La periodista sabadellenca especialitzada en sexualitat, Noemí Casquet, es defineix com “una dona rebel, una diable i una zorra”. La seva coneguda trilogia de novel·les, totes publicades l’any passat, es titula de forma similar: Zorras, Malas i Libres. La seva carrera professional va començar amb el periodisme, però actualment destaca per ser una de les escriptores més llegides entre les joves. A les xarxes socials també és un autèntic terratrèmol: a Instagram acumula més de dos milions de seguidors, sent un referent en sexualitat. Li han censurat el compte diverses vegades. El seu objectiu, assegura, és canviar el sistema a través del sexe. Dirigeix Santa Mandanga, una plataforma especialitzada en difondre explícits continguts d’educació sexual.
La violència masclista que va patir quan era una adolescent és un dels motius pel qual Noemí Casquet defensa a capa i espasa l’alliberament sexual de les dones. La periodista i escriptora sabadellenca vol desvertebrar el sistema a través de les seves novel·les i dels continguts que publica a les xarxes socials. La seva lluita va començar a Sabadell fa gairebé una dècada, quan tenia 20 anys, i a hores d’ara ha fet la volta al món. El mes que ve, per exemple, serà a Mèxic firmant la bilogia que va publicar a principis d’octubre.
En quin moment va decidir dedicar-se professionalment a l’educació sexual?
La vocació professional em ve de la vocació pel sexe. Sempre he tingut una família molt liberal en aquest aspecte.
La meva mare sempre m’ha parlat de la sexualitat d’una manera molt natural, igual que la meva àvia. Per mi han estat dues figures clau en la meva vida; me n’han parlat d’una manera tan propera i l’han tractat com un tema tan natural, que no he hagut de trencar tants esquemes com molta altra gent a l’hora de parlar sobre sexe i sobre l’alliberament sexual. És que el sexe és una cosa natural, no hauria d’estar desnaturalitzat!
La motivació per la qual fer d’una vocació una professió és bàsicament perquè em vaig adonar que la forma com parlava de sexe interessava molt a la gent. També perquè no hi ha tanta informació com ens pensem. Quan vaig veure que parlava de sexe i la gent em demanava més informació, quan vaig veure que sentava aquesta base tan bonica, vaig sentir la necessitat de retornar el sexe al seu origen.
Tots els seus continguts, tant escrits com audiovisuals, ofereixen una visió molt liberal de la sexualitat i de les relacions afectives amb l’objectiu de “trencar estigmes i prejudicis”, com ha exposat vostè mateixa. Quin feedback rep per part dels lectors i seguidors?
La gent m’ho agraeix molt i ho fan des d’una proximitat super bonica, sobretot a les firmes com la d’avui [l’entrevista es va fer dijous 20 de setembre a Barcelona]. La gent sempre s’emociona molt perquè amb aquests continguts, sobretot amb les novel·les, passa per molts processos emocionals. És molt bonic.
Això s’agraeix molt i crec que és una de les millors parts de la meva feina perquè, a vegades, em sento una mica sola lluitant en contra d’una cosa tan gran com és el sistema. Sé que no podré canviar-lo jo sola, però si almenys puc generar-li una petita ferida…
Sentir-te acompanyada i recolzada per tanta gent quan estàs a primera línia de foc, lluitant contra el sistema i contra la manipulació d’una cosa que ens pertany i és tan nostra com el sexe, ho agraeixo amb tot el meu ser. En aquest últim llibre, per exemple, amb Cuerpos, una de les coses que més em diu la gent que se l’està llegint és que és una novel·la molt real i molt humana. Això és un dels millors comentaris que em poden fer. Les novel·les serveixen perquè et puguis sentir reflectida i reflexionis.
Té un públic heterogeni o hi ha un perfil més delimitat?
Hi ha una mica de tot. La gran majoria, el 80 per cent, són dones; el 20 per cent restant són homes. ‘Molaria’ que fos 50/50 perquè els homes també han d’aprendre algunes coses… Per altra banda, pel que fa a la franja d’edat, el gruix més ampli està entre els 18 i els 35 anys, però em segueix gent de totes les edats. També hi ha dones de 50 anys i adolescents de 13.
Crec que la forma amb què parlo de sexe és tan natural que les fa sentir emparades. D’alguna manera, al ser periodista, crec que també sé com apropar una informació certament complexa als adolescents i a les persones joves, que han nascut en un sistema que els ha instruït com ha de ser el sexe, com han de ser les relacions i com ha de ser la seva vida en general.
El sistema et porta cap a l’hiperconsum, també dels cossos. Crec que és important trencar amb moltes qüestions que ens han ficat dins el cap a l’hora de descobrir la nostra sexualitat. Estem follant com volem o com volen que follem? Aquesta és la pregunta clau.
Així com abans el sexe era un tabú i no se’n parlava, ara cada cop és un tema més freqüent i més mediàtic. Té la sensació que falten visions alternatives a aquestes veus que l’alcen en l’esfera pública?
Tot i que cada vegada menys, el sexe continua sent un tabú. Sí que és cert que cada vegada es parla més de sexe, però alhora cada vegada es parla pitjor de sexe. No perquè ara, de sobte, el sexe estigui a la boca de tothom i, en aquest sentit, tinguem una societat més oberta, hem de pensar que n’estem parlant bé. No estem parlant bé de sexe, n’estem parlant fatal.
Això passa perquè seguim estereotipant moltes coses i confonem llibertat amb llibertinatge. Si un dia surts a una discoteca i ‘folles’ amb un noi als lavabos, està perfecte; sempre que ho facis mirant-lo als ulls, estiguis present i ho facis des del teu interior. ‘Folla’t’ aquella persona com si l’estimessis perquè tu tampoc et mereixes menys, encara que no el tornis a veure mai més a la vida.
Això és el que ens estem perdent. Parlem de sexe, però com si es tractés d’un consum absolut dels cossos. Podem ‘follar’ amb qui vulguem i quan vulguem, però ni tan sols ‘follem’ mirant-nos als ulls, ni tan sols ho fem amb respecte cap a l’altre, ni amb comunicació… ens masturbem amb un cos i ja està. És això el que vull aconseguir: retornar la sexualitat al seu origen natural.
De fet aquest és un dels seus principals combats a les xarxes socials: aconseguir trencar aquesta visió consumista del sexe i fer entendre que hi ha moltes maneres alternatives de concebre’l.
Ens costa molt entendre que una persona pugui tenir un desig sexual més baix i que no senti aquest desig “normal” que acostuma a sentir la resta d’éssers humans. Tenim molts prejudicis amb tot això: sembla que si no tens una vida sexual plena, o el que s’entén per plena i saludable en aquest sistema, tindràs problemes de mil coses.
Sí, el sexe és meravellós i per mi és un dels pilars més fonamentals de la vida en totes les escales. M’ha aportat coses a nivell espiritual, físic i mental que no me les ha aportat cap de les pràctiques que he realitzat al llarg de la meva vida. Però això significa que per a tots hagi de ser igual? No, evidentment que no. Hi ha persones que potser requereixen d’altres qüestions. Reduir la nostra salut i benestar (o l’autoestima en general) al sexe, em sembla reduir quelcom molt complex a una cosa que realment no està molt ben construïda en la nostra societat.
És un error reduir el sexe a la penetració entre un penis i un cony. El sexe també és tota la resta: el sexe comença en el moment en què desitges a una persona, quan comences a lligar amb ella, en el moment en què et mires al mirall, t’atreus a tu mateix/a i et masturbes; el sexe també són aquests moments íntims amb un mateix. El sexe comença a tot arreu i és a tot arreu. Reduir una cosa tan espiritual, com és per mi el sexe, a una penetració o a unes trobades esporàdiques, em sembla una cosa que està molt lluny d’on hauria d’estar.
Per això publica consells sobre com descobrir les zones erògenes, com masturbar-se, com arribar a l’orgasme o com identificar els detalls que marquen la diferència en el sexe, per exemple?
Hem de tenir clar que aquesta visió que jo tinc competeix amb la gran indústria del porno. Per això, si no li donem a la gent uns tips bàsics de com apropar-se a certes pràctiques, se les emporta aquest tauró per davant.
Pots explicar-los que el clítoris és un terç del que en realitat veiem, però què punyetes els importa això si no saben com estimular-lo? Per això faig petites fórmules de consens, de llibertat, d’escoltar-se a un mateix, de comunicació, etc. sobre la sexualitat; perquè, a poc a poc, a partir d’aquí, es vagi obrint tot l’espectre. Tampoc hi ha un manual d’instruccions per fer un cunnilingus: si a una persona li agrada que li mengin el cony amb la llengua dura, meravellós; però a una altra li agradarà més toveta. Només és qüestió de dir-ho. Comunicació!
Cal partir d’aquesta base i també de la lentitud. Sembla que tinguem pressa per acabar, com si el sexe fos una cosa que no ens agrada. Allarguem-lo tot el que es pugui i més! Però com que anem sempre amb tanta pressa… moltes vegades també confonem passió amb rapidesa, quan la passió ha de ser intensitat, no rapidesa.
Fa dos mesos que Instagram li ha censurat el compte. Quins continguts li ha eliminat exactament?
M’han censurat continguts que justament estan relacionats amb tot el que se surt de la normativa. Porto tres intents d’explicar què és el tribadisme (quan dues persones amb cony es rastregen els genitals; la famosa postura de la tisoreta és el símbol més conegut, però hi ha molt més). Aquest vídeo me l’han censurat tres vegades. També m’han censurat un tip sobre com cuidar el cony a l’estiu. On està el problema en això? També m’han censurat el ‘Coño tour‘ (un directe on sense ensenyar genitals guiaria a les persones amb cony perquè connectin amb ell i l’explorin). A més, avui dia encara no puc fer directes a Instagram també per la censura.
Creu que aquesta censura al perfil de @mamacasquet està relacionada amb el control del sexe que comentàvem abans?
Hi ha un clar interès de control en el sexe. Tradicionalment això s’ha fet a través de la religió. Jo sóc una persona molt espiritual i per mi una cosa és la fe i l’altra la mercantilització i capitalització de la fe. Són conceptes molt diferents.
Hi ha un interès absolut de control social a través de la sexualitat perquè si controles la vida (no hem d’oblidar que hem nascut del sexe) i controles tot el que se’n deriva, al final controles a un ésser humà que durarà una mitjana de 80 anys i seguirà perpetuant el sistema. Un sistema que només afavoreix a uns pocs, no a tothom. Aquest sistema és el mateix que manté la roda de poder en tots els àmbits: en l’àmbit econòmic, és el sistema capitalista; pel que fa al gènere, el sistema patriarcal; en el cas de les ètnies, el sistema racista amb una hegemonia dels blancs increïble.
El sexe és totalment polític, però també és la via més revolucionària a la que podem recórrer. Connectar amb la nostra sexualitat és identificar-nos, poder meditar, tornar a la nostra introspecció… amb tot el que podem fer amb el sexe! Podem trencar i canviar el món.
Té més llibertat d’expressió en les novel·les?
Molta més. Els llibres estan sent una de les meves alliberacions: començo amb un text en blanc (digital) i desenvolupo tot el que sento. Per mi també són una manera d’entendre que el món i l’univers que jo tinc al cap (que sota el meu filtre mental seria la realitat més perfecta) el puc transmetre en un llibre i que una altra persona ho llegeixi i pensi que no és tan estrany. Que a través de la ficció i de l’entreteniment també puguis entendre altres realitats. La cultura està totalment polaritzada: o segueixes perpetuant el mateix de sempre o trenques amb el sistema a través de la cultura. El transmissor entre el sistema i la societat és la cultura.
Està clar que vostè ha optat per la segona opció. Per què ha decidit fer-ho amb títols tan explosius com Zorras o Malas?
M’han dit zorra tantes vegades que, com a mínim, li havia de posar el títol a un llibre. Les dones sempre hem estat aguantant comentaris com zorras, malas, putes, guarres, promiscues, nimfòmanes… comentaris totalment despectius pel simple fet d’experimentar la nostra pròpia sexualitat, com han fet els homes al llarg de tots els segles. Ara nosaltres estem reprenent el poder que ens pertany amb el sexe i ens reivindiquem a través d’ell, cosa que em sembla totalment lògica, sostinc i advoco.
Però, per altra banda, també parteixo de la base de generar aquests títols perquè ens puguem sentir còmodes amb ells i que almenys parteixin de la indiferència. És molt més fàcil poder generar indiferència, o inclús empoderament, en un mateix amb aquests grans títols de neó que portem al nostre cap, que educar a tota una població masculina que es nega a veure una realitat cada vegada més present.
Comenta que li han dit zorra moltes vegades i en alguna ocasió també ha reconegut que va tenir una parella que la maltractava psicològicament. Això l’ha convertit en la Noemí Casquet que és ara?
Aquest tipus d’experiències ens fan desenvolupar un empoderament que hem de tenir sí o sí per la defensa d’una mateixa.
Dels 14 fins als 20 anys vaig patir una relació de maltractament, sobretot psicològic, però on també n’hi havia de físic. Però no me’n vaig adonar fins més endavant, quan vaig començar a tenir molta ansietat i no entenia d’on sortia. Ara ja està més que curat, però m’ha comportat molts anys entendre què és l’amor i entendre la meva relació amb els homes. Desgraciadament, si jo no hagués viscut això, segurament tampoc hauria tingut una motivació tan gran cap a l’empoderament.
Ara també tinc un sisè sentit per detectar les relacions tòxiques, que se segueixen perpetuant en la nostra societat i en el sistema en general a través de la cultura. En les xarxes socials veiem relacions que penses ‘de veritat estem aplaudint això’?. Ens han educat com si no fóssim mereixedores de l’amor, de les cures o del respecte. Com si no fóssim mereixedores d’una sèrie de qüestions que són bàsiques, però que aplaudim. No hem d’aplaudir coses que són bàsiques perquè hi ha gent que s’està lucrant amb les nostres necessitats.
El seu primer llibre, Mala Mujer ja va per la novena edició i Zorras ha sigut un dels best-sellers aquest últim any. Per què creu que hi ha tanta gent que compra els seus llibres?
Jo crec que hi ha una mica de tot. Per una banda, pel que fa als continguts, perquè tracten un tema del que no hi ha gaire informació. En les novel·les, que és el que més estic escrivint i cap a on va la meva carrera, el lector s’entreté, però sempre hi ha un punt de divulgació també. No ho puc evitar! Per altra banda, per la manera com està escrit: són novel·les molt realistes on, vulguis o no, hi ha molts aspectes de l’ésser humà i et pots sentir identificada fàcilment; sobretot si ets una dona, però en cap cas és excloent.
Sempre dic el mateix: jo no escric novel·la eròtica, jo escric novel·les d’alliberació. El meu objectiu és que t’alliberin del que t’hagin d’alliberar: del teu pensament, de la teva vida sencera o d’una petita part. És igual, però que s’aconsegueixi.
La triologia que va publicar l’any passat (Zorras, Malas, Libres) gira entorn l’alliberament sexual. En l’última entrega, dues de les protagonistes, la Diana i l’Alícia, han de prendre una decisió respecte les corresponents relacions. Vostè ho resumeix amb aquesta frase dins el llibre: “Estimar a qui és lliure pot ser difícil, però també és molt més real”.
És que per tenir relacions sanes hem de tenir converses incòmodes. És una cosa que la gent no entén, però tots hem de tenir la conversació incòmoda de ‘tu i jo què som?’, hem de tenir la conversació incòmoda de ‘jo et puc oferir fins aquí i tu què m’ofereixes?’ i hem d’aprendre a dir que no i no acceptar coses que no volem acceptar. Prou de sostenir relacions que ens estan perpetuant simplement pel fet que a nosaltres se’ns educa per ser les escollides i les que han d’aguantar-ho tot. S’ha acabat! Portem massa anys d’història sent gilipolles, prou ja. Prou d’aplaudir que no t’han assassinat, prou de donar gràcies per coses bàsiques. L’equitat i el feminisme han de partir de la forma en què s’estableixen les relacions sexuals, amoroses, afectives, personals i professionals; les relacions en general.
Les dues novel·les que ha publicat aquest mes segueixen la mateixa línia? Què en pot avançar?
Cuerpos i Almas és una biologia que s’ha de llegir en aquest ordre perquè si no et carregues tota la trama i no entendràs res. Cuerpos tracta sobre una noia, la Ruth, que té 30 anys i està frustrada amb la seva vida i amb la seva feina. De sobte, rep una notícia fatal que li farà replantejar la seva existència i també d’on neix el seu dolor. Per pal·liar aquest dolor, utilitza perruques i altres complements per convertir-se en altres persones i oblidar-se de la seva realitat.
En totes aquestes sortides nocturnes i experimentacions que té i que sent, es troba a un home d’ulleres redones. Qui és aquest home? Cuerpos i Almas desenvolupa aquesta experiència. Sempre demano que no es facin espòilers perquè la trama de la novel·la té molts girs i un espòiler es pot carregar el llibre sencer.
Aquest mes també s’ha estrenat en un tercer format: un programa televisiu a RTVE sobre la sexualitat. Què en destacaria de Llámalo X?
És una altra faceta com a periodista. És un programa on se’m pot veure més enllà de la divulgació. Entrevisto a persones i tractem temes d’actualitat; una actualitat que es va gravar fa un any i mig i que no ha vist la llum fins ara. Per tant, dins l’actualitat està desactualitzatda (riu).
Crec que és interessant perquè posa en debat moltes qüestions que també hauríem de reflexionar; per exemple: el perreo empodera? Què passa amb la sexualitat ‘trans’? Quins passos ha de seguir una persona que s’identifica com a tal? També parlem d’aquella sexualitat més estigmatitzada, com el tantra, les noves masculinitats, les relacions obertes i el poliamor; temes dels qual últimament també se n’ha parlat molt, però molt malament. Són cinc capítols en total, anem pel tercer, es publica cada dilluns al web de Playz i és totalment gratuït.
Aquesta, però, no és la primera vegada que participa en un programa televisiu. Amb només 20 anys ja presentava dos programes de televisió: un a Mola TV i l’altre 25TV. Com recorda aquests inicis a cavall entre Sabadell i Barcelona?
Realment trobo molt a faltar aquella motivació i aquelles ganes que tenia. Fa molt temps que ho estic buscant perquè a poc a poc, amb el pas de temps, la lluita pesa i cada cop que t’has d’aixecar, vas sumant cicatrius que cada cop pesen més. En aquell moment era com si estigués verge.
Vaig començar a Mola TV amb 20 anyets i tenia moltes ganes de menjar-me el món i investigar. No sabia pràcticament res sobre sexe (o no tant com el que en sé ara després de 12 anys investigant). Tenia moltes ganes d’experimentar, però també tenia molts nervis. Ho passava fatal davant de càmera! No vull dir que he perdut la passió per la meva feina perquè l’adoro, adoro el que faig, però sí que és cert que l’empenta que tenia abans s’ha reestructurat una mica.
Actualment viu a Madrid. Va marxar allí per feina?
Tenia l’impuls i la intuïció que havia de ser a Madrid perquè, sincerament, en aquell moment, quan vaig prendre la decisió de marxar, estava a Coma-ruga (un poble on no hi ha res, excepte a l’estiu) i justament també estava en una relació poliamorosa que s’estava complicant una mica. També m’estaven sortint moltes oportunitats de feina a Madrid, tot i que petitetes i esporàdiques perquè no vivia allí. Van ser moltes qüestions que em van fer pensar ‘I si vaig a Madrid i que li petin a tot?’. Moltes vegades tinc aquesta energia destructora, d’enviar-ho tot a la merda i tornar a començar. No em tremola el pols en aquest sentit. I aquí vaig dir això, vaig agafar la maleta, la moto i me’n vaig anar cap a Madrid.
Vaig estar a Sabadell fins als 22-23 anys, però jo sóc sabadellenca de tota la vida. Tinc a tot el món aquí i en guardo molt bon record; però pel que és la meva feina, Sabadell es quedava una mica petit. Quan estava a Coma-ruga baixava cada setmana a Sabadell, però ara baixo més per vacances, per Nadal… a veure la família i com han canviat les coses. M’encanta veure com ha canviat l’institut, el col·legi i totes aquestes coses!
Després de repassar tota la seva carrera, què té ara mateix entre mans?
Li dec la meva vida a la literatura i ara estic pensant en la següent novel·la. Aquesta em comportarà una mica més de temps, sobretot pel que fa al desenvolupament i a l’estructura, perquè és un projecte més gran. També és un llibre de ficció, una novel·la, i com sempre em torno a reptar a mi mateixa: amb Cuerpos i Almas em vaig reptar a sortir del to de Zorras, que era molt distès, i ara em repto cap a un llibre amb uns objectius una mica més grans.
Pel que fa a la divulgació, segueixo divulgant i investigant en cos i ànima tot el que té a veure amb la sexualitat ancestral; és cap a on vull portar la meva carrera. El ressorgiment de la sexualitat ancestral i retornar totes aquestes qüestions d’altres cultures que hem escoltat tant poc a Occident i que són tan necessàries. De moment, a curt termini, continuar la divulgació a través d’IG, de Tik Tok i ara també amb Twitch.
Foto portada: Noemí Casquet, durant l’entrevista, realitzada en un hotel barceloní. Autor: David Chao.