ARTICLE D’OPINIÓ
Santi Barcons Panadès, membre d’Òmnium Cultural i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana.
Aquesta senzilla frase és, o hauria de ser, prou clarificadora de com hauria de funcionar la nostra societat. Tots sabem que, sovint, no és així.
En aquestes ratlles no es pretén parlar de com ens agradaria que fos el nostre país, ja que això correspon als ideals polítics i socials de cadascú. Algunes vegades coincideix amb el marc legal existent i altres vegades cal empènyer per fer-hi canvis.
Aquí i ara només es pretén recordar que tenim el dret d’exigir (sí, exigir) que totes les administracions públiques i els seus representants, tant perquè han estat votats per ocupar el càrrec temporalment com perquè han estat contractats de forma temporal o indefinida en el temps, facin dels nostres drets la seva obligació. Dins el marc legal vigent.
La llista de drets i obligacions d’uns i altres és llarga i està descrita en normatives i lleis locals, nacionals i internacionals de tota mena i rang. El seu desconeixement no és excusa per no complir-les.
De tota aquesta llista, ara ens centrarem en una llei vigent: el català és la llengua pròpia, d’ús normal i preferent de les administracions i dels mitjans de comunicació i d’ensenyament públics a Catalunya.
Cal recordar que la llengua d’un territori és sovint la part més visible de la identitat dels seus habitants. També és quasi sempre la part més sensible i emocional de les persones, perquè va relacionada amb aspectes íntims, materns, històrics, familiars…
Per això qui vol dominar un territori intenta sempre i per tots els mitjans imposar la seva llengua. Claudicar en qualsevol dret i, especialment, en un dret tan sensible com la llengua, dona opcions a noves imposicions i retallades de drets de tota mena a qui ocupa un càrrec públic.
Per això, per preservar TOTS els nostres drets, a Catalunya hem de ser especialment exigents pel que fa a l’ús del català en la nostra vida quotidiana i, sobretot, amb les administracions públiques, al carrer, a les escoles, a la sanitat, amb els cossos de seguretat, als jutjats, als mitjans de comunicació públics, a l’Ajuntament, a la Generalitat…
El català és la nostra llengua. Hi tenim dret. És el que ens dona unitat i força conjunta per intentar que a aquest racó privilegiat del món es visqui d’acord amb la voluntat de tothom. Amb respecte a les lleis vigents… i a les que el poble decideixi lliurement i democràticament.
Totes les llengües són cultura. La cultura també és un dret. Els drets estan regulats per llei. La llei s’ha de respectar i acatar. Qui no acata la llei, qui no l’accepta… l’ataca.
Qui no acata el català, ataca Catalunya.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: exterior del carrer de la Indústria, on hi ha Atenció Ciutadana, al maig. Autor: J.d.A.
