ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós i Alejandro Garcia, membres del Moviment Veïnal del Sud
Ja fa 171 anys, Karl Marx ens apuntava en una de les seves obres més emblemàtiques i parafrasejant a Hegel, que la historia es repetia dues vegades, la primera com una gran tragèdia i la segona com una miserable farsa[i]. Aquesta caricatura recurrent la podem observar en les darreres setmanes mentre assistim a l’intent de renovar el règim espanyol sorgit de la segona restauració borbònica.
Mentre la dreta, incapaç de plantejar una alternativa seriosa i moderada al govern de Sànchez, agita l’espantall del separatisme i cerca desesperadament el transfuguisme necessari per la seva investidura, aquest, aprofitant les contradiccions de tots els seus rivals, fa camí per mantenir-se a qualsevol preu en el poder, el que ara per ara, sembla incloure una negociació amb els líders independentistes.
Malgrat pugui ser una operació arriscada, que de fet, ja ha trobat les primeres reticències internes entre certs barons i històrics del PSOE[ii], el plantejament d’una amnistia general per les causes derivades del procés català sembla ben encarrilat, el que teòricament permetria, entre d’altres qüestions, un retorn a l’estil Tarradellas del President Puigdemont. També podrien beneficiar-se estimats companys com els represaliats del 23S, l’Oriol Calvo, l’Adrià Sas i tants d’altres amb sentència ferma o a l’espera de judici. Ara bé, tot i l’innegable benefici personal per centenars de persones (si la fórmula final garanteix que es puguin beneficiar realment i el poder judicial no s’oposa cas per cas), l’operació política malauradament s’emmarca en un nou tancament per dalt, com va ocórrer fa 45 anys, d’un procés que ha mobilitzat centenars de milers de persones.
Assistim al que podria ser un nou Pacte del Silenci que anticipa un intent de renovació del mateix, a partir del qual, els que mantinguin posicions els espera, si fem memòria, el mateix destí que els que es van oposar a la Constitució espanyola i a la Transició. Com dèiem, però, la repetició històrica no pot obtenir els mateixos resultats que l’operació original, Puigdemont no és Tarradellas ni ara el poble es contenta amb un altre Estatut. El context és enormement diferent, al que s’ha d’incloure la conjunció de crisi econòmica, climàtica o energètica.
En aquest sentit, s’accelera l’empitjorament de condicions de vida per a la classe treballadora a casa nostra: infraestructures ferroviàries deficients, amb incidències 5 de cada 6 dies[iii], una sanitat pública en evident col·lapse, amb temps d’espera per sobre de la mitjana estatal (com la consulta hospitalària de 82 dies i per intervenció quirúrgica no urgent de 151 dies[iv]), l’ensenyament en peu de guerra des de fa mesos pel greu deteriorament del seu sector (retallades sense revertir, decisions unilaterals del Departament, precarietat d’interins i substituts, falta de professors, etcètera), l’encariment sense control de l’habitatge (increment del 50% en els darrers anys[v]) que està provocant un èxode fora de ciutats com Barcelona, l’augment exponencial dels preus en alimentació (alguns productes arribant al 30-50% en pocs mesos[vi]), les entitats socials com el Banc d’Aliments desbordades[vii], la pobresa infantil cronificada, la quantitat de persones sense llar multiplicant-se com mai, amb més de 200 a la nostra ciutat (amb un increment del 30% només entre 2019 i 2022)…
Aquesta situació de veritable alarma social i amb els paràmetres que descrivim, sorprèn pel fet de no traslladar-se en mobilitzacions al carrer, més enllà de vagues de sector (com la de sanitat o educació) o protestes com la viscuda recentment davant la celebració de The District[viii]. Sorprèn i ens qüestionem els motius pels quals no hi ha ni s’espera cap vaga general ni veritables mobilitzacions massives. Certament no ens equivocarem si assenyalem que les societats, per si mateixes i sense organització, no tenen prou capacitat per fer front una gran lluita, per això formem entitats, partits i sindicats. Però les existents, majoritàriament, estan en coma profund, ja sigui per estar en l’òrbita del PSOE i Sumar, que ja els convé el relaxament social, o per un natural desgast després d’anys d’intensa activitat a Catalunya, que sembla haver sumit a la nostra societat en una letargia i desencant majúscul del qual encara queda per observar les darreres conseqüències.
En qualsevol cas, el fi de cicle i l’etapa que se’ns obre -com dèiem, de reestructuració del règim- necessita de major anàlisi i reflexió, que ens ha mancat en uns temps d’immediatesa i de voràgine del procés. En un proper article abordarem de manera específica els que creiem són els motius i causes d’aquest coma profund. De moment, però, recordar que les petites victòries polítiques, com pot ser properament l’amnistia, si van mancades d’una estratègia general i redreçament del moviment (més enllà dels partidismes), poden servir per apuntalar la nova forma que adopti el règim del 78, obligant a tornar a la casella de sortida. Així mateix, l’esquerra nacional, de la qual ens sentim part, té el deure i l’obligació de recomposar-se des d’una perspectiva de classe, i alhora, no oblidar que malgrat totes les contradiccions i limitacions del procés, aquest ha suposat la sacsejada més gran al règim des de la seva creació. Aprofitem la seva energia i plantem batalla, superem la desorientació provocada des del 17.
[i] Podeu trobar el text complert a https://www.marxists.org/espanol/m-e/1850s/brumaire/brum1.htm#i
[ii] Article al Diario.es a https://www.eldiario.es/politica/felipe-guerra-unen-entusiasmo-ejercito-amnistia_129_10531694.html
[iii] Article de la CCMA a https://www.ccma.cat/324/5-de-cada-6-dies-hi-ha-incidencies-a-rodalies-lacusacio-del-govern-contra-renfe-i-adif/noticia/3227766/
[iv] Article al Diari de Sanitat a https://diarisanitat.cat/llums-i-ombres-de-la-sanitat-publica-catalana-les-fragilitats/
[v] Article a Público a https://www.publico.es/public/l-encariment-lloguer-barcelona-s-acarnissa-als-barris-amb-els-salaris-mes-baixos.html
[vi] Article a la CCMA a https://www.ccma.cat/324/els-preus-van-pujar-al-desembre-un-5-2-a-catalunya-i-un-5-7-a-espanya/noticia/3206292/
[vii] Article a Vilaweb a https://www.vilaweb.cat/noticies/banc-aliments-augment-preus/
[viii] Article a Público a https://www.publico.es/economia/activistas-vivienda-protestan-barcelona-the-district-feria-inmobiliaria-bancos-y-grandes-fondos.html
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: Jaume Asens, Yolanda Díaz, Carles Puigdemont i Toni Comín, al Parlament Europeu, fa uns dies. Autor: ACN.
