ARTICLE D’OPINIÓ
Javier Garrido, membre de Podem Sabadell.
El llibre de Gènesi sosté que la vida a la Terra no és un paradís pacífic, sinó una lluita permanent que produeix patiment a tots els éssers vius fins a la seva mort. El fet és que el nombre d’espècies animals al planeta supera el milió i cada forma de vida intenta mantenir-se de manera òptima, fins i tot si suposa fer-ho a costa d’altres formes de vida.
L’ésser humà també forma part d’aquesta lluita. El seu desenvolupament cognitiu i la cultura que en resulta li permet fer valer els seus propis interessos per sobre d’altres formes de vida, i també li atorga les eines per evitar patiments o danys innecessaris a cap espècie. Aquest respecte a d’altres formes de vida, però, encara no es troba prou estès ni tan sols entre els mateixos humans i, en conseqüència, les zones naturals estan desapareixent ràpidament, les espècies animals s’extingeixen i la diversitat de l’ecosistema es deteriora.
En el Llibre I de la Política, Aristòtil defineix l’home com a animal polític, l’únic animal dotat de parla racional, així com de la capacitat de distingir entre el bé i el mal en un acte de discurs. Els animals no humans, en aquest enfocament antropocèntric que ha perdurat fins els nostres dies, no tenen logos i, per tant, no poden ser part del contracte social. Massa sovint els animals segueixen sent considerats només com a objectes plenament subordinats als interessos dels humans.
El respecte per la integritat física i mental de totes les formes de vida a la Terra, ens ofereix la possibilitat de desenvolupar una interacció entre nosaltres, els animals i la natura en general. La Carta de la Terra, sorgida d’una iniciativa de les Nacions Unides el 1987 – Comissió Mundial de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament ) és utilitzada com a punt de partida de moltes organitzacions en defensa de la natura i el medi ambient. La protecció de la “viabilitat, diversitat i bellesa de la terra” s’entén en aquesta carta com una “tasca sagrada” de la humanitat, així com el respecte i la compassió en el tracte amb els animals.
La Declaració Universal dels Drets dels Animals de la Lliga Internacional dels Drets dels Animals del 1977 va encara més lluny: no només determina que tots els animals han de ser tractats amb respecte, sinó que al seu article 7 estableix que matar un animal sense necessitat ha de ser tipificat com a “delicte contra la vida”. La caça recreativa i la pesca recreativa són explícitament rebutjades, mentre que l’ús de proves amb animals ha de complir un propòsit necessari per ser indispensable. Precisament aquests plantejaments respecte als animals de laboratori i als animals per al consum humà s’han reforçat amb el pas del temps i ningú posa ja en dubte que cal tenir en compte la dimensió ètica dels diferents interessos dels humans i dels animals.
Si estem d’acord amb aquest enfocament, hauria de ser possible reduir i eliminar l’ús d’animals per a interessos humans no vitals. És evident que això s’aplica a la producció de pells, el circ, les curses de braus i correbous, la pesca i altres formes d’entreteniment amb animals que produeixen estrès o la mort per diversió de l`animal. En aquest punt és imprescindible renovar les tradicions religioses i culturals que afecten el benestar dels animals. Després de tot, les tradicions no són fenòmens immutables, sinó que poden adaptar-se amb el pas del temps a les noves idees i normes morals de la gent, i sempre ho han fet en el passat.
És molt probable que el segle XXI sigui estudiat als manuals de Filosofia Política del futur com aquell que va desafiar i superar l’enfocament antropocèntric. La filòsofa holandesa Eva Meijer, autora del best-seller Political Animal Voices, sosté que, com a civilització, fins i tot tenim el repte d`aprendre sobre el llenguatge en interacció amb altres animals. Començar a “parlar” amb altres animals modificaria el contracte social integrant nous drets que contemplarien la resta d`animals com a éssers sensibles, amb la seva pròpia perspectiva sobre la vida, similars als humans en aspectes moralment rellevants.
Pel que fa Sabadell, en l’àmbit municipal també podem posar el nostre gra de sorra i aquest és el compromís de la nostra àrea de govern de benestar animal. Nosaltres volem fer una ciutat especialment respectuosa amb els animals. Això implica augmentar els recursos per a la recollida i atenció dels animals abandonats i perduts i garantir la convivència entre animals i persones a l’espai públic. Per exemple, fent almenys 2 àrees d`esbarjo per a gossos per districte. La conscienciació també és un element clau, i per això haurem d’intensificar les campanyes de sensibilització sobre el maltractament animal i la tinença responsable, promovent el registre al cens d`animals i reforçant les actuacions educatives, sobretot entre infants i joves.
Al cap i a la fi, un acostament acurat i amorós a la natura i els animals també significa que es demostra a les persones respecte per la seva integritat física i mental en el sentit més ampli de la paraula. La Declaració Universal dels Drets Humans, juntament amb la Declaració dels Drets dels Animals i la Carta de la Terra, constitueixen el punt de partida pràctic de com els humans hauríem d’interactuar entre nosaltres, amb els animals i amb la natura.
