Enric Blasco Gómez va néixer l’11 de juny de 1972 al barri de Can Rull de Sabadell. Enginyer industrial. És el director general de Ingeniería, Medio Ambiente y Arquitectura (IDP). Una empresa puntera del sector del disseny industrial, amb seu central a Sabadell, 10 oficines a Espanya i presència a més de 50 països, que dona feina a 512 treballadors, 130 dels quals a Sabadell.
A més, Blasco es president des de 2013 de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA). Resideix a Matadepera amb la seva dona i seus fills bessons de nou anys d’edat. L’entrevisto a la seu central d’IDP que ocupa la tercera plana de la Torre Millenium a l’Eix Macià.
Quina era la professió dels seus pares?
La meva mare tenia una botiga de roba als Merinals on podies comprar des d’uns mitjons fins al vestit de boda, hi havia de tot. El meu pare sempre havia treballat al tèxtil, a la fàbrica Marcet. Quan va plegar va anar a un empresa que feia cortines.
D’on eren els seus pares?
Eren xarnegos, xarnegos (somriu). La mare era d’un poble petit de Conca i el pare d’un de Terol.
Té germans?
Som dos germans. Jo soc el gran.
Quins estudis té i on els va cursar?
Vaig començar a estudiar primària als Claretians de Sabadell, després la secundària la vaig fer a l’Institut Vidal i Barraquer que era una agrupació de les escoles cristianes de la ciutat. Després vaig matricular-me a Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, tinc formació complementària a diferents cursos a IESE de direcció d’empreses o direcció financera i comercial.
La seva empresa IDP va fundar-se al 1996. Ens podria explicar amb quines circumstàncies es va crear?
A l’acabar la carrera, al 1995, vaig fer el servei militar a Palma de Mallorca, al cos d’enginyers al Palau de la Almudaina. Allí vaig coincidir amb Jaime Polo, que seria uns dels socis d’IDP. A la mili vam comprar uns llibrets del diari Expansión o Cinco Días, ara no ho recordo, que t’explicaven com fer el teu pla d’empresa i el vam fer durant la mili. Acabada la mili, al novembre, presentem al Col·legi d’Enginyers el projecte de fi de carrera, cadascú el seu. El mateix dia que presento el treball de fi de carrera, del que per cent em van posar un 10, vam llogar un petit despatx a la tercera planta de 30 m2 del carrer Sant Llorenç. 79. Al desembre pintem el despatx. Com que les condicions econòmiques eren les que eren, van comprar tres taules treball, perquè érem tres socis, i ens portem de casa les cadires i els ordinadors. No hi havia calers ni per comprar la taula per rebre als clients. Compràvem els paquets de cent folis d’un per un. Vam estar un any sense generar ingressos. El primer sou va ser de 600 euros, 100.000 pessetes d’aquell moment. Aquí vam començar. Ha de tenir present que ni els meus pares, ni els dels meus socis eren empresaris, ni enginyers, ni pertanyien a famílies adinerades. A dia d’avui continuem els tres socis que vam començar, Jaime Polo, Aleix Vila i jo, i fa poc s’ha incorporat el meu germà petit.
Vostès treballen amb la tecnologia BIM. Podria explicar per les persones que som completament ignorants en la matèria en què consisteix?
Per entendre-ho gràficament. Avui en dia quan es fabrica un vehicle, es fa una simulació prèvia de la seva construcció en tres dimensions. Quan dic vehicle, vull dir cadira o qualsevol objecte. Aquest objecte no només es projecta en tres dimensions, sinó que s’incorpora informació addicional. Per exemple, quan costa cada peça que poso, com funcionen entre elles, com puc ajustar els espais…Doncs això que es fa en un vehicle, perquè no fer-ho en un hospital, una autopista, una planta industrial, un centre logístic…
Nosaltres, al 2012, detectem que als Estats Units hi ha un cosa anomenat Building Information Modelling (BIM) que es com treballa la indústria. Fer projectes amb tot el detall, en tres dimensions, incorporant informació… Els nostres clients quan prenen decisions tenen una base sòlida d’informació, quan costa cada decisió que prenen, quina planificació temporal tenen per executar-ho, si es tracta d’uns pilars metàl·lics o de formigó o si aquesta fàbrica té un cost de construcció, però també de manteniment. És una forma de canviar el procediment de treball que suposa un canvi radical. El sistema de projecció habitual a Espanya és de dos dimensions, sense incorporar informació, on es prenen decisions sense saber les conseqüències. De manera que l’hospital o la carretera que s’havia pressupostat en 40 acaba costant 60. Aquesta és la clau de l’èxit d’IDP. Qualsevol dels nostres clients sap que amb la tecnologia en dos dimensions no tenen seguretat sobre els costos i ni els terminis, cosa que no passa amb la tecnologia BIM que genera aquesta confiança.
Al juliol del 2023, onze anys després que IDP prengués la decisió de treballar amb la tecnologia BIM, el govern espanyol va decretar en Consell de Ministres que la tecnologia BIM havia ser obligatòria en els contractes públics. El govern britànic ha demostrat que estalvia un 20 per cent dels costos. La tecnologia BIM ve a arreglar això de que ‘las obras se marchan de precio’.
Segons les dades de la seva pàgina web, el 92 per cent dels seus clients són del sector privat i només un 8 per cent del sector públic. Això a què respon? És una política d’empresa?
El sector privat requereix d‘un nivell d’enginyeria superior al públic. El privat té uns terminis d’inversió determinats, perquè la planta industrial ha de funcionar, el centre logístic ha d’operar…Per tant, valora més l’ús de la tecnologia BIM perquè ajusta els costos de les seves inversions. El sector públic segueix un procés de licitació on el principal criteri de valoració és el preu més barat, compren enginyeria com si compressin bolígrafs. Aquí nosaltres no volem entrar. IDP és una enginyeria per la qual, quan el projecte és més complicat, més valor afegit donem. La nostra tecnologia genera molts beneficis en estalvi de despesa econòmica.
Només treballem per al sector públic si el projecte és complicat, si està ben dotat econòmicament i si la valoració és objectiva. Ara acabem de guanyar la base logística del Ejército de Tierra, un contracte de gairebé quatre milions d’euros, que està ben pagat, i on la valoració és objectiva. Havies de demostrar solvència, que havies fet projectes industrials, urbanístics o logístics amb BIM que nosaltres acreditàvem amb cartes dels nostres clients. A més, és un projecte complicat que requeria tot això que a nosaltres ens agrada.
No renunciem al sector públic, però amb aquestes tres condicions. Ha de quedar clar que nosaltres no edifiquem, només fem els projectes que altres empreses construeixen.
Des del punt de vista econòmic, les dades mostren una trajectòria d’èxit. Al 2023 van facturar 30,3 milions d’euros, un 10 per cent més que a l’exercici anterior. Quines són les seves previsions per aquest any?
De 34,7 milions d’euros d’ingressos. Això només amb el creixement orgànic, sempre i quan no fem una operació de compra d’altres enginyeries. Som l’enginyeria a tot l’Estat espanyol, d’una certa dimensió, que més creix. A dia d’avui, en el rànquing d’ingressos d’enginyeria a Espanya, som la número 8. La primera és l’enginyeria del govern espanyol, INECO, amb la que no podem competir perquè treballen amb adjudicacions directes del ministeri. Estic parlant de facturació a Espanya, no fora. Hi ha enginyeries més grans que facturen més fora. A Espanya som la vuitena i, si ens centrem en l’enginyeria del món privat, som la segona. N’hi ha de més grans, però que treballen pel sector públic.
La seva plantilla consta de 512 treballadors, dels quals el 82 per cent tenen estudis superiors, de més de 15 nacionalitats. Quines són les titulacions més habituals i de quins països?
Lògicament, al ser una enginyeria, la majoria són titulats superiors en totes les branques de l’enginyeria: camins, obres públiques, indústria, elèctrica, mecànica, telecomunicacions…També tenim arquitectes o ambientòlegs. Els nostres serveis als clients no són únicament el disseny BIM, sinó també en molts altres àmbits d’actuació. Qualsevol planta industrial o centre logístic necessita d’un projecte d’arquitectura, instal·lació elèctrica, contra incendis, un certificat ambiental…Amb nosaltres troben un paquet molt sòlid de professionals en tots aquest àmbits.
Respecte a les nacionalitats. Avui en dia ens costa molt contractar gent. Enguany, al mes de març, hem fixat a 18 professionals. Actualment, amb el teletreball, el coneixement no necessita de presència física. Per tant, contractem gent d’aquí i de fora, sempre i quan tinguin coneixement de la normativa espanyola. Tenim nacionalitat francesa, alemanya, italiana, portuguesa, brasilenya, peruana, veneçolana, xilena, coreana, xinesa…També vull destacar que el 32 per cent són dones. Tenim més dones aquí que les que produeix la universitat en l’àmbit de l’enginyeria.
Quan d’aquestes persones treballen a Sabadell?
A Sabadell tenim130 treballadors.
IDP té oficines en 10 ciutats espanyoles. Ens podria dir on són i quina mena de treball desenvolupen?
Les 10 oficines són productives, no de mera representació, on hi ha enginyers que fan projectes. Oficines productives amb tasca comercial i administrativa, tenim aquesta de Sabadell, Madrid, Còrdova i A Corunya. Les deu són enginyeries de producció, a les altres quatre, a més, hi treballen persones destinades a buscar negoci, comercials, gent vinculada a serveis corporatius o financers. La central és Sabadell. I m’agrada dir Sabadell. Nosaltres no diem que som de Barcelona. Com comprendrà hem tingut moltes ofertes per anar a Barcelona; però no. Jo soc d’aquí, em sento molt sabadellenc.
La seva empresa té presència en 53 països i quatre continents. Quins són els països on més ha treballat i ha fet els projectes més interessants?
Crec que a Europa hem treballat en tots els països, aquí gràcies en gran mesura al grup Inditex, que ens va portar a dissenyar la xarxa comercial de Bershka a tot Europa. Després tenien molta presència a Llatinoamèrica, a Brasil, a Perú i Xile. Tot i que, en molts casos, hem hagut de retrocedir per la inseguretat jurídica dels Bolsonaro, Castillo…Hem treballat molt per Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), pel Banc Mundial, per Nacions Unides que són institucions d’ajuda al desenvolupament amb projectes estratègics com ara hospitals o carreteres. A Llatinoamèrica hem treballat pràcticament a tots els països.
Quins projectes ha fet la seva empresa a Sabadell?
A Can Roqueta hem dissenyat moltes naus industrials, també en logística amb les naus de Transportes Navarro i Transportes Magal. Ara estem desenvolupant dos projectes industrials a Can Roqueta. A l’àmbit públic. vam fer el projecte de recollida pneumàtica del centre de Sabadell, el disseny del recinte firal, que va ser guardonat amb diversos premis, o el nou edifici de la Cambra de Comerç de Sabadell a l’Eix Macià.
IDP dissenya projectes per la indústria, logístics, construcció, tractament de residus, aigua, energia, telecomunicacions, urbanisme… Des de l’aeroport de Denver als Estats Units a l’autopista Blanes-Lloret d’Abertis. Quin són els projectes més interessants en què estan treballant ara?
Tothom parla de l’automòbil elèctric. Estem dissenyant la planta d’assemblatge de bateries de SEAT a Martorell. Les bateries es produiran a Sagunt i es transportaran en ferrocarril. Aquest és un projecte que suposa una de les majors inversions a Espanya. El segon projecte important en indústria i sense sortir del sector automobilístic, és una inversió de 1.200 milions d’euros de la multinacional coreana Lotte a Mont-roig del Camp on es fabricaran les làmines de les bateries i que serà la major planta d’Europa.
En l’àmbit logístic, la planta DHL a l’aeroport de Barcelona, el centre de Lidl més gran d’Europa a Martorell, de Bon Preu a Montblanc, de Mercadona a Pinto (Madrid), de Semark a Palència…Treballem molt en el món logístic.
En medi ambient estem dissenyant centres de tractament de residus de Tenerife, a Pamplona, a Madrid…També treballem molt en el tema de revalorització dels residus. En el món de la energia, estem dissenyant plantes de biogàs, tenim el contracte marc de Red Eléctrica Española per fer les subestacions a Espanya o el contracte marc amb Endesa per fer les línies de mitja tensió a Aragó, Canàries i Andalusia i amb una altre companyia per fer-les al nord d’Espanya. En el àmbits on actuem, tenim una presència destacada.
IDP va ser guardonada l’any passat amb el Premi Bonaplata i el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers de Catalunya per la planta de taulers de fusta de la multinacional austríaca Konospran a Tortosa. Quina ha estat l’originalitat d’aquest projecte?
És la planta de fabricació de taulers de fusta més moderna i respectuosa amb el medi ambient que hi ha al món. Els taulers es fan amb fusta reciclada. El gran consum energètic que comporta la premsa dels taulers, per esclafar l’oli, ho fem amb una planta de biomassa que prové de boscos forestals i dels residus dels taulers de fusta. Mediambientalment és molt sostenible, tant per la matèria prima, amb fusta reciclada, com per la producció. Per aquest projecte ens van contractar al novembre del 2021 i la planta es va posar en funcionament en desembre del 2022. En un any i dos mesos, fem un projecte en forma fast track que vol dir fer el projecte per parts i poder iniciar les obres a la major velocitat. Un projecte de 400 milions d’euros d’inversió que s’ha realitzat en 13 mesos. Ha estat un èxit rotund.
A banda de director general d’IDP és president de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) des de setembre de 2013, en el context de l’OPA d’Agbar per prendre el control de la companyia. A què va respondre el seu nomenament? Es cercava en vostè una figura de consens?
Abans de l’estiu de 2013, em va trucar el senyor Ángel Simón [president d’AGBAR]. Vaig anar a veure’l a la Torre Agbar on va dir-me: ‘Enric, no sé si saps que després d’aquesta OPA estem buscant un nou president que compleixi algunes condicions: que tingui empresa, que tingui una visió empresarial, que a ser possible conegui el cicle de l’aigua i que sigui una persona ben vista, algú que no generi conflicte. I entre els noms que m’han passat, un és el teu’. Li vaig respondre que m’afalagava, però que no. Llavors IDP estava immersa en l’expansió internacional. Li vaig donar les gràcies i aquí va quedar el tema.
A l’agost del 2013, em va tornar a trucar. Recordo que estava de vacances a Cadis.Quan vaig tornar ens vam veure i va dir-me: ‘Has de ser tu’ i li vaig dir que sí. La veritat és que no em penedeixo. He après molt. És un negoci molt diferent al meu. És un servei públic, he après molt i estic molt content d’haver dit que sí en uns moments complicats. En una situació en la que als treballadors se’ls havia dit que venien de fora per tancar…Crec que, després de més de 10 anys, tenim una companyia més forta, més ben preparada i molt ben gestionada.
Té perspectives de continuar molt temps a la presidència de CASSA?
No m’ho he plantejat. Mentre tingui la confiança dels accionistes… La veritat és que gaudeixo de la meva funció. Sempre dic que sí, sempre i quan tingui la capacitat de portar la feina i mentre la tingui ho faré.
Vostè va militar a Nuevas Generaciones, les joventuts del PP. Fins i tot el seu nom va sonar de candidat a l’alcaldia del PP. Què li va portar a militar en el PP? Com valora el seu pas per la política?
Llavors jo estava estudiant a la universitat, estem parlant de l’any 1993 o 1994. En aquella època s’estava vivint el final del govern de Felipe González. Cada matí m’aixecava amb els escàndols de Filesa, Mariano Rubio, Boletín Oficial del Estado, caso Roldán a la Guàrdia Civil, el germà d’Alfonso Guerra…A la universitat ets revolucionari. Vaig dir-me, això ho hem de canviar. No potser que no diguem res davant d’aquesta situació. En aquell moment, la rebel·lió no era altra que les joventuts del PP. Jo no he militat mai al PP, ho vaig fer a Nuevas Generaciones. Llavors vaig pensar que el meu ímpetu havia de canalitzar-se en aquesta línia.
Va arribar un moment que ja no tenia sentit, perquè fer carrera política no és ho meu. I ho vaig deixar. Tinc bons records de gent amb la que vaig coincidir en aquella època. Després, amb perspectiva, crec que Felipe González va ser un bon president d’Espanya, que no es va merèixer el final que va tenir.
Fotos: Jordi de Arriba.