ARTICLE D’OPINIÓ
Enric Quílez. Secretari General de CC.OO a l’ajuntament de Sabadell
Mentre la ciutat de Sabadell segueix el seu dia a dia amb normalitat, un malson silenciat colpeja les treballadores i treballadors que atenen a la ciutadana. Darrere dels taulells, rere un somriure i una paciència esgotada, s’amaga una realitat insuportable: insults, menyspreus, amenaces i fins i tot agressions físiques que han deixat de ser situacions excepcionals per convertir-se en rutina.
En l’últim any i mig, s’han registrat 110 incidents de violència ocupacional, i el 67,7 per cent de les víctimes han estat dones. Una dada que no pot ser ignorada. Aquestes xifres, lluny de ser simples estadístiques, revelen el patiment quotidià de centenars de professionals que es veuen forçades a treballar en un ambient d’hostilitat constant, on el simple fet de fer la seva feina les exposa a un deteriorament psicològic imparable.
Biblioteques, centres cívics, piscines, oficines d’atenció al ciutadà, serveis socials, són alguns dels serveis que més pateixin aquesta lacra de violència gratuïta. Els efectes d’aquesta violència van molt més enllà de les parets dels edificis municipals. L’exposició a situacions d’agressió i tensió continuada està provocant una autèntica crisi de salut mental. L’estrès crònic s’ha convertit en un company inseparable, amb conseqüències devastadores com la fatiga extrema, l’ansietat permanent i la pèrdua de l’autoestima professional. Moltes d’aquestes treballadores es troben atrapades en un cercle viciós d’insomni, esgotament emocional i la por latent de tornar a ser víctimes d’un nou episodi de violència.
El burnout no és una paraula buida per a elles; és una realitat que s’instal·la de manera lenta i silenciosa, afectant la seva capacitat de resposta i, fins i tot, la seva vida personal. El desànim, la desmotivació i la sensació d’indefensió són ja una marca indeleble en el seu dia a dia. Les relacions interpersonals es deterioren, l’aïllament creix i la sensació d’incomprensió augmenta. Fins quan haurà de suportar aquesta situació el col·lectiu?
No podem acceptar aquesta realitat com una condició inevitable del servei públic. L’ajuntament de Sabadell té el deure moral i legal d’actuar amb contundència. No hi ha excuses possibles. La implementació de protocols de seguretat efectius, la formació especialitzada en gestió de conflictes i la presència de personal especialitzat en seguretat són mesures que no poden esperar més. Tanmateix, aquesta crisi exigeix una resposta integral i decidida, que posi fi a la impunitat i garanteixi que cap treballador/a s’hagi de sentir sola davant la violència. Necessitem canviar la percepció social sobre aquests serveis essencials i fomentar el respecte per les persones que, amb professionalitat i vocació, garanteixen el funcionament del servei públic.
El silenci institucional ja no és una opció. Dir-nos que manquen recursos ja no és excusa.
- Revisió i implementació efectiva dels protocols d’actuació i prevenció davant la violència ocupacional, adaptats a les necessitats reals de les treballadores afectades.
- Formació específica en prevenció de conflictes i tècniques de defensa personal, per disposar d’eines necessàries per fer front a situacions difícils.
- Recursos Humans especialitzats en seguretat, per garantir una presència dissuasiva i efectiva en els punts més conflictius.
- Un suport psicològic i legal permanent per als afectats, perquè ningú no hagi afrontar aquestes situacions sol.
- Una actitud contundent envers les agressions, denunciant sistemàticament tots els agressors per posar fi a la impunitat i assegurar que la violència contra els treballadors tingui conseqüències pràctiques i legals efectives. Que la violència per al nostre personal no sigui gratuïta.
- Reforçament dels serveis de Prevenció amb més recursos i personal.
Cada insult tolerat, cada amenaça ignorada i cada agressió no denunciada són una derrota col·lectiva. Les treballadores i els treballadors no poden continuar sent les víctimes invisibles.
Es hora de dir prou!