ARTICLE D’OPINIÓ
Sergio Salcedo, coordinador de Ciutadans a Sabadell
No hi ha estiu que els noticiaris no recullin l’insòlit cas d’un vilatà piròman que cala foc al bosc del seu poble i després de fer-ho (sense que li faci vergonya ni li hi tremoli res) agafa una màniga, es puja com a voluntari a un cotxe de bombers i se’n van muntanya amunt -a l’estil heroi- a trencar-se l’esquena per apagar les flames que ell mateix ha iniciat. I mentre el vilatà valent fa veure que està fet d’una pasta millor que la resta, culpa del maleït incendi a qualsevol que no sigui ell mateix, rentant-se les mans i eludint les seves pròpies responsabilitats. Fins que l’enxampen. Aquesta tècnica de provocar un incendi i assenyalar als altres (no sigui cas que hi passi alguna desgràcia) la tenen molt ben apresa a ERC Sabadell. De fet en són uns mestres de la tergiversació, com acaben de demostrar.
Ara resulta que aquells que han encès la metxa de la divisió entre bons catalans (ells) i els catalans de segona (tots els que no pensen com ells), assenyalant, menyspreant a més de la meitat de la població catalana i per tant envaint de forma totalitària i irrespectuosa l’espai públic, ara resulta que aquests mateixos diuen que si al final passa alguna cosa… la culpa serà de Ciutadans. Ara resulta (això diu ERC per boca del seu alcaldable a Sabadell, Juli Fernández) que recuperar la neutralitat dels espais públics i dels carrers, enretirant símbols partidistes, és un “acte de violència d’extrema dreta”. Faria por només de sentir-ho si no fos el romanço de sempre, dels mateixos totalitaris de sempre.
Resulta pervers com els senyors i les senyores d’ERC són capaços de pervertir el llenguatge en benefici propi i es treuen de la màniga una “pluralitat” de l’espai públic que no hi ha per on agafar-la perquè no existeix ni està recollida enlloc. L’espai públic és i ha de ser neutral (en benefici de tots) i no ha d’esdevenir un mercadal on cadascun posi el seu aparador ideològic damunt d’una manta, intentant imposar el seu missatge per sobre dels altres.
El que està passant ara als carrers de Sabadell és conseqüència del totalitarisme, però no dels de Ciutadans sinó del d’ERC i els seus socis i amics independentistes, que aplaudeixen als CDR que okupen per la força l’ajuntament però assenyalen als que treuen símbols partidistes d’un espai que s’ha de mantenir neutral.
Tampoc ens hauria d’estranyar tant venint d’una gent que en fa bandera de voler controlar els carrers i el relat al crit de “els carrers seran sempre i únicament nostres (d’ells)”; Això d’assenyalar, insultar i amenaçar als ciutadans que PACIFICAMENT demanen que el seu ajuntament compleixi amb les seves obligacions de fer complir els principis de neutralitat i objectivitat política als seus carrers, se’n diu totalitarisme, senyor Juli Fernández i senyors i senyores d’ERC.
En comencem a estar tips d’aquells que només governen pels seus i insulten i falten al respecte als altres, saltant per sobre de les sentències judicials, l’Estatut i la Constitució, emparant-se en una minoritària la voluntat “d’un sol poble”, una definició que de retruc recorda règims polítics del segle passat, perquè té un regust de totalitarisme de la grandària d’un elefant.
Ves per on, embrutar el mobiliari urbà amb plàstic és llibertat d’expressió i netejar-ho és un acte de violència, que incita a la polèmica i el conflicte. Ves per on, resulta que ser totalitari és voler extirpar de la societat sabadellenca tot allò que es pugui associar a la idea d’Espanya com pot ser Antonio Machado, Francisco de Goya o Calderón de la Barca (com han intentat fer senyors i senyores d’ERC); és declarar en ajuntaments governants per ERC ‘persones non grates’ a líders de l’oposició com Inés Arrimadas, que té el suport de més d’un milió de vots de catalans i catalanes al darrere, i animar a fer-li “escraches” quan visita el que anomeneu “els vostres pobles”.
No és Ciutadans qui ha votat un president de la Generalitat supremacista i xenòfob com Quim Torra, no és Ciutadans qui tracta a la majoria no és Cs qui tracta a la majoria dels catalans com a catalans de segona, no és Cs qui a Sabadell sosté un govern municipal que és de part i no de tots, un govern que també parla de sabadellencs de primera i de segona. I, sobretot, no ha estat Ciutadans qui ha trepitjat les lleis i ha dividit els catalans i ens ha intentat robar fins i tot els carrers. Tergiversa que fa fort.
