Nascut a Barcelona el 1961 és economista, advocat, doctor en Dret i catedràtic en dret processal per la Universitat de Barcelona. Va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, president del Consell de l’Advocacia Catalana i de la federació europea dels col·legis d’advocats. La seva defensa dels líders independentistes va fer que acudís a nombrosos mitjans de comunicació que l’han fet molt popular.
L’entrevisto dimarts passat al Casal Pere Quart poc abans de la seva multitudinària conferència amb l’alcaldable de Junts per Sabadell, Lourdes Ciuró. Va haver-hi tanta gent per veure Alonso-Cuevillas que l’acte es va fer en dos torns perquè tothom pogués assistir-hi.
Actualment només defensa a Carles Puigdemont o també a altres encausats?
Inicialment vaig ser l’advocat de tot el govern, després vam decidir que havien d’haver més advocats i va entrar l’Andreu Van den Eynde que va assumir la defensa de tots els d’ERC i jo em vaig quedar amb els del PDeCat. Una vegada els van empresonar, em vaig centrar en la defensa exterior; per tant, de Puigdemont, Lluis Puig i Clara Ponsatí.
Com va ser que Puigdemont i els altres encausats sol·liciten els seus serveis? Es coneixien d’abans?
No ens coneixíem. Al president me’l van presentar en un acte del mes de juny amb un munt de gent. El coneixia, sabia qui era, però no teníem tracte. A mi em recomana el cap dels serveis jurídics de la Generalitat, Cesc Esteve, que havia estat alumne meu a la facultat fa 30 anys. Quan estaven buscant un advocat, el 7 de setembre, quan el Fiscal va posar la primera querella, ell suggereix el meu nom. Carles Mundó [llavors conseller de Justícia] sí que em coneixia i va dir: ‘molt bé’. Així que entro de la mà de Cesc Esteve i de Carles Mundó.
Vostè està en estret contacte amb els presos. Quin és el seu estat d’ànim? Ha millorat d’ençà el seu trasllat a presons catalanes?
Amb el presos tinc menys tracte, però també. Els que estan més en contacte amb ells són els seus advocats. Ha millorat en general. L’experiència diu que els presos s’habituen al seu estat i influeix molt l’estat de la gent del seu entorn. Llavors el que ha millorat són les famílies que els tenen molt més a prop. En la mesura que les famílies ho tenen més còmode per fer les visites, ells han millorat. Aquest és un factor important.
Un altre factor, encara més important, és que amb el pas del temps han anat assumint la realitat de la seva condició de pres polític i tenen molt clar que fins al judici no sortiran. Abans va haver-hi una època que s’especulava si podien sortir en llibertat provisional. Ho dic per experiència, un pres, en general, no aquest en particular, està més inquiet quan és preventiu que quan és definitiu i va descomptant. Quan és preventiu té la incertesa de que li diuen: ‘la setmana que ve sortiràs’. Ells són preventius, però saben que són com si fossin definitius. Primer, no tenen aquesta inquietud. Segon, la proximitat de les famílies també ho afavoreix; però segueixen estant a la presó.
Avui el Parlament ha fet una resolució amb dues parts sobre els diputats suspesos. Primer es diu que no s’acata la suspensió, però en una segona part a la pràctica s’acaten les resolucions del jutge Llarena. Com valora aquesta resolució del Parlament? Creu que pot afectar la situació dels presos?
La resolució no l’he pogut llegir i no conec els termes exactes en què s’ha produït. He sostingut sempre que l’article que aplica Llarena per suspendre’ls no és aplicable per mil motius. Està previst per supòsits de terrorisme, requereix que la interlocutòria de processament sigui ferma i no ho és perquè encara queda pendent un recurs d’en Comín i de Serret. A més, i això afecta a Puigdemont, s’aplica als qui estan a la presó i Puigdemont no està en aquesta situació. Després, una principal, aquest article parla en general de funció i càrrecs públics, però no parla dels parlamentaris que tenen una regulació especial que és el reglament del Parlament de Catalunya. Per tant, entenc que el reglament del Parlament de Catalunya, que forma part d’allò que s’anomena bloc de constitucionalitat, prima sobre la previsió genèrica d’enjudiciament criminal. Per tot això, entenc que és inaplicable i que el Parlament de Catalunya té base jurídica més que suficient.
Existeix una polèmica sobre si els líders independentistes són presos polítics. Recentment Santi Vila, ex company de govern, ha declarat que estan empresonats injustament, però que no són presos polítics. Quina és la seva opinió i els arguments per sostenir-la?
No hi ha una fórmula matemàtica que permeti contemplar qui es pres polític i qui no. Hi una resolució del Consell d’Europa que estableix els paràmetres per a considerar la condició de pres polític que tampoc són mil·limètrics, però alguns d’ells es compleixen. Per a mi sí són presos polítics, encara que aquest terme no ho utilitzo perquè com és una cosa discutible i no vull que m’ataquin per aquí. Per tant, són presos injustament presos i per a mi, a més, presos polítics, però normalment no utilitzo aquest terme perquè no vull donar peu a un debat fàcil que es presta a desqualificacions.
Vostè s’ha mostrat molt crític amb la instrucció i les acusacions del jutge Llarena. Quins són les seves raons?
Totes. Primera cosa, rebel·lió és un aixecament públic amb violència; aquí no hi ha hagut ni aixecament ni violència, parlar de rebel·lió o de sedició, que també és un aixecament públic amb tumult, està totalment fora de lloc. Hi ha una tergiversació dels fets que no encaixen amb els tipus penals. Segona cosa, la instrucció està farcida d’irregularitats. Recordo, com a cosa simptomàtica, que la primera citació es fa amb menys de 24 hores d’antelació en un dia festiu. A mi em deixen actuar en un primer moment, però després m’expulsen, després hi torno i em tornen a fer fora. La instrucció ha estat atomitzada en vàries causes, una del Tribunal Suprem, una altra a l’Audiència Nacional, una altra al jutjat d’instrucció número 13 [de Barcelona]. Llavors la Fiscalia tenia allò que s’anomena visió d’helicòpter i del que passava aquí i allà. Ens hem trobat en interrogatoris per coses que la defensa no sabia. A més no ha estat una instrucció judicial, sinó que s’ha delegat en la Guàrdia Civil que no és imparcial, perquè hi ha agents imputats i que va intentar personar-se com acusació. Podria seguir, però no tindríem prou temps, però el nivell d’irregularitats és elevadíssim.
Creu que a Espanya hi ha una veritable separació de poders?
Sobre el paper Espanya legalment és una democràcia, amb separació de poders, amb poder judicial independent…però quan comences a aprofundir veus moltes falles. La separació de poders no és absoluta pel sistema de nomenament de la cúpula del poder judicial, del Consejo Superior del Poder Judicial, que és qui anomena els magistrats del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, el mateix passa amb el Tribunal Constitucional. Això ho ha dit reiteradament el Consell d’Europa amb diversos informes Greco que ho ve denunciant des del 2013 de forma reiterada.
En aquest assumpte en concret, hi ha hagut una falta de neutralitat absoluta. Els jutges han adoptat el paper de víctimes, han posat pel davant la defensa de la unitat d’Espanya que el paper d’imparcialitat entre acusació i defensa que han de tenir els jutges. No s’ha respectat la presumpció d’innocència per part dels jutges i per part de tot el sistema.
Els advocats de la defensa han presentat diversos recursos davant el Tribunal Suprem i que poden retardar la vista oral. Quins són els motius d’aquestes accions?
Sí, han hagut molts recursos per totes les irregularitats. Lògicament els advocats hem intentat poder exercir en tot moment el dret a la defensa amb totes les garanties. Per exemple, va haver-hi una vista que es va haver de suspendre quan estaven tots a Madrid perquè s’havia assenyalat abans que s’acabés el termini per impugnar els escrits que s’havien presentat.
Ara es va habilitar el mes d’agost per poder córrer. En comptes de donar-nos una còpia, han pujat tota la documentació, que són milers i milers de folis, en un núvol tecnològicament molt antiquat. De manera que t’obliga descarregar-te PDF a PDF, però a més hem detectat que està incomplert. Hi ha coses que no hi són. Va haver-hi la compareixença d’una de les lletrades, al Suprem el passat divendres, i li deia al funcionari: ‘miri, això no està complert’. I el funcionari entrava i deia: ‘sí que està complert’. Llavors vam veure que hi havia un núvol diferent pels magistrats i un altre pels advocats en què no està tot bolcat o que s’han bolcat i han quedat en blanc.
Per tant, s’ha recorregut. Per poder exercir la defensa, hem de conèixer tota la causa. Hem requerit al ministeri per a què ho solucioni, però ens han donat un termini de dos dies, manifestament insuficient quan estem parlant d’una casa amb milers i milers de folis.
Creu que la Fiscalia retirarà l’acusació per rebel·lió?
Avui per avui no sóc optimista. M’arriba que la Fiscal General de l’Estat creu que no hi ha rebel·lió, però pel que sé no ha estat capaç de quadrar als quatre fiscals de sala del Tribunal Suprem que són els qui han mantingut aquesta acusació des del primer moment.
Pensa que el Tribunal Suprem dictarà una condemna exemplar contra els líders independentistes?
Com a jurista hauria de dir que no. És tant evident que no hi ha rebel·lió ni sedició que no s’hauria de produir aquesta circumstància. Però veient aquesta actitud que està adoptant el Tribunal Suprem en diverses resolucions, que no ha tingut el paper neutral que li correspondria i amb un paper tan bel·ligerant, no sóc gens optimista.
Creu que la fugida a l’estranger de Puigdemont i els altres consellers va perjudicar als líders independentistes en presó preventiva?
Primer no accepto la premissa perquè Puigdemont no va fugir. Quan va marxar Puigdemont no estava ni querellat, estava en ús de la lliure circulació per Europa que tenim tots els ciutadans. No va perjudicar als presos. Això els hi va molt bé com argument per intentar a enfrontar a uns independentistes amb els altres; però és evident que no. De fet, va haver-hi alguns als quals van alliberar i després els van tornar a empresonar com Jordi Turull, enmig d’una investidura. No té res a veure.
Què opina de les declaracions de diversos dirigents socialistes sobre aixecar la presó preventiva i concedir l’indult en cas de condemna?
Els socialistes em recorden aquest veïns d’ascensor que, en funció si puges o baixes, et responen que fa bon temps o ha refrescat. Cada dia diuen una cosa diferent. En quant aixecar la presó, sí, perquè és absolutament immotivada. En quant a l’indult no, requereix una condemna que nosaltres no acceptem i un penediment i no tenim res de que penedir-se.
Així que vostè no aconsellaria als seus clients que, arribats el cas, demanessin l’indult?
Això és una decisió molt personal. Conec als meus defensats, l’indult passa per penedir-te. Tant el president Torra com el president Puigdemont ho han dit molt bé: ‘en aquest judici no anem a defensar-nos, sinó a acusar’.
La decisió del tribunal de Schleswing-Holstein va ser interpretada com una victòria pel moviment independentista i pels advocats defensors. Com la valora? Quins efectes pot tenir cara a portar el cas al Tribunal d’Estrasburg?
Nosaltres dels del primer moment hem sostingut que aquí no hi ha ni rebel·lió ni sedició. Que ho diguéssim nosaltres que som els advocats de la defensa, què havíem de dir? Encara que també ho han dit la majoria de catedràtics de dret penal de tota Espanya i juristes prestigiosos i no els han fet ni cas. Per tant, que un tribunal alemany, considerat el bressol de la ciència penal, hagi dit amb la contundència que ho ha dit que no hi ha rebel·lió, ho valoro molt positivament. Efectivament, si Espanya acaba condemnada per rebel·lió, això tindrà molta força a Estrasburg.
Creu que el cas acabarà a Estrasburg [seu del Tribunal Europeu de Drets Humans]?
Com a jurista hauria de pensar que el sentit comú jurídic més elemental hauria de comportar una sentència absolutòria. És que no hi ha per on agafar el delicte de rebel·lió; però veient el clima que es respira no estic optimista. Per tant, si no hi ha una absolució a Espanya, que seria el que lògica imposaria, anirem al Constitucional, a qui tampoc tinc cap confiança, i passat el peatge del Constitucional a Estrasburg, perquè abans d’anar-hi s’han exhaurir les instàncies internes.
En cas de condemna ferma es podrien reactivar les eurordres?
Sí, les eurordres es poden reactivar en qualsevol moment perquè s’han retirat i els tribunals estrangers no s’han pronunciat. L’única cosa és que Alemanya sí que ha decidit. Es podria tornar a reiterar, però a Alemanya hi ha coses jutjades respecte a la malversació i la rebel·lió, encara que respecte a la malversació hauria d’haver estat portada al Constitucional alemany, però que no ens van donar l’oportunitat. A Bèlgica si que podrien tornar-la a reactivar i seria la quarta eurordre belga.
En el cas que hagués una condemna ferma i es reactivessin les eurordres, l’extradició seria automàtica o hauria de fer-se el mateix procediment?
No, s’hauria de seguir exactament igual el mateix procediment. L’extradició és automàtica quan hi coincideix en una llista de 32 delictes, com assassinat o tràfic de drogues, fora d’això hi ha la doble incriminació. El que no s’hi val es fer trampes. Aquí van intentar la trampa d’anar per la via ràpida quan van posar corrupció; encara que hi hagués malversació no és el mateix que corrupció. Ja van fer la trampa a la primera eurordre belga al marcar corrupció i els belgues van dir: ‘escolti’m, no’. Aquesta trampa l’han tornat a fer amb el [raper] Valtònic quan han posat terrorisme i els hi ha dit: ‘això no és terrorisme, enaltecimiento del terrorisme no és terrorisme’ i a més entra la llibertat d’expressió. Per molt que Espanya condemnés per rebel·lió, la resolució alemanya pesaria molt.
En la vista oral del judici, Puigdemont i els consellers que estan a l’estranger poden ser jutjats en rebel·lia?
No, no, no. La llei només permet jutjar en rebel·lia els delictes menors de fins a dos anys. Quedaria suspesa la causa dels rebels fins que ‘sean habidos’, una expressió decimonònica.
Què pensa de les declaracions del president Torra sobre no acatar una sentència del Tribunal Suprem que no sigui absolutòria?
El president Torra parla en termes polítics. En termes jurídics el que has de fer contra una sentència és esgotar els recursos. Si la sentència és condemnatòria anirem al Constitucional i després a Estrasburg. El president, tot i que és jurista, no parla en termes jurídics, sinó polítics.