ARTICLE D’OPINIÓ
Alistair Spearing, membre de l’executiva de Junts x Sabadell
De nit, dalt de tot del Parc Catalunya de Sabadell, hi ha un escamot de científics amateurs que alcen la mirada cap al firmament per escrutar les estrelles. De dia, passejant pel carrer Prat de la Riba o l’avinguda Andreu Nin, hi ha sabadellencs que també alcen la mirada i es pregunten què fan aquests ‘friquis’ allà dalt, en aquest observatori que marca un perfil icònic en la silueta urbana de la nostra ciutat.
El que no sap gaire gent és que aquests ‘friquis’, entre els quals m’incloc des del 2014, formen part de la principal entitat d’astronomia amateur de l’Estat i una de les més importants d’Europa i el món: l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS). Igual que l’Institut Català de Paleontologia (ICP), l’AAS no només transporta els sabadellencs a mons exòtics i llunyans, sinó que fa brillar la nostra ciutat a primera línia de la ciència mundial. El grup d’astrofotografia, possiblement la joia de la corona de l’AAS, ha rebut nombrosos reconeixements de la NASA.
La paraula ‘amateur’ pot evocar la idea d’un partit entre solters i casats, de poca rigor i seriositat, però res no dista més de la realitat quan parlem d’astronomia amateur. A diferència de disciplines com la física nuclear o la bioquímica, l’astronomia encara es presta a la imatge romàntica del científic ciutadà. Per molt enormes que siguin els recursos de les agències espacials, no són res davant de l’enormitat de l’Univers. Així doncs, la NASA i l’Agència Espacial Europea se centren en la investigació puntera i col·laboren amb tota una constel·lació d’entitats amateurs per estudiar i seguir altres astres i fenòmens, com les estrelles variables, les supernoves i els asteroides.
Precisament, 13260 Sabadell, un asteroide que orbita entre Mart i Júpiter descobert per dos astrònoms de l’AAS el 1998, porta el nom de la nostra ciutat. Tanmateix, els ajuntaments que han anat passant des que l’alcalde Farrés va construir l’Observatori en un exercici de gran generositat, però també de visió de futur, no han tret tot el partit a l’AAS.
Quan obrim les portes al públic per la Festa Major, no hi ha cap infant o adult que no en surti bocabadat. Per molt que reconeixements com els de la NASA ens omplin d’orgull, res no supera l’«oooh» d’admiració que deixa anar l’Àlvar, que veu el Sol per un telescopi per primer cop. O el somriure de la Laia, que descobreix l’astronomia amb un dels molts grups escolars que ens visiten cada mes. I, si aquest primer tast acaba sent el primer pas de la Irene cap a la ciència i la tecnologia, que necessiten desesperadament una injecció de talent femení, millor que millor. Per tot això, els socis de l’AAS ens estimem profundament la nostra tasca de divulgació.
Moltes ciutats maldarien per tenir una entitat com l’AAS. Els ajuntaments d’un color polític i un altre sempre han mostrat bona predisposició per ajudar amb el dia a dia, com el manteniment de les instal·lacions o l’impacte de l’enllumenat públic, però cal anar més enllà per fer de Sabadell una ciutat del coneixement. Cal una aposta decidida per entitats com l’AAS, l’ICP i els pols tecnològics de Sabadell i brindar-los més suport. Econòmic, sí, però també institucional en forma d’una major promoció i implicació en els seus actes. Si a la Convenció d’Observadors de l’AAS hi venen astrònoms de l’altra punta del món, no estaria de més veure-hi també algun representant electe.
Ens beneficiaria a tothom. Imagineu un temps, no gaire llunyà, en què els turistes que venen a descobrir les nostres activitats empresarials, culturals o esportives acabessin la seva visita anant de Sabadell a l’Univers en un Planetari de Sabadell, construït en un espai regenerat del Parc Catalunya. Això sí que seria fer ciutat!
Igual que l’alcalde Farrés va deixar un llegat astronòmic que veiem cada vegada que alcem la mirada prop del Parc Catalunya, l’administració que impulsi un nou salt quàntic per a l’AAS i entitats similars deixarà un llegat que durarà dècades. Un llegat de cinc estrelles.
Foto portada: activitat a l’Observatori amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna. Autor: David B.
