Foto portada: Joan Berlanga, en una imatge d'arxiu. Autor: David B.

‘Votar amb memòria: set despropòsits i una alternativa’, per Joan Berlanga (Sabadell En Comú)

ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga, Sabadell En Comú.

Després d’una dècada amb molts “dies històrics”, Catalunya ha acabat en un fangar, sense saber com sortir-ne. No ha estat pas culpa d’una mala relliscada o d’una empenta intencionada. És culpa d’algunes decisions polítiques irresponsables en un context amb altes dosis de fervor nacionalista i escassa qualitat democràtica. Com que vivim uns temps desmemoriats on preval la immediatesa, passo a recordar set despropòsits que expliquen on som i que no haurien de caure en l’oblit.

  1. La reacció del PP davant l’aprovació del nou estatut, quan no va reconèixer la legítima voluntat de millorar l’autogovern de la majoria de la ciutadania catalana i va apostar per la confrontació, activant l’anticatalanisme com a arma política electoral a la resta d’Espanya.
  2. La resposta a aquesta reacció i a la retallada de l’estatut, quan el processisme va impulsar una lògica frontista -amb el suport dels mitjans públics que controla- sense espai per als matisos, on allò espanyol esdevé cutre fatxa; una situació que va posar a prova la nostra convivència.
  3. Vendre fum, quan l’independentisme va il·lusionar amb un estat propi per la via ràpida, amb unes eleccions “plebiscitàries” al 2015 que no ho eren i, després, quan no va reconèixer que el suposat “sí” no va arribar al 50% per continuar alimentant el seu relat (i alguns el sou).
  4. L’anar de farol amb l’1 d’octubre i després fer veure que no amb la breu i improvisada declaració unilateral d’independència. Ni hi va haver un referèndum amb garanties (només va mobilitzar al sí), ni es tenia la legitimitat ni el suport suficient per fer-lo.
  5. El “a por ellos” quan el govern del PP -amb la complicitat del PSOE– va enviar a la policia a reprimir una mobilització pacífica com l’1 d’octubre i va portar a la justícia una problemàtica clarament política, que ha tingut com a conseqüència unes sentències judicials incomprensibles i injustes.
  6. El “apreteu” de Torra i la seva nefasta gestió al capdavant de la Generalitat, que va deixar a banda les seves responsabilitats, va alimentar una confrontació i un simbolisme estèrils i va posar la institució al servei dels interessos del seu partit, fins i tot, per debilitar al seu soci de govern
  7. El “tot s’hi val” on el processisme en el nom de la raó i de la suposada majoria, se situa per sobre de la llei, qüestionant sentències judicials, cridant a la desobediència a les lleis que no són del seu grat o, fins i tot, posant ombres a les convocatòries electorals per amagar els seus errors.

Lamentablement es podrien afegir més despropòsits i, sortosament, sempre hi pot haver multitud de matisos, però una anàlisi serena, i amb una mirada preeminentment democràtica, ens porta cap a la direcció dels despropòsits exposats.

Davant d’aquest escenari, ara que hi ha eleccions, faríem bé tots i totes de votar amb memòria, sense ressentiment per tot el que ha passat i en positiu, per poder trobar una sortida al fangar on hem acabat.

La gent dels Comuns proposem una alternativa basada en tres grans conviccions. Per una banda, que el país necessita una nova etapa on el protagonisme passi de la confrontació i la bronca a la fraternitat i a l’entesa, que són la base del sistema democràtic. Una segona convicció és que, per fer-ho possible, cal trencar la política de blocs que ens ha portat a un carrer sense sortida i configurar una majoria d’esquerres àmplia i transversal on puguem treballar plegats amb PSC i ERC per remuntar el país. I finalment, tenim claríssim que perquè aquesta nova majoria sigui possible i per garantir que el pal de paller d’aquesta nova majoria sigui la justícia social, l’ecologia i el feminisme és clau que En Comú Podem el diumenge obtingui un molt bon resultat.

Fem-ho possible, ens ho mereixem i ens hi juguem més del que sembla.

Comments are closed.