ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud
Recentment vam ser convidats de manera informal com a part del moviment veïnal de la ciutat a participar de la plataforma anomenada SBD Cercle d’Entitats, un espai que va néixer l’any passat entorn la campanya electoral municipal amb l’objectiu de debatre i influir en les futures polítiques locals, amb la presència inicial de 45 entitats de tot tipus, econòmiques, culturals, socials… i venuda com apolítica -potser volien dir apartidista- durant la seva presentació.
En aquest sentit, resulta evident que per molta pretesa transversalitat d’aquesta plataforma el pes principal recau en entitats patronals o econòmiques com el Gremi de Fabricants, la PIMEC, el Centre Metal·lúrgic, la Cambra de Comerç, el CIESC, d’altres gremis, col·legis i fundacions vinculades… deixant poc marge de maniobra per a les que tenen un altre caràcter i han demostrat treballar en benefici de les classes populars com l’ADENC, Òmnium Cultural, etcètera.
En aquest sentit resulta improbable que s’arribin a consensos clars, més enllà d’impulsar el debat i la reflexió, sempre necessària, per a qüestions clau per a la nostra ciutat: des del Quart Cinturó a les rondes, el futur de la Gran Via i la pacificació del trànsit, sobre el parc d’habitatge públic i control del lloguer, mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia… les contradiccions són molt elevades entre sectors per garantir una visió unificada de model de ciutat.
De fet, podem considerar que pot ser una manera de netejar la imatge per a tots els lobbies que ja de manera històrica han participat des de l’ombra en el disseny de les polítiques municipals o han gaudit d’una enorme influència, com ha estat el cas del Gremi de Fabricants, puntal de la burgesia local, que va viure la seva millor etapa durant el franquisme amb una gran sintonia amb el poder, quan no ostentaven directament l’alcaldia, com amb Marcet o Llonch -presidents de l’entitat- sumant 25 anys (1940-1965) tots dos.
Història a part, nosaltres sempre hem apostat per la pluralitat i la diversitat com a motor, té un efecte multiplicador que és molt necessari, però sense uns interessos o objectius comuns no té cap sentit. Tots volem una ciutat millor i retornar Sabadell al lloc que es mereix, ara bé, el model que reclamem les entitats socials, ecologistes o veïnals és que avancem cap a la sostenibilitat i la justícia social, impulsant els serveis públics i polítiques en benefici de la classe treballadora, reteixint els barris, redissenyant la ciutat de cap a peus amb una planificació integral, connectant-la definitivament al Ripoll, fer-la més verda i reduint la presència dels vehicles… i un llarg etcètera de propostes o idees que fa massa temps que volten per aquest tipus d’entitats, però de manera separada.
Nosaltres creiem que les organitzacions i ciutadans que defensem aquest tipus de model de ciutat a desenvolupar hem de cercar la unitat d’acció per a complementar-nos i fer pinya, promoure el debat entorn aquests eixos i amb perspectiva social, i alhora exigir als nostres representants les mesures necessàries per dur-ho a terme, sobre tot tenint en compte que la nostra ciutat sempre ha apostat per polítiques progressistes i valentes. Només falta posar fil a l’agulla.
