‘Sempre i en tot lloc, intel·ligència artificial en català’, per Maria Teresa Soler (Taula per la Llengua Catalana)

ARTICLE D’OPINIÓ
Maria Teresa Soler Hernández, membre d’Òmnium Cultural i de la Taula per la Llengua Catalana

Fer servir sempre i en tot lloc la llengua catalana. En això es basa el principi que diu que una llengua és viva —i per tant té futur— si es fa servir, si és útil. En l’àmbit digital i de les noves tecnologies també cal fer servir sempre el català: us parlo d’Internet, motors de cerca, Internet de les coses, galeries, llibreries, arxius, museus, ChatGPT, etc., llocs on hem de fer les recerques sempre en català.

L’era digital ha canviat les coses i ens ha obert nous camins. Així, Google ens ofereix tota la nostra saviesa i coneixement, ja no necessitem la Gran Enciclopèdia Catalana com abans. No fa gaire, els mitjans de comunicació ens deien que podíem visitar un museu entrant a la pàgina web. Molts de nosaltres ens vam quedar atònits fa uns anys quan una màquina, un ordinador o un mòbil podia ensenyar-nos el nostre hotel per dins, informar-nos de la temperatura i de l’hora exacta en què plouria.

I ara ens arriba la intel·ligència artificial (IA), la qual està especialitzada a desenvolupar algoritmes i sistemes d’aprenentatge automàtics, àmbits per crear tasques que normalment requereixen la intel·ligència humana. Càlculs que, per un humà, poden suposar tardar hores i que una màquina és capaç de fer en molt poc temps, gairebé immediatament. Tot això són avenços digitals que ja formen part de la nostra vida quotidiana. El català avança quan fem servir el GoogleMaps, el Telegram, el teclat, etc. en català. Avança quan escoltem música o un audiollibre en la nostra llengua. La IA no té idioma, parla en tots els idiomes que existeixen i s’utilitzen al món. Per tant, si fem servir el català en el món digital estem alimentant la IA en català i, en conseqüència, estem donant vigor i força al català.

Tot gira al voltant de les noves tecnologies i no es pot evitar. Ningú ens obliga a canviar de llengua per educació, ni tampoc un algoritme ens pot dir que no ens entén. És senzillament alimentar la màquina, perquè s’ompli de català. El català ha de circular per les xarxes i ha de ser present en tots els àmbits. La necessitat crea l’òrgan i som nosaltres, els consumidors, els que fem que es generi aquesta necessitat de crear continguts en català a l’oci, la cultura, al negoci, els esports, els videojocs, les noves professions, la ciberseguretat, etc.

Per això, el futur ha de ser també en català, en un món en contínua evolució. La nostra societat civil, organitzada, té poder, més del que sembla. Per moltes lleis que els governs aprovin sobre l’ús del català, poca cosa es podrà fer per mantenir-lo si no som nosaltres els que el fem viu. Les xarxes són un gran perill, però també es poden convertir en un gran aliat. De nosaltres depèn.

Passem, doncs, a l’acció. Us presento dos projectes d’IA pensats per impulsar l’ús del català en el món digital i perquè les noves tecnologies i els nous dispositius d’IA ens entenguin: el Projecte Aina, de la Generalitat de Catalunya, i el projecte Parla’m, d’Òmnium Cultural. Entreu-hi i participeu-hi enregistrant-hi la vostra veu o posant-hi documents en català. Així, entre tots, contribuirem a fer la llengua catalana viva, útil i amb futur.

Foto de portada: mòbils, en una imatge d’arxiu.

Comments are closed.