quatre kilòmetres, de dos carrils per banda, sense passos elevats, amb alguns trams soterrats i integrada al territori, que facilitarà la connectivitat entre les dues poblacions, descongestionant la circulació pel seu interior i millorant també la connexió de Sabadell amb el Baix Llobregat, a través del 4t Cinturó, que acabarà definitivament a Terrassa. Si bé a nivell de mobilitat la prioritat és el tren, això no implica renunciar a fer inversions en la xarxa de carreteres, que agilitzin el tràfic de mercaderies i de persones i que contribueixen també a la pacificació dels nuclis urbans i a la disminució de la contaminació que s’hi genera per la circulació a baixa velocitat.
Posar sobre la taula aquests projectes per donar suport als pressupostos de la Generalitat del 2023 no es pot despatxar a la lleugera dient que el PSC no està a favor de l’emergència climàtica i que la seva proposta respon a interessos especulatius contraris a l’interès general. La gestió d’una emergència va molt més enllà de reconèixer o no la seva existència i implica tenir en compte totes les variables que intervenen. Cal ser estrictes en els requisits mediambientals, però no es poden rebutjar a priori projectes amb impacte econòmic positiu en el territori per un cert dogmatisme intel·lectual i en el cas de Sabadell, això és vàlid també pel projecte Surfcity. El creixement econòmic ha portat molts problemes i ha generat l’emergència climàtica, però com a alternativa no podem idealitzar models de vida preindustrials en un entorn natural menys degradat. S’ha de continuar treballant en tots els àmbits per revertir la situació actual. La notícia apareguda aquests darrers dies en els mitjans de comunicació sobre els bons resultats de les mesures adoptades per la comunitat internacional per tancar el forat en la capa d’ozó, que ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol, ens indica el camí a seguir.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: un moment de la manifestació. Autor: David B.
