ARTICLE D’OPINIÓ
Rèplica a: ‘El Ripoll: l’únic espai natural que ens queda’, per Josep Asensio, isabadell 2-11-2024)
El Ripoll a Sabadell no existia com a unitat territorial, només com a curs d’aigua. En els anys seixanta s’anomenava Ripoll-1, Ripoll-2… a un seguit de plans parcials industrials, espais als quals s’accedia des de la terrassa superior de la ciutat, ja que només l’aigua el recorria en continuïtat i de baixada. Va caldre la invenció del Pla del Ripoll, per a fer-hi un camí a tot el llarg i conformar un espai unitari, percebut i viscut. Camí obert a la força i amb nous ponts. Llavors vam descobrir una nova realitat, un paisatge i vam recrear la natura, gràcies a una intervenció d’urbanització de diversos milions d’euros de la UE, i tot amb una voluntat planificada i de cirurgia potent, res de dolç. I l’èxit ha desbordat les intencions inicials.
Cert que les aigües havien baixat dels colors dels tintorers, però avui són els senglars qui es passegen per l’asfalt dels carrers i algunes de les fàbriques han estat destruïdes per vàndals i segueixen un declivi molt bèstia. Avui el problema són més els immobles que la natura.
El Ripoll va néixer d’un pla del primer ajuntament democràtic que va redactar Pere Vidal, a partir de estudis previs en diversos camps: aigües, història, talussos… i sempre amb la idea de fer compatible una identitat de ciutat que es basava en vells molins, després fàbriques i que podien continuar integrats en un espai, ara sí, molt més natural. L’èxit de la naturalització ha portat a la idea de fer únicament un espai natural i ignorar la component urbana i fabril que sempre hi fou. Però el Ripoll demana la gestió dels contraris: natura i urbanitat, perquè està al peu d’una ciutat de 200.000 habitants i aquest és el repte. Com l’interès del Ter i del Llobregat també rau en les seves colònies fabrils.
Fins i tot en alguns elements que ara destaquem, com el mateix curs de l’aigua, conté unes més que notables i elevades dosis d’artifici. Pel Ripoll hi baixa aigua del Ter reciclada darrera de Can Roqueta i portada aigües amunt i regenerada en basses més biològiques. I el miracle de la natura comporta ara tot un excés de presència humana que clama ser distribuïda a altres llocs.
La mirada el Ripoll acostuma ser molt del tram Sabadell i ignorem que passa a Castellar i a Barberà. A Castellar amb un infecte sector de Can Bages que replica el que havia estat la Clota de Can Puiggener. Però, com que és fora del terme, poc ens en escandalitzem.
Algú recorda la Clota de Can Puiggener? Un merder que va ser netejat d’arrel, com ho foren moltes barraques aigües més amunt en una intervenció valenta. Però l’endreça general es feu amb la idea de mantenir acotades, però viables, les velles instal·lacions industrials.
Al Ripoll s’hi mantenen (miracle) fàbriques tèxtils, com el Moli de l’Amat o Castelló, com encara n’hi ha alguna aigües amunt a Castellar. Algues altres d’antigues s’han refet com a Ca la Daniela i el seu impacte no existeix. I a la fusteria Gabarró s’hi està fent una plató cinematogràfic. I es va estar a punt de tenir una escola de bombers i policies en una altra vella seu, només que la rigidesa de la normativa i, sobretot, de la seva interpretació, ho van bloquejar. Algunes naus no han estat destruïdes perquè l’amo hi manté un mínim retén d’activitat que fa de vigilància. Altrament veuríem repetit el que ha succeït a Cal Grau, amb una estació de mitjana tensió desmantellada en ple funcionament i endutes les bigues mestres del sostre, deixant penjades les biguetes, tot per robar el màxim del metall possible. El pulcre escàndol que vol que tot sigui natura ens dirà que tot net, que fora activitat de tot tipus.
Però l’objectiu no pot ser altre que la gestió complexa dels contraris: de la urbanitat i de la natura a peu de ciutat. Digueu-me anti-natura, perquè em defineixo com a pro-industrialista i entenc compatible encarrilar la contradicció entre urbanitat i natura. I si així em qualifiqueu us diré petits burgesos, idealistes i reaccionaris. Perquè el curs de la humanitat no és sinó aquest esforç antropològic d’enginyeria, del qual la mateixa agricultura n’és una mostra palesa. Som dins la natura, no al seu marge, la podem refer com el Ripoll n’és un magnífic exemple. I la podem destruir, efectivament, però ens cal una mirada ampla i no un discurs essencialista, parcial i ploramiques.
L’article del senyor Asensio és un cúmul de desinformació, ignorant de tot del planejament històric i actual del Ripoll i els seus efectes són la demagògia i la falsedat. Un professor està obligat a més.
Doncs sí, el Ripoll és una gran recreació de Natura, amb capacitat d’allotjar activitat.
Article relacionat:
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.
