C.E.Sabadell

‘Tornarem a Bruges’: Els de dins i els de fora

TORNAREM A BRUGES

Té molt mèrit anar a Murcia, amb tot el que s’havia escrit i dit a Múrcia aquesta setmana, i empatar-hi el partit. Té molt mèrit perquè tothom va assumir, després de guanyar al Numància, que estàvem salvats, i en canvi el Múrcia es va exigir guanyar-nos a nosaltres com a principi innegociable del seu full de ruta cap a la salvació. L’equip va estar compromès i professional i va sobreviure en un context molt hostil (perquè, tot i que el camp es veia buit, hi havia 7.000 persones, que ja ens agradaria a nosaltres portar-les a cada partit a la Creu Alta).

Amb 51, i marcant l’equip d’Onésimo el descens amb 41, estem virtualment salvats, i crec que és fantàstic haver-ho aconseguit amb tantes jornades encara per disputar-se. Serà matemàtic si guanyem al Ràcing en un partit bonic de veure: entrades barates (gran notícia), equip rival amb prestigi i història i nosaltres jugant sense presió. Tinc ganes d’una festa així a l’Estadi des de fa temps. Si no aconseguíssim els tres punts, n’hi hauria prou amb què el Murcia no guanyés a Guadalajara per tenir el dilluns a la nit la permanència matemàtica.

Vindran ara dies i dies d’especulacions, de noms, de gent que segueix i gent que no, de gent a qui se li ofereix la renovació i gent a la que no, de gent que interessa i que potser ve… I jo només vull demanar que les decisions que es prenguin es prenguin amb consciència. Que ens intentem aïllar de si la rutina esgota o si ja hem escoltat massa vegades els mateixos discursos. Que sapiguem que els de fora sempre es veuen molt bonics quan no els tenim a dins, i que si als que tenim a dins els miréssim des de fora potser ens semblarien la hòstia.

Foto portada: Un entrenament del C.E.Sabadell, a la Bassa de Sant Oleguer. Autor: P.Salado / Aj. Sabadell.