ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
Recentment s’ha aturat -una vegada més, i ja en portem mig segle- el famós Quart Cinturó que hauria de connectar les ciutats vallesanes de Terrassa, Sabadell i Granollers, en aquesta ocasió per haver-se caducat l’avaluació ambiental del Ministerio de Transportes. I és que en aquest petit país nostre no parem de veure com els de sempre, entitats econòmiques amb molt poder, en connivència amb els governs de diferents nivells, intenten extreure grans beneficis en infraestructures i l’especulació, sense importar-los l’esquarterament en aquest cas del nostre territori, ni l’impacte real més enllà del curt-terminisme, com ho són també els infames Jocs d’Hivern 2030.
Així doncs, aquest dies podem veure com l’alcaldessa de Sabadell i el de Terrassa estan fent pinya amb entitats com el Gremi de Fabricants, les PIMEC, la Cambra de Comerç i alguns mitjans de comunicació que fan d’altaveu per convèncer als ciutadans i ciutadanes de les meravelles d’aquesta obra, de poder travessar de punta a punta el nostre Vallès sense adonar-se -o sense que els importi- que pel camí es destruirien zones d’un alt contingut ecològic, posant en perill o agreujant la nostra qualitat de vida, realitzant un cap de pont per a noves operacions urbanístiques, trinxant els pocs espais agrícoles i naturals que ens queden al voltant, i sense solucionar realment la congestió viaria.
Aquestes entitats econòmiques i financeres necessiten unes organitzacions polítiques domesticades per què es puguin realitzar aquest projectes, d’exemples en tenim a dojo, tots i totes podem recordar -en un article anterior ho vam apuntar- les quantitats de ministres i càrrecs de confiança que avui estan treballant en grans empreses de la construcció i de les energètiques pels seus grans serveis què des de la política els han fet.
Aquestes entitats són les mateixes que no fa gaires mesos feien proclames de la importància que tindria pel nostre gran petit país l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o ara també, com dèiem anteriorment, l’organització dels Jocs Olímpics d’hivern, en ple canvi climàtic i compartint candidatura amb el govern catalanòfob d’Aragó.
Unes entitats econòmiques financeres i polítiques, què en públic mostren i venen la seva preocupació pel medi ambient i l’emergència climàtica però que siguin altres països els què apliquin mesures restrictives als seus ciutadans i ciutadanes, que nosaltres tenim un bon negoci.
Avui ja podem dir què tant el govern -autonòmic i de l’Estat- com l’ajuntament de la nostra ciutat en aquest últims mesos, estant mostrant quines són les seves veritables intencions, no molestar massa a les entitats del poder econòmic ni treballar perquè s’apliqui una política per millorar el medi ambient i gestionar el canvi climàtic que tenim a sobre.
Es per això què o ho fem les entitats associatives, juntament amb les ecològiques, amb la força del carrer i la ciutadania, o el futur de les properes generacions serà encara més complicat. Aturem aquests plans absurds -es diguin Quart Cinturó, Aeroport, o Jocs Olímpics- i centrem-nos en una estratègia compartida de país que doni una resposta a l’alçada d’aquesta crisi climàtica.
Foto portada: la part de llevant del Ripoll, per on hauria de passar el Quart Cinturó camí de Castellar del Vallès i Granollers.
