ARTICLE D’OPINIÓ
Secretaria de Feminismes d’ERC

Sentim a la ràdio, a la televisió, a col·loquis.. diferents formes de maltractaments vers les dones que són colpidores i algunes d’elles, amb el tràgic final de feminicidi, o mort de la dona a mans del seu maltractador. Afortunadament algunes dones podem pensar: a mi això no em passaria, jo no ho permetria, jo em separaria, jo ho denunciaria, jo … i ens sumem a les denúncies, a les concentracions, a les manifestacions, en suport del dolor que comporta.

I seguim dient, prou, i seguim dient, ni una més, i seguim dient, NO a les violències. Aquesta lacra ens insulta a les dones, una cultura masclista en la qual vivim i ens vol fer dèbils, inferiors i invisibles.

El poder i l’abús de molts homes sobre les dones, és fruït d’una cultura patriarcal, amb valors de superioritat de l’home vers les dones, i que encara impregna a molts homes, joves, i nois.. i el combat comença en saber detectar-ho, pensar i actuar. I no només les dones, no, necessitem la conscienciació i la corresponsabilitat de tothom, que ajudi a que la igualtat no sigui un reclam, sinó un dret evident i universal, com l’atenció en salut, l’educació o l’accés als serveis socials.

Però la realitat és que no és així, i hem de recórrer a les lleis, que ens ajuden a posar nom a les situacions que vivim, que ens ajuda a cercar fórmules de protecció i atenció a totes les dones que pateixen situacions de violència masclista.

Quan diem dones, parlem de DONES joves, adultes i grans. Sí, potser no hem mirat prou a fons, però les nostres mares o àvies, han patit i pateixen en moltes ocasions, maltractaments. Al fet de ser dona, s’afegeix una altra discriminació, l’EDATISME, o sigui, una pressió més basada en estereotips socials  i  prejudicis.

El rol que s’esperava d’elles, la submissió davant el rol de l’home, la dependència econòmica, i aguantar.. el que sigui. Les generacions posteriors hem normalitzat que era un tipus de situació que es donava però el patiment viscut per elles, només ho saben elles, i potser mai s’han pensat que això que vivien, eren maltractaments.

Però és clar, que fer? On anar? Els fills? La casa? Sense diners…. resignació i submissió novament i amb una mica de sort, tot passarà.

Moltes generacions d’avui, han viscut aquestes escenes i posteriorment ho reprodueixen perquè “és el normal”.

La nostra esperança, l’educació des de la petita infància, la detecció i l’acció. L’empoderament és important, però el repte és anar de la ma des de l’administració i la comunitat. Recursos si, tots els que calguin, però la sororitat és imprescindible . La Sororitat és un terme que prové del llatí, i significa germana i en el context de la lluita feminista,  apel·la a la solidaritat de totes les dones, a combatre qualsevol tipus d’indici de violència unides. I és que, si ens ajudem, ajudem a la millora de la vida en societat, de la igualtat i els drets de totes les persones.

Aquesta campanya 2023, el crit va adreçat a les nostres dones grans, que han fet tot el possible per que siguem aquí. Que han suportat, viscut i fet, el que han pogut, amb més o menys encerts, però que segur que els hem de donar les gràcies.

A nosaltres, ens toca respectar-les, cuidar-les i ajudar-les, i  que mai més hagin de viure situacions de violència. Les seves experiències, les nostres lluites