Javier Garrido. Autor: Cedida.

‘Què ha passat a Podem? Crònica d’un suïcidi polític (2)’, per Javier Garrido

ARTICLE D’OPINIÓ
Javier Garrido, exresponsable d’organització de Podem Sabadell

En la primera part d’aquest article vam exposar les causes del deteriorament orgànic que travessa Podem en el conjunt de l’Estat. Totes les contradiccions i deficiències organitzatives descrites s’han reflectit amb tota la seva intensitat a Sabadell. En particular, en la greu crisi interna viscuda en els darrers mesos.

Què ha passat a Sabadell?

A Sabadell, la història de Podem ha estat, des del principi, envoltada de polèmica. Sorgit a la segona meitat de l`any 2014, en el marc d’assemblees multitudinàries, el nou partit ben aviat va patir la divisió crònica i l’enemistat personal enquistada entre militants de diferents sectors. L’abandonament de la militància i la pèrdua d`intel·ligència col·lectiva del partit a la ciutat va ser molt més ràpida i irreversible que en altres llocs. Però que l’arbre no ens impedeixi veure el bosc: darrere d’episodis locals de divisió enmig de la plaça pública s’hi amaga la fallida orgànica i la desorientació estratègica que, com ja hem descrit, afecta al projecte a tot l’Estat.

En el decurs d’aquest difícil procés, l’any 2017, un grup de militants aglutinat en bona mesura per la figura de Marta Morell, vam començar a defensar un projecte que tenia entre els seus eixos dos signes distintius: l’autonomia del projecte de Podem i la vocació de bon govern. L’autonomia, com a tret irrenunciable de tot projecte polític sòlid i viable. La vocació de bon govern, d’acord amb un diagnòstic segons el qual les polítiques públiques havien de ser l’eix de la reconstrucció del contracte social que s`havia anat trencant, especialment des de la crisi de 2008. La nostra conclusió era inequívoca: o apreníem ràpid a governar i demostràvem a la ciutadania que el partit tenia capacitat per produir valor afegit en forma de polítiques desmercantilitzadores i diferenciadores, o la decadència del projecte el faria entrar en una fase irreversible.  

Al voltant d’aquests dos eixos es forja el lideratge natural de Marta Morell, en el marc d’un Cercle que va arribar a aglutinar més d’un centenar de militants, la immensa majoria dels quals eren nouvinguts a la política. El Cercle Podem Concòrdia va arribar a esdevenir en els processos d’eleccions d’òrgans municipals celebrat a final de l’any 2020 el cercle més gran de Catalunya. Totes i cadascuna de les assemblees ciutadanes celebrades els darrers anys a la nostra ciutat han estat guanyades molt àmpliament per Marta Morell o persones del seu equip. La darrera, celebrada el desembre del 2020, va escollir per una majoria clara el líder veïnal Antonio Ontiveros com a portaveu, juntament amb un document en què es manifestava el suport a la feina desenvolupada per Marta Morell a l’Ajuntament i que no podia tenir un títol més explícit: Podem, partit de govern. Cada vegada que se li ha donat la paraula a la militància del partit, el resultat ha estat un aclaparador suport al projecte polític impulsat per Marta Morell.

Però més enllà de les antipaties personals, les diferències a l’interior del partit sempre han estat polítiques. Davant l’autonomia del projecte que hem propugnat, l’actual direcció catalana del partit sempre ha promogut activament, sense dir-ho, que Podem es dissolgui dins la vella esquerra postcomunista. Sempre hem sostingut que és un plantejament absurd que un partit renunciï a presentar-se a les eleccions. Que unió potser sí, però debatent primer el què, el com, el quan, l´on i, sobretot, fent-ho des de baix, sense vetos i des del reconeixement de la feina feta.

Des de la direcció de Concepción Abellán, en canvi, sempre van transmetre que això no estava en discussió i que si aquesta unió no la fèiem de manera voluntària, ens la farien tard o d`hora des de dalt. Tot això, malgrat el fet que tots els documents del partit especifiquen clarament que qui té la darrera paraula pel que fa a la forma que el partit es presenta a les eleccions són les persones inscrites al municipi. Fa pocs dies, a la plaça de Sant Roc, tota la ciutadania de Sabadell va poder comprovar el respecte d’Abellán pels documents i per les persones inscrites a la ciutat, anunciant, per decret, una coalició electoral.

Els partidaris de la coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, Concepción Abellán, en clara minoria a la nostra ciutat, eren plenament conscients que no obtindrien el control directe de la direcció del partit mitjançant processos d’elecció interns. Davant la perspectiva de derrotes internes sostingudes en el temps, han insistit durant molt de temps a la direcció catalana per tal que activés l`ús de les mesures disciplinàries, tan freqüents al partit. En el cas de Marta Morell, des d’un punt de vista material i formal, els expedients disciplinaris que van conduir a la seva expulsió són un insult a la intel·ligència que no tenen res a envejar a episodis antics de la vella esquerra. De fet, a Sabadell, com en altres parts de l`Estat, també han estat persones d’aquesta vella esquerra amb la qual vam competir electoralment en les eleccions municipals de 2019 els qui han instigat la seva tramitació.

A tot això cal sumar una vocació de marginalitat, davant de la nostra vocació de govern. La repetició ad nauseam de tòpics d’extrema esquerra i la profusió de selfies en mobilitzacions ciutadanes a les quals només s’aporta la presencia i mai un pla viable o una proposta que aporti una solució, ha esdevingut el principal signe d’identitat de l’acció política de l’organització. Exactament el contrari del que la societat necessita, del que la gent reclama als partits i del que hem intentat fer des de la institució municipal.

Tot aquest conjunt de circumstàncies ens ha portat a desenes de militants a renunciar a seguir formant part de Podem. Unes circumstàncies que ja han propiciat que Podem esdevingui un actor irrellevant a la política catalana i que aviat faran que ho sigui també a l’àmbit estatal, on cada dia que passa és més evident que el futur passa per altres lideratges, com el mateix Pablo Iglesias va manifestar quan va abandonar la vicepresidència segona del Govern, en designar Yolanda Díaz com a successora, i per nous espais plurals on Podemos ja no serà el principal eix vertebrador.

En el cas de Sabadell, les actuacions de la direcció catalana de Podem han fet impossible seguir desenvolupant des del partit una proposta política mínimament coherent i operativa per a la nostra ciutat i, sobretot, defensar i seguir impulsant tota la feina feta fins ara. Tot això, a més, en un context polític local on és imprescindible que la vocació de bon govern s’imposi a la voluntat continuada de bloqueig per la qual aposten, de manera clara, els espais polítics de la nostra ciutat que van governar en el mandat anterior.

Sobre el bon govern

Reprenem el principi: el col·lapse de Podemos no vol dir que els problemes que va posar de manifest la seva aparició s’hagin superat. Tot el contrari: en bona mesura, s’han agreujat. Espanya és, segons dades del Banc Central Europeu, el país de l’euro que menys va gastar l’any passat per fer front a la crisi de la Covid i l’ONG Oxfam Intermon calcula que, malgrat mesures com els ERTE i l’Ingrés Mínim Vital, 790.000 compatriotes han augmentat les estadístiques de la pobresa.

Al final no s’ha pogut garantir, com es va anunciar, que ningú es quedi enrere o que els desnonaments i els acomiadaments desapareguin, però el partit fa des del govern el mateix que hem vist que fa dins de l’organització: repetir dogmes que no coincideixen amb la realitat tangible. La deriva oligàrquica del sistema polític, doncs, continua. No s’ha aturat encara el deteriorament dels serveis públics, ni s’ha reparat l’avaria persistent dels mecanismes igualitaris que fan possible l’ascensor social i la igualtat d’oportunitats. La gent continua necessitant, encara més que el 2014, espais polítics que recullin el testimoni del que un dia va ser nova política i governs que reverteixin el deteriorament del contracte social. Però això només podrà aconseguir-se amb governs competents, que tinguin la capacitat d’impulsar polítiques transformadores fruit de la negociació i l’acord amb altres actors polítics. No mitjançant l’escenificació pública i permanent de confrontacions amb els socis de govern per treure rèdit polític, tant freqüents en el Govern d’Espanya i en el Govern de la Generalitat.

Nosaltres, des de l’Ajuntament de Sabadell, gràcies al Pacte de la Concòrdia, hem augmentat la despesa social un 19% des de l’inici del mandat, impulsat la construcció de 528 pisos de lloguer social i donat un impuls decisiu a la promoció dels drets civils, entre moltes altres actuacions. Són fites de les quals es beneficien ja milers de veïnes i de veïns. La realitat és que la nostra ciutat serà, al 2023, més igualitària i més cohesionada que no ho era el 2019, però no gràcies a Podem, sinó a la seva cap de llista l’any 2019, Marta Morell.

Comments are closed.