El següent article, titulat ‘Ràdio pública i model lingüístic’ és una rèplica de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, a l’article ‘L’estat de la ciutat (XV): la llengua de Ràdio Sabadell’, escrit per Antonio Santamaria.
Sorprèn que, a aquestes alçades, algú mínimament informat de la realitat social de Catalunya, i de Sabadell en concret, negui a la ràdio municipal el paper que juga i que li correspon com a difusor i promotor de l’ús de la llengua pròpia de Catalunya: el català. També sorprèn que per discrepar dels que volem que Ràdio Sabadell emeti preferentment en català se’ns acusi de “submissió ideològica al nacionalisme petitburgès, amb oberta contradicció amb els principis d’igualtat i universalitat de l’esquerra”.
La defensa de la llengua és perfectament compatible amb els valors d’esquerres i són precisament molts moviments socials –i també el moviment obrer, no ho oblidem- els que han lluitat històricament per la supervivència de la llengua catalana. I no cal dir que la pretensió de què la llengua comuna sigui la més utilitzada acabaria en quatre dies amb la major part de llengües del món, a banda probablement de l’anglès, el castellà, l’àrab i el xinès.
Quan des de l’Entesa per Sabadell defensem l’ús del català com a llengua vehicular d’un mitjà de comunicació amb gran arrelament social, estem apostant per utilitzar la llengua com a instrument d’integració social, de la mateixa manera que altres mitjans de comunicació públics, com ara TV3 o Catalunya Ràdio, han complert aquesta mateixa funció a una altra escala en un “mercat” en què l’oferta en castellà és abassegadora.
Però no es pot oblidar que aquesta defensa respon també a una llei, la de política lingüística, que va ser de consens, però que des de fa un temps està sent qüestionada pels sectors més conservadors, malgrat els èxits aconseguits per exemple amb la immersió lingüística a les escoles.
No pretenem pas limitar l’ús de diferents llengües a la ciutat (ni als bars, ni a les llars, Sr. Santamaria), ni tan sols les intervencions dels convidats o els oients, sinó fer una política activa de consolidació del català a l’administració i als mitjans de comunicació. Sense aquesta política de discriminació positiva del català ens temem que la nostra llengua estaria actualment en procés d’extinció com ha passat a tants altres territoris i s’hauria produït una fractura social.
