La pandèmia havia impedit la celebració de les dues darreres recepcions de Festa Major. A més, es tracta de la darrera del mandat la qual cosa, segons dicta la tradició, assenyala l’inici de la precampanya electoral cara a les eleccions municipals de l’últim diumenge del proper mes de maig.
Per tot això, hi havia una certa expectació per recuperar un acte institucional que serveix de punt de trobada de les entitats econòmiques, socials, cíviques i culturals així com dels partits polítics. És a dir el que en el llenguatge del segle XIX s’anomenaven les forces vives de la ciutat.
La reunió, al pati de l’Estruch, aplegà unes 250 persones. Consistí en un parlament de l’alcaldessa, Marta Farrés, flanquejada pels regidors de Cultura i Esports i pels portaveus dels grups municipals, qui pronuncià un discurs que s’escrivia sol. Així ha esmentat els esforços que havia hagut d’entomar la ciutat per superar la situació generada per dos anys de covid i ha apel·lat a aquest mateix esperit de superació per afrontar el fosc panorama econòmic derivat de la crisi energètica i la inflació. També, ha pronunciat el tradicional agraïment a les entitats que participen o han col·laborat financerament amb la Festa Major d’enguany. La part final de la seva intervenció ha tingut un marcat to feminista en què ha destacat el desplegament de seguretat per evitar les agressions sexuals.
Després del parlament de l’alcaldessa es serviren begudes refrescants a dues barres disposades diagonalment al patí de l’antiga fàbrica i un pica-pica amb croquetes i pizzes fredes en unes tauletes estratègicament distribuïdes per facilitar la formació de les rotllanes on mantenir xerrades informals i disteses.
Estils d’alcaldia
Cada alcalde o alcaldessa té el seu estil. Manuel Bustos organitzava, a la Bassa de Sant Oleguer, una ostentosa recepció que, entre el gremi periodístic, s’anomenava el ‘besamans’. L’alcalde i la seva parella rebien, un per un, a tots els convidats sota una llarga catifa vermella. La recepció podia aplegar un miler de persones amb un servei de càtering de primera on no hi faltava de res i on eren especialment buscades unes magnífiques fideuàs.
Amb la caiguda de Bustos, Joan Carles Sánchez, el Breu, va muntar unes recepcions més austeres. Una tònica que continuaren Juli Fernàndez i Maties Serracant. Amb una novetat: celebrar les recepcions a diversos barris de la ciutat (Torreguitart, Campoamor, Can Rull i Torre-romeu, per aquest ordre en els seus quatre anys).
L’alcaldessa Farrés manté l’austeritat i per segona vegada ha triat el pati de l’Estruch. Una picada d’ullet al món de l’art i la cultura sabadellenca.
Incògnites electorals
Aquest ambient distès i amable, no amagà les incògnites polítiques plantejades que es dirimiran a les properes eleccions locals. Serà capaç Marta Farrés mantenir o fins i tot augmentar els seus actuals 10 regidors? Que serà de Marta Morell, expulsada de Podem, podrà revalidar l’acta de regidora? Podrà recuperar Joan Mena l’espai perdut a les darreres municipals? Quin serà el resultat de la pugna entre ERC i Junts per l’hegemonia del vot independentista? Incrementarà Esquerra la seva representació al consistori? Què en serà dels tres edils de Ciutadans? Conservarà el partit taronja la seva representació municipal? Tornarà a entrar el PP a l’Ajuntament? Ho farà per primer cop Vox?
Qüestions totes elles que marcaran l’intens curs polític que s’encetà dijous passat a Ca l’Estruch.
Foto portada: l’alcaldessa, Marta Farrés, durant el seu discurs. Autor: David B.
