ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
El debat de Quart Cinturó, o el de qualsevol ampliació de la xarxa viària, es tracta quasi sempre com en problema de canonades hidràuliques. Els arguments són:
- Si hi ha congestió ampliem la xarxa.
- Però tota ampliació viària genera més demanda i més congestió. A major congestió nova demanda d’ampliació.
- Els colls d’àmplia són les ciutats, pots fer una autopista d’accés, però t’aturaràs al seu accés.
- Només el transport públic assoleix major capacitat i estalvia la congestió.
- Les propostes d’intervenció acostumen a ser de més xarxa bàsica. De canonades gruixudes com a solució única i, en general, s’oblida la xarxa secundària.
- Davant aquest caos hidràulic, els tecnòcrates recepten més xarxa i els ambientalistes aturar, o solament incrementar el transport públic.
Aquesta visió funcional en direcció de més oferta (nova xarxa) o de regular la demanda (amb transport públic) no es pregunta per la forma del sistema. I de fet, la forma existeix i forma part del problema.
La forma del conjunt del sistema viari va des de les grans autopistes fins als carrers menor d’accés, passant per carreteres, avingudes urbanes i carrers de tota mena. Sobretot si les nostres ciutats i regions són un conglomerat d’infraestructures fetes en temps molt diferents.
Tot acaba funcionant, cert, pots tallar un carrer i el flux de vehicles es ressitua, els coàguls de la congestió es desfan, però que tot funcioni no vol dir que el sistema sempre sigui eficient. De fet, acostuma a no ser-ho i els costos són grans, en temps, energia, contaminació. D’un dia per un altre, d’un any pel següent, tot es pot dirigir, tot “funciona”, però en una mirada més estructural, a més llarg termini, hom pot preguntar-se per la coherència general, això és, per la forma.
Un sistema eficient té una forma ordenada. Aquí la natura ens pot ajudar: una conca fluvial, l’organització d’un arbre, la xarxa sanguínia d’un cos biològic… constitueixen models de xarxes on aprendre, sobretot perquè funcionen. En aquests models hi ha jerarquia i autosimilitud. Amb canonades de diferents dimensions en una organització ordenada i solucions, auto similars (fractals) a diferents escales. Seria fàcil de fer càlculs i veure que a cada salt es multiplica la quantitat de xarxa. Per exemple, per una unitat de major calibre fàcilment hi ha un múltiple (3 o 4 cops més) de xarxa secundària, i seguidament la mateixa proporció de terciària, i després quaternària… Això és, uns pocs troncs, diverses branques, molts branquillons.
Aquesta coherència explica que si fas un by-pass de l’artèria aorta, aquesta produeix una embòlia, si és de sortida del cor com a motor impulsor, o que anirà buida si és vena de retorn.
Si vols crear un sistema més potent de rec sanguini, has d’augmentar tota la xarxa, no solament la canonada principal. Obvi, però és un fet ignorat en el dia a dia.
Una opció de solució adient implicaria definir una coherència de tot el sistema, per la seva millor estructuració, optar per un disseny harmònic. Fàcil de dir, tampoc no tan complicat de resoldre si es té present, però sobretot molt allunyat de l’enginyeria viària usual, com també de les crítiques més ambientals que no volen actuar sobre la xarxa, sinó solament sobre fluxos.
Redissenyar i reestructurar les ciutats és una opció positiva i possible, si és feta amb criteri i mesura. No podem caure en el pànic de no poder moure res, d’acord amb la por de sobredimensionar el perill que constitueix la nova xarxa, perquè no és el mateix actuar sobre xarxa secundària que sobre xarxa bàsica.
El territori ha de ser entès com un organisme, com un arbre, no com a fet d’un garbuix de canonades. La forma importa i expressa en ella mateixa condicions possibles de civilitat.
Contra la ciutat que simplement “funcioni”, millor optar la ciutat ordenada (que funciona segur). Contra la visió màquina, el territori endreçat. Confiar en l’opció d’una forma positiva del territori és creure en la bellesa del paisatge urbana i natural, un llindar superior al simple funcionalisme. Tanmateix, tot plegat sigui dit en la convicció que tota funció racionalment establerta es fa amb una forma ordenada, o sigui bella (senzilla, econòmica, hàbil…).
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: si en un cos biològic hi fas un by-pass, com una nova artèria aorta, obtens una embòlia. Per a resoldre una més potent irrigació et cal augmentar totes les categories de xarxa. Font: Manel Larrosa.
