ARTICLE D’OPINIÓ
Pau Avellaneda, membre de la Crida per Sabadell.
Sens dubte en els propers anys els avenços tecnològics suposaran una revolució en el camp del transport i la mobilitat. Des de la incorporació del vehicle elèctric fins a la irrupció d’importants eines d’anàlisi i gestió de la mobilitat basades en programaris especialitzats passant pel desenvolupament d’aplicacions diverses destinades als usuaris, els efectes d’aquests avenços suposaran una oportunitat de canvi en el camp de la mobilitat.
Un dels més importants serà el canvi de concepció del cotxe que passarà de ser una propietat a ser un servei. Segons diferents estudis a escala mundial, els cotxes particulars passen més del 90 per cent del temps inactius. Quin sentit té assumir els alts costos que suposa tenir un vehicle, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu, quan la major part del temps aquest està estacionat?
Les generacions joves dels països més desenvolupats ho tenen clar: volen disposar d’un cotxe quan els calgui però no estan disposats a assumir els costos que això suposa. I la solució és molt simple: compartir els cotxes.
Si un cotxe només és usat pel seu propietari el 10 per cent del temps, no seria lògic que la resta del temps pugui ser usat per altres usuaris de tal manera que es reparteixin els costos entre tots? Però és més, quants cotxes podríem treure de circulació prenent aquesta mesura?
¿Us imagineu Sabadell amb un 40, 50 o 60 per cent de vehicles menys circulant? ¿Us imagineu el que això suposa a nivell ambiental, de qualitat urbana i de l’espai públic però també a nivell de costos individuals i col·lectius? ¿I us imagineu com de fluïda seria la circulació sense necessitat de realitzar grans obres viàries que minven els pressupostos en salut, educació o altres necessitats bàsiques de la població?
Si en els darrers anys Pontevedra ha aconseguit reduir un 30 per cent el trànsit al conjunt de la ciutat i un 70 per cent al centre, si a Vitoria han aconseguit passar del 36 per cent de viatges en automòbil al 23 per cent i si a Cornellà de Llobregat han aconseguit que només un 8 per cent dels desplaçaments interns es facin en cotxe, per què no ho hauríem de poder fer a Sabadell? Som-hi?
