‘Què representa la nova llei de memòria democràtica?’, per Carmel Montllor (PSC)

ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués, membre del PSC.

L’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica del Govern espanyol implica un pas molt important en la reparació ètica de les víctimes de quaranta anys de franquisme, perquè complementa la Llei de Memòria Històrica del 2007 del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que a partir del 2011, amb l’arribada al poder del Partit Popular, va ser buidada de contingut al no tenir assignada partida pressupostària. Entre els principals elements que introdueix la nova llei es poden destacar els següents:

  1. Declara la nul·litat de les resolucions i sentències dels tribunals d’excepció franquistes, entre les quals hi ha la condemna a mort del President Companys.
  2. L’Estat assumeix el lideratge en la recerca de les persones desaparegudes, establint un pla quadriennal i un mapa de fosses, creant un banc nacional d’ADN de les víctimes i aportant els recursos econòmics necessaris per poder fer les exhumacions.
  3. Es protegeix i es facilita l’accés a tota la documentació relacionada amb la repressió franquista.
  4. Es garanteix el dret a la investigació de les violacions als Drets Humans i al Dret Humanitari Internacional durant el franquisme i es crea una Fiscalia de sala de Memòria Democràtica i Drets Humans.
  5. Es planteja una auditoria dels bens espoliats i una investigació de les persones que van realitzar treballs forçats, així com de les edificacions i empreses beneficiades per aquest tipus de treball.
  6. S’incorpora el valor de la memòria democràtica en el sistema educatiu i en els àmbits de la investigació i la divulgació.
  7. Es converteix el “Valle de los Caídos” en un lloc de memòria democràtica amb finalitat pedagògica i s’extingeix la Fundació del mateix nom.
  8. Es prohibeix l’exaltació de la simbologia franquista i l’existència d’organitzacions que en facin apologia, establint-se un règim sancionador per aquestes actuacions. També es retiren les distincions, títols i condecoracions atorgades als protagonistes o impulsors del franquisme.

Contrasta aquesta voluntat del Govern espanyol per tancar ferides i fer justícia amb la intencionalitat d’amplis sectors de l’independentisme català de distorsionar la història i presentar a Espanya i al seu Govern com hereus d’un franquisme no desaparegut, en contraposició a Catalunya i a la Generalitat com a representants genuïns de tots els valors democràtics i republicans. El darrer discurs institucional de l’11 de setembre del President Torra n’és un bon exemple, quan demana a la Monarquia i al Govern espanyol disculpes per la persecució, detenció i afusellament del president Companys i dels catalans morts a les presons, a l’exili o als camps de concentració nazis.

Cal pensar que des del moment en que la Generalitat es va integrar en les estructures polítiques creades durant la Transició i referendades de forma democràtica en un referèndum, va assumir també les hipotètiques responsabilitats que li poguessin correspondre a l’Estat espanyol per les actuacions d’un govern il·legítim sorgit d’un sagnant cop d’estat, que va enderrocar el govern legalment constituït de la 2ª República Espanyola. En aquests condicions i d’acord amb la petició del president Torra, el Govern de la Generalitat també hauria de demanar perdó pels actes comesos pel franquisme.

En els 40 anys de dictadura hi van participar de forma activa espanyols i catalans i per a comprovar-ho n’hi ha prou en analitzar l’arbre genealògic dels actuals líders independentistes per descobrir que no és estrany trobar familiars directes que van estar al bàndol nacional a la Guerra Civil o que van participar en les estructures de poder franquista en els anys posteriors, ja sigui per convenciment, per por o per interès i sense que això vulgui dir que els seus descendents hagin d’assumir cap responsabilitat per les actuacions dels seus avantpassats.

Si ens centrem en el cas de Sabadell per a corroborar aquest fet, ens podem fixar en les 10 persones que van ocupar l’alcaldia de la ciutat des del gener del 1939 fins a l’abril del 1979, quan es va constituir el primer ajuntament democràtic, totes tenen noms i cognoms ben catalans i la majoria van néixer a Sabadell.

Si es vol construir un país més democràtic i més just s’ha de ser objectiu amb la història i no manipular-la amb la finalitat de justificar actuacions presents. Els fets són els que són i cal reparar el patiment de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, sobretot el d’aquelles que van ser vilipendiades i menyspreades durant els 40 anys de dictadura. D’aquí la importància de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica que va aprovar el govern i que es presentarà al Congrés per a ser debatut i segurament aprovat

Foto portada: un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos, el 24 d’agost del 2018. Autor: ACN. 

Comments are closed.