ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
Aquests dies hem vist pels mitjans de comunicació com el Col·legi de Metges ha convocat vaga davant la situació límit del sistema sanitari pels dies 25 i 26 de gener, sumant-se posteriorment altres col·lectius com el d’infermeres, fins al punt que s’ha sumat el conjunt del personal sanitari a través de la Mesa Sindical.
A què esperem els ciutadans i ciutadanes què també patim, i de quina manera, la saturació de les urgències, les llargues llistes per visitar l’especialista a les quirúrgiques, la visita al metge de capçalera, la falta de pediatres als caps… per sumar-nos i donar suport a la sanitat pública, en perill més que mai?
Posaré algun exemple que segurament ens situarà més clar a on estem i que els que utilitzem la salut pública en algun moment hem patit. Operacions quirúrgiques, entre un i dos anys. Visita al especialista, una mitjana de nou mesos. Visita al metge de capçalera, uns 30 dies, si protestes et diuen que vagis a urgències. Pediatres saturats de visites. S’ha donat el cas que en una mateixa hora el metge tenia vuit persones per visitar. I ja no diguem per fer un TAC o una ressonància magnètica, proves essencials perquè les lesions no s’agreugin.
Moltes vegades per justificar la nostra incapacitat d’organització, donem les culpes aquelles organitzacions sindicals o veïnals què haurien d’estar a la capçalera d’aquesta reivindicació tan fonamental per a la bona salut de les persones. Però és cert, patim unes entitats sindicals majoritàries que ja fa uns quants anys que estan molt a prop del poder polític, recordem que els pressupostos d’aquestes entitats, el nucli més important, prové de les subvencions dels governs, crec que no fa falta dir res més.
L’actual govern de la Generalitat posa per excusa què tenim pocs diners per engegar infraestructures hospitalàries (a què esperen a reclamar el dèficit fiscal, 20.000 milions a l’any, quants hospitals és podrien construir, quants metges i infermeres es podrien contractar i pagar el què es mereixen) com ara els dos hospitals de Cerdanyola i Rubí, pendents de la seva construcció des de l’any 2005. Ara fa dos anys que a bombo i plateret els alcaldes i alcaldessa de Sabadell, Terrassa, Cerdanyola Ripollet i Montcada ens anunciaven que ara sí, que per fi donaven llum verda. Ja! Quan? Un cop més enganyant a la gent per interessos electorals i partidistes de curta volada.
Com a Moviment Veïnal del Sud donem suport a aquesta vaga i demanem a les entitats socials de la nostra ciutat a donar-li suport i a mobilitzar-nos, organitzant debats i xerrades amb infermeres i metges. Fa ben poc sortíem a aplaudir-los per la seva tasca en moments molt incerts i difícils per ells i per a tothom, va sent hora de retornar el seu exemple demostrant que efectivament els recolzem més enllà d’una estona de postureig. Sortim als carrers, defensem la sanitat pública, que és de tothom, i als seus professionals!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: exterior del CAP Sud, fa un temps. Autora: Dihor.
