Vapor Cusidó

‘Una gran plaça i el nomenclàtor municipal’, per Joan Saborido

ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Saborido Camps, economista i veí de La Creu Alta.

A la Creu Alta estem d’enhorabona. S’acaba d’inaugurar una nova plaça en l’indret de l’antic Vapor Cusidó, entre els carrers Montseny, Antoni Cusidó, Montllor i Pujalt i Sant Miquel. Els veïns, que havíem vist durant anys la degradació de l’antic vapor, estem molt contents i ho volem compartir amb tota la Ciutat. Tanmateix, cal fer esment de la gran feina feta per l’Associació de Veïns, atès que, sense la seva determinació, avui la plaça estaria per fer.

L’obra s’ha fet curosament i amb un disseny senzill però elegant i ben pensat, amb grans espais, que permetran acollir actes i esdeveniments, i amb molts elements de verdor i d’arbrat. De fet, aquest indret és molt més que una plaça, és un espai immens que, d’aquí uns anys, quan els arbres siguin grans, ens semblarà més aviat un parc.

Amb el poc temps que ja és oberta, el veïnat ja se l’ha fet seva. Moltíssima gent va venir a veure-la els primers dies, a passejar-hi i a gaudir-ne. I ara ja hi ha un munt d’habituals: nens, pares, jugadors de basquet, passejadors de gossos, … Ja es comença a notar com la plaça canviarà, poc a poc, la fesomia de l’entorn. Serà, és ja, un important lloc de trobada.

L’espai, però, com encertadament ha dit l’Associació de Veïns, de moment te un nom provisional: Lluís Subirana, fruit de la iniciativa de la pròpia Associació i dels veïns que van participar en el procés reivindicatiu. Caldrà rumiar bé però quin nom definitiu es dona a un espai tan gran i que ara ja es veu que esdevindrà un espai emblemàtic per a la Ciutat. I cal no equivocar-se, doncs ja sabem que quan es decideix canviar noms de carrers i places, l’exercici acostuma a ser polèmic. La Ciutat ha tingut recentment massa discussió sobre els noms dels carrers, i cal establir unes bases raonables i enraonades de com gestionar el Nomenclàtor municipal. Abans de tocar res mes, cal consensuar uns criteris i ajustar-se a ells.

Personalment crec que un espai tan gran i notable demana un nom igualment significatiu. A mi no m’agraden els noms polítics –siguin els que siguin- perquè tard o d’hora ens porten a la polèmica. Penso que un espai com aquest caldria dedicar-lo a rememorar algun fet col.lectiu que hagi marcat aquesta ciutat, que pogués ser compartit per una gran majoria de ciutadans i que no generés anticossos. Crec que la reflexió ha d’anar per aquí i això demano al nou Consistori que es trobarà aquest tema sobre la taula.

En aquest sentit i sense voluntat d’exclusivitat, voldria suggerir alguns noms: “La Colla de Sabadell”, “Els Vapors Tèxtils” i “Camps, Creus i Figueres”.

“La Colla de Sabadell”, dona nom a un passatge més que discret al Nord de la Ciutat. Sincerament, crec que aquest moviment cultural transgressor tan sabadellenc es mereixeria quelcom més lluït. I ara, amb motiu de la celebració del seu Centenari seria un excel·lent moment per fer-ho. La nova plaça permetria també ubicar-hi una escultura o similar que recordés a tota aquella gent que van incorporar el nom de Sabadell a la literatura catalana.

La segona proposta –“els Vapors Tèxtils”, també és d’abast àmpliament ciutadà. Sabadell deu el seu present en bona part a una activitat fabril que va fer-la progressar durant molts anys: la indústria tèxtil, la qual estava organitzada al voltant dels “vapors” generadors d’energia. El Vapor Cusidó n’és un excel.lent exemple, la memòria del qual s’ha volgut conservar en el disseny de la nova plaça, marcant els indrets centrals de l’antic vapor i afegint-hi un panell explicatiu. Crec que el nom d’ “Els Vapors Tèxtils” casaria perfectament amb aquests elements de memòria dels que s’ha volgut deixar petja i a més es consolidaria aquest record col.lectiu dels vapors que hi havia per tota la ciutat, avui desapareguts o be transformats en espais oberts, places, etc. Un altre nom, en la mateixa línia podria ser “La Indùstria Tèxtil”, per raons molt similars.

Una altra possibilitat és d’àmbit molt més creualtenc: “Camps, Creus i Figueres”. En el mateix acte da la inauguració popular, l’Enriqueta Camps, antiga veïna, ens recordava com els Camps –procedents de Monistrol de Montserrat- van ser la primera família que es va establir a la Creu Alta, allà pel 1772. Els acompanyaren ben aviat els Creus i els Figueres; fins al punt que aquests cognoms van esdevenir dita popular a la Creu Alta: “De Camps, Creus i Figueres n’és fet el poble de Jonqueres”. Així doncs donant aquest nom a la plaça es podria aprofitar per instal.lar-hi un panell informatiu que expliqués aquesta història de la formació del nou barri, més enllà de l’antiga i històrica parròquia rural de Jonqueres.

M’agradaria poder compartir altres possibles opcions i que finalment, fruit d’una reflexió il.lustrada i regits per uns criteris clars del Nomenclàtor, quan tinguem les idees clares, és decidís el nom definitiu d’aquest bonic espai del que fruiran moltes generacions de sabadellencs.

Ara bé, més enllà del nom principal, crec que el nou indret pot donar molt més de sí i m’agradaria veure com es van fent realitat altres iniciatives de memòria històrica. L’espai és molt gran i permet trobar-hi el racons adients per homenatjar persones, fets o institucions, per qui la Ciutat decideixi fer-ne mereixedors. Deixeu-me que n’esmenti alguns: el primer hauria de ser clarament en Lluís Subirana, sardanista emèrit, que vivia molt a prop d’aquí, i per qui la seva pròpia vídua, en l’esmentada inauguració, també n’expressava aquest desig. Voldria també esmentar a en Pere Caba, que va treballar tota la seva vida just davant de l’actual plaça, en el seu famós taller de carrosseria, les parets del qual son apunt de ser enderrocades. I també a mossèn Albert Taulé, antic rector de la parròquia i gran musicòleg i compositor, a qui injustament estem a punt d’oblidar. Segur que en podem trobar d’altres amb els quals, poc a poc, es podrà anar donant personalitat a aquest gran espai que des de fa pocs dies ja tenim el goig de poder trepitjar.

Foto portada: construcció de la plaça. Autor: M. Tornel.