ARTICLE D’OPINIÓ
Marta Morell. Sentim Sabadell
Arriba un any més el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i un any més reivindicarem els nostres drets: el dret a la igualtat retributiva entre homes i dones, a la inclusió en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social i el dret a viure lliures i segures.
Però tan important com reivindicar el 8M, és la manera de viure el nostre dia a dia després del 8M. Perquè només des de la consciència que la desigualtat entre homes i dones és un fet real, amb el qual ens trobem un cop i un altre, estarem en disposició de combatre-la. Les dones ens mereixem viure en una societat que no només faci de la igualtat un discurs, sinó també una pràctica generalitzada i quotidiana en tota l’esfera pública. Aquest és el repte que tenim per davant i els fets indiquen que encara hem de treballar per assolir-lo.
Sense anar més lluny, dilluns passat, en el marc del debat organitzat a Sabadell per la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) sobre el Quart Cinturó i la Ronda Nord, ens vam trobar una situació ben curiosa: tots els partits de la ciutat que hi van participar (PSC, ERC, Crida, Ciutadans, Junts i Comuns), menys un (Sentim Sabadell), van aportar com a representants al debat un home de més de 45 anys. Una situació que, estadísticament, és difícil d’explicar. Més encara tenint en compte que el presentador i el moderador també eren homes.
I qui representava a Sentim Sabadell? Maria Grossi, una dona de 29 anys. Aquest tampoc és un fet casual. Perquè no és el mateix parlar d’igualtat, que creure-hi i tenir voluntat de fer efectiva la igualtat entre homes i dones a la nostra ciutat. Tampoc és el mateix parlar de l’empoderament de les persones joves, que fer efectiu aquest empoderament convidant-los a ser protagonistes reals de la vida de la ciutat i aconseguint que s’impliquin en els debats que Sabadell afronta.
Aquest mes de maig finalitza un mandat en el qual, com a regidora de feminisme, he fet de les polítiques d’igualtat i de prevenció de la violència masclista una prioritat des del primer minut. He treballat perquè les dones de qualsevol edat no ens veiem relegades, deixem de viure amb por a la nostra ciutat i perquè les veus que sentim públicament parlant sobre tot allò que ens afecta, no siguin únicament masculines. També per una ciutat lliure de LGTBI-fòbia, on la diversitat sexual sigui una expressió més de la diversitat de la nostra societat i pugui exercir-se amb plena llibertat.
Això és el que hem fet fins ara i aquest és el compromís que tenim també a Sentim Sabadell. Perquè Maria Grossi, l’advocada Sandra Burgos, la doctora Maribel Lopera o jo mateixa, entre moltes altres dones que formem part d’aquest nou espai de ciutat, som dones que creiem en la igualtat i que, sobretot, l’exercim. Que ens oposem que altres dones pateixin qualsevol forma d’exclusió pel fet de ser dona i que volem que tota institució, però especialment l’Ajuntament de Sabadell, segueixi sent un referent de la lluita per la igualtat. Però això només serà possible amb la presència en el futur Ple municipal surti de les urnes del 28 de maig de dones empoderades i innegablement compromeses amb aquest propòsit.
No vull acabar avui aquest article sense fer una reflexió que considero especialment necessària aquest 8M: és inacceptable que el partidisme passi per davant de la voluntat de consens i de la necessitat de garantir la millor protecció jurídica possible davant de la violència masclista, tal i com hem vist en el conflicte mantingut em l’àmbit del Govern d’Espanya, entre PSOE i Unidas Podemos, per la reforma de la llei del “només sí és sí”. Ens hi juguem la seguretat i la integritat de les dones: un objectiu en el qual no tenen cabuda ni la divisió, ni les confrontacions estèrils. Davant la xacra de la violència masclista, màxima unitat d’acció i màxim compromís de tots i totes.
Foto portada: l’alcaldable de Sentim Sabadell, Marta Morell, amb part del seu equip. Autor: cedida.
