Plovia i Isabel Martín treballava al restaurant Ca la Iaia a la carretera de Prats de Lluçanès més hores de l’habitual ja que era 8 de desembre, dia festiu. Poc després de sortir de la feina, va rebre una trucada telefònica de la seva germana avisant-la que hi havia hagut un atemptat a Sabadell contra policies que anaven a cobrir el partit del Sabadell a la Nova Creu Alta.
El seu marit, Policia Nacional, havia de garantir la seguretat del Sabadell – Málaga. Agents del cos van anar a buscar-la a casa i la van dur a la comissaria de la Gran Via. “Quan vaig arribar, em van pujar al primer pis, va venir un sacerdot i em va dir el que havia passat”, recorda. Miguel Martos va morir, com altres cinc policies més, a causa d’un cotxe bomba de l’organització terrorista ETA situat al barri de la Creu Alta, no gaire lluny de la comissaria policial. La família Martos Martín, d’origen extremeny, portava llavors set anys a Sabadell després de treballar anteriorment a Madrid. El policia mai havia temut un atac terrorista contra agents a la ciutat vallesana. Miguel i Isabel tenien dos fills, de 10 i de 14 anys. En total, però, de l’atemptat van quedar 13 infants sense pare.
Un dels 13 és Remigio Hidalgo, que tenia 18 anys quan van matar el seu pare, Eduardo Hidalgo:
Jo ho vaig saber al bus. Anava en autobús i vaig veure tot d’ambulàncies i enrenou. Vaig tenir un pressentiment. Ho recordo avui com si fos el primer dia”, recorda. El seu pare, “especialment els últims dies abans de l’atemptat”, havia comentat algun cop que hi havia un comando d’ETA pel Vallès. No tenia por d’un atemptat però sí un cert “respecte”.
“Els dies posteriors de l’atemptat recordo que estava com atontada. Recordo un anar i venir de gent a l’Ajuntament però no recordo ni qui hi havia. Sé que va venir Jordi Pujol [llavors president de la Generalitat], però no recordo gaire més”, diu Martín, qui té molt bones paraules amb la societat sabadellenca. El seu marit va ser enterrat a Extremadura, d’on eren originaris, però de seguida va tornar a Sabadell, on continua vivint, a la Creu de Barberà: “vam intentar fer vida normal i els meus fills van seguir anar al col·legi, als Franciscans, que es van portar molt bé; es preocupaven molt que els meus fills mengessin”.
Recordo els dies després de l’atemptat com viure en un núvol. Una sensació estranya que s’allarga dies, mesos i fins i tot anys. No entens res. Fins que assimiles que ha passat. Jo ho vaig superar al meu ritme. Et tanques en tu mateix i no parles del tema perquè estàs trencat per dins”, diu Higaldo, qui assegura que la sensació va ser similar en el cas de la seva mare, que va quedar vídua, i del seu germà menor.
“El meu fill gran es va quedar més afectat i tot plegat ha anat en augment. Aquestes coses no marxen així com així i tampoc ha trobat una oportunitat”, reconeix Isabel Martín. “L’atemptat ens ha marcat per sempre”, diu per la seva banda Hidalgo.
“Marcats per sempre”
Tant Isabel Martín com Remigio Hidalgo van necessitar ajuda psicològica, i bona part de les famílies també. “Quatre de les famílies vam fer molta pinya i teníem una gran amistat”, recorda Martín, però tots coincideixen que “ha de passar molt temps perquè una cosa així porta moltes conseqüències”. “El dolor només marxa mica en mica, però quan arriben aquests dies estic fatal”, diu Martín. “Ens ha marcat molt”, lamenta. El seu fill menor, net de Guàrdia Civil i fill de Policia Nacional, ara és Mosso d’Esquadra a Barcelona.
Jo ni oblido ni perdono. Això no es pot perdonar. Ens han marcat per tota la vida. Com es pot perdonar una cosa així?”, diu Martín. Per la seva part, Hidalgo assegura que “he de perdonar perquè no hem vull posar al nivell de qui feia els atemptats. No val la pena. Moralment passes pàgina perquè no et queda una altra”.
Martín, que ara té 67 anys, i Hidalgo, taxista de Sabadell amb 43 anys, com la resta de familiars dels sis policies assassinats per ETA, seran aquest dimecres a l’acte en record de les víctimes de l’atemptat a Sabadell, previst per les 13 hores a la plaça d’Ernest Lluch del parc de Catalunya. Està confirmada la presència del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (PP), el conseller d’Interior en funcions, Jordi Jané (CiU), i l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), entre altres autoritats. L’acte està organitzat per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT).
