ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
Mentre escric aquest article encara dura la polèmica i mediàtica vaga de transportistes, que durant molts dies han estat lluitant per aconseguir el seus objectius, què eren naturalment millorar les seves condicions de treball i poder subsistir econòmicament amb els preus alcistes de la gasolina.
Des del primer dia aquesta plataforma de transportistes autònoms han tingut en contra les grans patronals del sector, patronals que són els que es queden els grans paquets de transports de les grans empreses i que després contracten els serveis dels autònoms a preus ridículs i que farts d’aquesta situació els autònoms han dit prou.
El transport, sabem per l’experiència de la història, una vaga ha posat en perill els governs i en algun cas inclús han hagut de dimitir, és per això que la ministra del ram no ha trigat gaire ha sortir als mitjans de comunicació relacionant-los amb l’extrema dreta, intentant així que tant l’opinió pública com la publicada és posicionessin en contra. I és veritat què quan fem vaga o reivindiquem una causa, dins del moviment la ideologia dels seus participants segurament que és molt diversa -i que hi hagi interessos partidistes, en aquest cas Vox, per instrumentalitzar la vaga- però per això no vol dir que el que plantejament no sigui just, tots i totes tenim coneixement per algun veí o amics que treballar de transportista és passar moltes hores i la major part de dies a la setmana enganxats al volant del seu camió, amb molt sacrifici i penúries.
Després d’una setmana de vaga i veient la gran patronal el moviment dels autònoms i el seu potencial, també s’acaben afegint perquè veuen com verdaders carronyeres la oportunitat de treure rèdits encara més substanciosos. I és curiós com la ministra amb l’esperança de debilitar la vaga convoqui només a la gran patronal a negociar les propostes que ha plantejat la plataforma d’autònoms, i com és natural surten de la reunió contentíssims del resultat, naturalment tot ja ho tenien planificat per fer fracassar la vaga.
Això em recorda els problemes i reivindicacions de les treballadores i treballadors amb el paper barroer dels dos grans sindicats -si encara se’ls pot anomenar com a tals- que tenim en el nostre país, veien el patiment que passen tantes famílies per arribar a final de mes, per sobreviure als grans augments dels rebuts de la llum, dels productes bàsics, per pagar els lloguers, amb continus desallotjaments, abocats algunes a ocupar habitatges… el que fan és augmentar la seva sordesa davant el clam popular, tancant files amb el seu govern -és així de clar- i servint de mecanisme per controlar el carrer. Sindicats venuts què estant fortament subvencionats pels governs de torn i on les seves cúpules s’aferren fortament. Per desgràcia de la classe obrera també els veiem molt sovint asseguts a la Moncloa com han fet les cúpules de la patronal dels transportistes.
Però en aquest cas veiem com la plataforma dels autònoms s’ha mantingut ferma i han aconseguit doblegar a la prepotent ministra què hagut al final d’asseure’s amb els autònoms, mentre comença la tercera setmana de vaga i mobilitzacions.
Aquesta lliçó ens pot servir també a la nostra ciutat, la seva lluita ens ha de fer reflexionar que quan plantegem una reivindicació justa -com ho és actualment l’oposició al macro-projecte de Surf al Ripoll- encara que siguem pocs i amb molts elements en contra -estaments oficials, les institucions i entitats econòmiques-, amb paciència i treball al carrer ho aconseguirem!
