Paco Aranda Vargas va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 30 de juny de 1977, però resideix a Sabadell des de fa 16 anys. És llicenciat en Dret i postgraduat en Ciència Política per la Universitat de Barcelona i en Pràctica Jurídica per l’ICAB.

Diputat al Congrés dels Diputats des de 2019, a la fallida XIII legislatura, Aranda és l’actual secretari d’organització de la Federació del Vallès Occidental Sud del PSC. Viu amb parella amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, amb qui té una filla de 10 anys. L’entrevisto dilluns passat a la redacció d’iSabadell.

D’on prové la teva vocació política i des de quan milites al PSC?
La meva vocació prové de la meva família. A casa sempre recordo que es llegia El País i s’escoltava la Cadena SER. El meu avi era republicà, el meu tiet era un històric de Comissions Obreres i he crescut en un ambient molt progressista. Quan el PSOE va perdre al 1994 les eleccions europees, la primera derrota del PSOE de Felipe González, el meu pare va dir que era el moment d’afiliar-se al partit. Jo em vaig afiliar al PSC a l’any 1995, quan tenia 18 anys, primer a les joventuts. No recordo si estava al COU o al primer curs d’Universitat.

A banda de la política vostè té inquietuds literàries. Així ha autopublicat dos llibres, Merece la pena i En un mundo perfecto.  Ens podria explicar la temàtica d’aquestes obres?
Dir llibre és molt presumptuós. Són dues publicacions que m’he autopublicat a través eBook, una pàgina d’internet d’autoedició. Jo sempre he tingut una inquietud literària. M’agrada molt la poesia i sempre m’ha agradat escriure. Són llibres de reflexió.

D’aforismes?
Sóc molt seguidor d’Àngel Gabilondo que, a part d’haver estat ministre, és filòsof i ha escrit uns llibres molt macos. Llegint a Gabilondo va sorgir aquest tipus d’escriptura, molt curta i molt reflexiva. Sempre porto una llibreta a sobre i vaig apuntant coses petites, no molt llargues. M’agrada posar negre sobre blanc les meves reflexions, sense cap tipus de pretensió. Vaig voler, pels meus amics i familiars, tenir un llibre per regalar. Llavors el tinc a internet i si algú m’ho demana li imprimeixo o l’adreço a l’enllaç.

Vostè abans de ser diputat va desenvolupar una tasca orgànica com a cap de gabinet del president del grup parlamentari del PSC a la cambra catalana i com cap de gabinet de la delegada del govern a Catalunya. Què li ha aportat aquesta feina? Es considera vostè un home d’aparell?
No sé si sóc un home d’aparell, però treballar a l’aparell, sí. És evident, si entenem com aparell l’estructura interna d’un partit. A tots els partits hi ha persones que són les cares públiques i altres que treballen darrera. Jo treballava a l’alcaldia de l’Hospitalet quan José Montilla va entrar com a president de la Generalitat, al 2006, i el cap de gabinet de Montilla va anar al Palau de la Generalitat. Llavors Miquel Iceta buscava algú que fos el seu cap de gabinet. En aquell moment no era primer secretari del partit, era secretari d’Acció Política i buscava algú per aquesta tasca. Em va entrevistar i es va quedar amb mi. Vaig estar amb el Miquel 12 anys. Vaig viure amb ell tota la seva etapa com a primer secretari. He viscut amb el Miquel les millors experiències de la meva vida. Gairebé tot el sé de política o sé pel Miquel. Em sembla un polític excepcional, un gegant del PSC.

Després de la moció de censura del Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, Pedro Sánchez va nomenar Teresa Cunillera delegada de govern a Catalunya. Llavors Miquel em va dir que era el moment que els quadres del PSC optessin a càrrecs diferents. Aleshores vaig entrar de cap de gabinet de Teresa Cunillera. Va ser la meva primera experiència en aquest nivell. Vaig poder viure el que és l’administració general de l’Estat des de dins. Va ser una experiència molt maca i amb ella també he viscut moments molt bons. He vist com és la relació de Catalunya amb Espanya, el funcionament dels cossos de seguretat, la Guàrdia Civil, la Policia o la incidència que té l’Estat a Catalunya. Sembla que no hi és, però sí que hi és.

Des d’aquesta responsabilitat com va viure els esdeveniments de l’octubre de 2017?  
Amb tristor i amb impotència. Van ser moments molt durs, molt conflictius. Jo estava amb el Miquel i vam veure com hi havia una majoria parlamentària, que la tenien, que passava per sobre de la resta de ciutadans. Crec que portaren fins a un extrem inassumible les seves pretensions. Va ser molt dur. Va ser un any, dos anys bastant complicats. El PSC va fer una tasca molt important per mantenir el país en una senda correcta. La tensió que es va viure no era bona per ningú, ni per a nosaltres, ni per als independentistes. Espero que siguin circumstàncies que ningú vulgui repetir.

És cert que Miquel Iceta va assajar una tasca de mediació fins a l’últim moment, entre la proclamació d’independència i l’aplicació del 155?
Això s’ha dit i s’ha escrit. Miquel va ser una persona molt implicada en la negociació, el consens i el pacte. Evidentment, volia una situació el menys tensa possible i que la Generalitat respectés els drets tota la ciutadania, que fos un govern de tots i no només d’uns quants. Miquel s’hi va implicar molt en aquesta vessant seva de buscar punts de consens. Una tasca que no sempre s’ha entès, ja que uns li deien una cosa i altres la contrària. A vegades, quan tens una posició moderadora o de consens, és complicat que t’entenguin. A la llarga s’ha vist que tenia raó. La victòria de Salvador Illa a les darreres eleccions catalanes ho demostra.

És cert que vostè està desenvolupant unes tasques d’enllaç entre el PSC i el PSOE?
No, no. Jo sóc diputat al Congrés novato. Vaig entrar a la XIII legislatura, la curta que no va reeixir. Ara estic a la XIV legislatura i sóc portaveu de Justícia. En el Congrés dels Diputats ja hi ha gent que fa aquesta tasca. Tenim a José Zaragoza. Les tasques d’enllaç amb el PSOE les porta la direcció del PSC, el Salvador i el Miquel. Jo sóc un diputat més i encantat.

Vostè al Congrés dels Diputats exerceix una intensa tasca com a vicepresident primer de la comissió de Defensa i vocal de la comissió de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. També és portaveu de la comissió de Justícia i portaveu adjunt de la comissió de Política Territorial i Funció Pública. En què consisteix la seva feina en aquestes comissions? Quines iniciatives ha endegat al respecte?
Tots els diputats estem adscrits a tres o quatre comissions. Els socialistes som 120 diputats i hi ha 35 comissions. A cada comissió hi ha 13 socialistes. Per tant, ens hem de repartir. A mi, en un primer moment, em van tocar una sèrie de comissions. La meva funció principal és la de portaveu de Justícia i sóc membre de les comissions d’Interior, Transport i Agenda Urbana i Defensa. A aquesta darrera ja no estic a la mesa, perquè aquesta ha canviat la seva composició i només en sóc membre. La meva tasca principal és donar sortida a la tramitació legislativa del govern i del grup parlamentari. A la meva comissió en un any i mig hem fet 14 lleis, de 35 del total. És a dir que un 30 per cent de les lleis aprovades s’han fet a la meva comissió. Es tracta d’una tasca molt intensa i productiva. Estic molt satisfet, perquè és una activitat legislativa molt elevada. M’ha permès també conèixer la part de la política que no es veu que són les negociacions amb els altres partits. Crec que la meva és la comissió que més ha pactat. No ha tret les lleis només amb la majoria de la investidura, sinó que hem pactat lleis amb el PP o amb Ciudadanos.

A les altres comissions intento portar la posició del PSC en temes catalans. Per exemple, al Congrés s’hi fan Proposicions No de Llei que són iniciatives polítiques dels grups a les comissions. A Interior ha hagut uns Proposició de Vox sobre els Mossos d’Esquadra on jo he portat al posició del PSC com a català. A Foment hem tingut una funció més de seguiment dels compromisos de l’Estat a Catalunya, d’intentar que les inversions es puguin dur a terme i portar les nostres peticions al Congrés. Tenim una interlocució molt bona amb RENFE o amb AENA. Fem aquesta tasca de portar les nostres propostes no només de Sabadell o del Vallès sinó de tot Catalunya.

Dimarts de la setmana passada vostè va formar part de la comissió de Nomenaments per tractar de la renovació dels quatre membres del Tribunal Constitucional que tenien el mandat caducat arran d’un acord amb el PP. No creu que aquesta mena de pactes entre les cúpules dels partits suposen una erosió a la credibilitat de les institucions democràtiques, especialment quan un dels candidats, Enrique Arnaldo, està esquitxat per presumptes casos de corrupció?
Nosaltres intentem portar a terme el que diem. Crec que la democràcia funciona millor si ens posem d’acord. Evidentment, tenim posicions polítiques diferents. Evidentment voldríem que el PP, fins i tot al moment d’arribar a acords, donés una imatge diferent; però nosaltres creiem que si arribem a acords som més forts. Certament, tots els acords són imperfectes, sempre has de cedir. Sóc un ferm defensor d’arribar a acords i ho vaig dir dimarts passat a la comissió. Crec que la democràcia s’enforteix si arribes a acords amb els que són diferents. Acordar amb qui pensa com tu és molt fàcil. Arribar acords amb els teus adversaris és el que enforteix. Al 1978, quan es va fer la Constitució, des del punt de vista progressista vas haver de parlar amb gent com Fraga que venia del franquisme. Crec que hem de fer tots molts esforços per intentar aprofundir en la cultura de l’acord, molt més del que ara veiem. Hi ha molta gent que viu molt bé fora de l’acord, viu molt bé amb la disputa, amb la tensió. I això no m’agrada, no m’agrada viure en la tensió, en el conflicte.

És cert el que va publicar El País dissabte passat, que Odón Elorza -ex alcalde de San Sebastián- va ser apartat de la comissió de la que formava part juntament amb vostè per les seves critiques al nomenament d’Enrique Arnaldo?
Sempre sóc molt escrupolós amb el que diuen els periodistes. Però, en aquest cas, crec que la informació no és del tot encertada. En aquesta comissió de nomenaments jo no sóc el portaveu i no soc millor ni pitjor que Odón Elorza. Nosaltres ens vam repartir les intervencions. Jo vaig examinar dos candidats al Tribunal Constitucional i ell altres dos, cadascú un del PP i altre del PSOE. Passat el tràmit de la comissió, el grup parlamentari va decidir que sigui jo qui ho porti al Ple del Congrés de Diputats del proper dijous. No se’l va apartar. El grup va decidir que ho fes jo com a portaveu de la comissió de Justícia. Es tracta de membres del Constitucional, de manera que la decisió té una certa lògica. La comissió va passar, vam fer la nostra tasca i el grup va decidir que jo faci la defensa dels nomenaments al Ple.

Des de l’exterior, la vida parlamentària i política espanyola sembla determinada per una picabaralla constant, amb paraules molt gruixudes dels diputats del PP i Vox. Com valora vostè aquesta situació? Creu que aquest clima de crispació pot acabar traslladant-se a la ciutadania?

Espero que no. Crec que la ciutadania és intel·ligent, sap diferenciar i apreciar qui no entra en aquest fangar. A més, no som el mateix. Hi ha uns que falten al respecte, hi ha uns que diuen bruixa a una diputada, hi uns que diuen gilipollas a la ministra i altres que assistim molt educadament als debats.

Jo vaig tenir una mena –diguem-ne d’enfrontament- amb Ortega Smith de Vox en la comissió de Defensa. En la meva argumentació li vaig dir que a ell tot li molestava i de fons es va escoltar: ‘me molestas tú’. La presència de Vox al Congrés ha comportat un increment de la tensió i la crispació. Això és evident. No només pels insults des del minut u, sinó per expressions com ‘gobierno ilegal, gobierno ilegítimo, gobierno asesino’; paraules molt dures. Això és totalment denunciable i, com va dir l’altre dia la ministra Montero, ‘a la ultraderecha se la combate’. A les meves intervencions al Congrés, sempre poso al punt de mira al PP. El PP, que és la dreta clàssica, a vegades es deixa emportar per aquesta ultradreta. Una vegada els hi vaig dir: ‘vostès fan política des de la por a Vox’. I no es pot fer política des de la por.

Has de fer política defensant els teus punts de vista i no deixar-te arrossegar per aquesta corrent de l’ultradreta, ja que tens el perill de convertir-te en el mateix. No necessitem un PP a la muntanya. Vull un PP que respecti les regles del joc. No amago res. Allí s’escolten paraules gruixudes i moments molt tensos. L’altre dia, el [diputat de Compromís] Baldoví estava a la tribuna i des de la bancada de l’ultradreta li van cridar: ‘Eso me lo dices en la calle’. No pots posar al mateix sac al Baldoví, que estava fent una crítica política legítima, amb un tio que et diu ‘eso me lo dices en la calle’. Espero que això no es traslladi al carrer.

ERC, a diferència de la legislatura passada, no ha presentat una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat que hauria provocat la dissolució de la cambra i la convocatòria d’eleccions anticipades. Com valora el paper d’ERC al Congrés? Creu que acabaran aprovant els Pressupostos?
Tindran complicat explicar perquè no els hi donen suport. Hem de partir de la base que són uns Pressupostos necessaris per a Espanya ja que es vinculen l’arribada dels fons europeus. Uns fons molt importants per la recuperació econòmica postpandèmica. A més, són uns Pressupostos molt bons per Catalunya, no només per les inversions, sinó per moltes coses. És complicat dir que no a aquests Pressupostos. Evidentment valoro molt positivament que ERC no presenti una esmena a la totalitat, com que no la presenti el PNB o el PDeCat.

I Bildu.
I Bildu. A partir d’aquí espero que tots estiguem a l’alçada per aprovar els Pressupostos i millorar-los en la tramitació parlamentària per tal que es pugin aprovar i portar-los a terme l’any que ve. Un any que tots esperem que sigui de recuperació. Ara econòmicament estem sortint del pou com ho indiquen les dades de l’atur o del PIB. L’any 2022, si tot va bé, serà molt important per tots nosaltres. Crec que els partits han de deixar de banda les picabaralles per poder aprovar uns Pressupostos que són molt necessaris. Em costa trobar com podrien dir que no.

Què espera vostè de la taula de diàleg amb el govern de la Generalitat de la que només forma part ERC? Plantejarà el PSOE una alternativa federalista al conflicte català?
La mera existència de la taula de diàleg és una noticia bona per a tothom. Es tracta d’una taula entre els dos governs i si Junts no està a la taula és per voler portar representants que no són del govern.

El fet que existeixi una taula on els dos governs puguin asseure’s a parlar és una noticia excepcional i un símptoma dels nous temps. Ara fa dos dies el ministre Grande Marlaska i el conseller Elena van reunir-se a la Junta de Seguretat, que feia temps que no es reunia, i van acordar que els Mossos disposin de 2.000 efectius més i estiguin connectats a la xarxa de policies europees. D’aquesta taula espero bàsicament diàleg. No posaria ni terminis, ni condicions prèvies. Cadascú portarà el que cregui convenient.

Evidentment, els socialistes tenim un visió d’Espanya diferent de la dels partits independentistes, d’una Espanya plural. Certament, nosaltres voldríem un horitzó federal. Crec que la Constitució és prou federal. Portem una proposta per aprofundir en l’autogovern. Ho estem demostrant com ara amb l’acord amb els Mossos que li he esmentat. Això és donar confiança. Al capdavall, els Mossos són també policia de l’Estat i això s’ha de portar amb normalitat. La notícia més bona és que es reuneixin i que es vegin.

Com valora la relació amb els seus socis de govern de Unidas Podemos? No creu que les constants desavinences entre els socis, la darrera arran de la reforma laboral, poden desanimar al votant progressista que dona suports a formacions d’esquerres?
No sé si em creurà. Al contrari, crec que la gent valora positivament que hi hagi un govern de coalició. Jo sóc un ferm partidari dels governs de coalició a Espanya. Em sembla una experiència molt positiva que no havíem tingut des dels temps de la Segona República i que a tots ens alliçona a fer una política diferent. No hi majories absolutes i hem d’acordar, de transaccionar. No trobo malament que els partits defensin les seves posicions i els compromisos del seu programa electoral. Després hi ha les típiques controvèrsies entre uns i altres, però crec que l’electorat ho sap diferenciar.

Penso que l’electorat progressista, quan sigui cridat a les urnes, valorarà molt positivament que hi hagi dues opcions d’esquerres, cadascuna amb la seva identitat, la seva trajectòria, els seus posicionaments i els seus votants. Necessitem una esquerra forta, sinó sabem que la dreta té un pacte fet. PP i Vox no trigaran ni dos minuts en pactar.

Per això, crec que el que estem veient ara és el normal en un govern de coalició. Al final els partits negocien i arriben a acords. Avui ha sortit a la premsa l’acord sobre la Llei Mordassa en el sentit que farem una sèrie de canvis per reformar totalment la llei del PP. Hem acordat els Pressupostos per segona vegada consecutiva. Estic convençut que arribarem a un acord amb la reforma laboral. Però, de vegades, la política xoca amb la immediatesa. Com sol dir Miquel Iceta: ‘la política actual viu en la cruïlla entre Twitter i Facebook’. Per arribar a un acord seriós i estable es necessita temps i s’han de parlar les coses. 

Ara que ha esmentat la Llei Mordassa, quan podria fer la reforma?
Haurem de veure com la porta el govern al Congrés, però crec al segon semestre la podrem tenir al Congrés. De totes maneres, hi ha la voluntat política. És un compromís del nostre programa electoral i de l’acord de coalició i ho portarem a terme.

Des de la seva perspectiva que poden aportar pel conjunt d’Espanya els fons europeus Next Generation? Quines són les prioritats del govern?
Aquests fons són una victòria de l’Europa que volem, gràcies sobretot als països del sud. A diferència del 2008 amb aquella recessió on van guanyar els falcons. La meitat d’aquests fons són a fons perdut; és a dir que no s’ha de retornar. A més, són bàsics per tornar l’economia al punt en que estava abans de la pandèmia i preparant-la pel futur com ara veiem al COP 26 a Glasgow. Aquests fons estan totalment vinculats a la sostenibilitat mediambiental i a l’agenda 20/30 de desenvolupament sostenible de la ONU. Aquesta és la notícia més bona. Tot això està connectat i els Pressupostos responen a aquestes necessitats. Els fons europeus venen a canviar l’economia espanyola a millor. També a Catalunya que és la comunitat numero u en inversió, ja sigui per càpita, ja sigui en volum. A Catalunya hi ha 3.000 milions d’euros en inversions, a la província de Barcelona 1.880 milions en inversions, el 9 per cent del PIB. Per això els Pressupostos són tan importants, per activar l’economia i no deixar a ningú en darrera. Ara està baixant l’atur juvenil que fins ara no baixava. Estàvem entre el 40 i el 45 per cent i ara estem en el 30 per cent. Són números que no són assumibles, però estem treballant per reduir-los. Aquests fons europeus són vitals. Perdre’ls seria un suïcidi polític. En el món de la justícia, tot el que ve dels fons europeus, està molt destinat a la digitalització de la justícia. Un tema pendent des fa molt de temps. En resum, els fons europeus són una bombolla d’aire molt necessària per a nosaltres.

En termes més locals quins beneficis poden reportar a Sabadell aquests fons europeus?
Fins on jo sé l’Ajuntament ha presentat una sèrie de projectes als fons europeus que estan molt ben orientats amb projectes sobre el riu Ripoll o la Gran Via, pensant en la digitalització, en la sostenibilitat, en aquest canvi de l’economia verda i circular.

Crec que Sabadell està ben encaminada. No conec tant la lletra petita ja que no em dedico a la política local. Tinc coneixements, com és evident, però no vull parlar per ells. Em sembla que estan molt ben orientats. M’agradaria que aquí a la ciutat hagués un mica més de consens i responsabilitat per part d’alguns de l’oposició per donar suport a l’Ajuntament i a l’equip de govern en temes que són estratègics, de ciutat i de futur. Per exemple, en el tema del hub aeronàutic a l’aeroport que és un símptoma cap a on vol anar la ciutat. Es tracta d’aprofitar sinèrgies, sumar i captar talent. També que la UAB s’impliqui i faci un campus a l’Artextil. Tot això era impensable fa dos anys i ara s’està fent. Crec que posar a treballar tothom en el mateix sentit és un notícia bon bona.

Vostè viu en parella amb l’alcaldessa Marta Farrés i és secretari d’organització de la Federació del Vallès Occidental Sud del PSC. Com observador privilegiat de la política local, com valora la situació política de la ciutat? Creu vostè que s’ha obert un nou cicle a la política local sota l’hegemonia del PSC?
Treballem perquè així sigui. Però aquí ningú regala res i si no treballes no hi ha resultats. A vegades la gent pensa que vas a votar a les eleccions i apareixen 20.000 o 30.000 vots i això no és així.

Crec que l’alcaldessa és una gran treballadora, és una gran coneixedora i apassionada de la ciutat. Té una idea de ciutat que està portant a terme. El PSC es va presentar a les eleccions del 2019 amb un programa honest i amb un equip renovat. Crec que van fer molt bé els deures i es van presentar davant la ciutadania amb un equip nou i humil ja que veníem d’on veníem. Vam ser capaços de presentar a la ciutadania un programa real, valent i atractiu i ens van donar la confiança. Crec, sincerament, que estem portant a terme aquest programa.

S’està fent una feina que es veu en el dia a dia. La ciutat gaudeix d’un clima polític, amb algunes excepcions, que és molt diferent de del fa uns anys. El PSC, l’equip de govern, el grup municipal estan fent una feina molt important per portar Sabadell al següent nivell. Sabadell és capital del Vallès. Això té també una gran responsabilitat. Som la comarca més industrial de Catalunya. Això vol dir que som líders en indústria, en ocupació. Som també una comarca amb moltes infraestructures i molt important en la relació amb la corona metropolitana. Crec que això ho estem fent molt bé. Respecte al nou cicle, aspirem que sigui així. Nosaltres entenem la política com treballar de manera humil i responsable. A partir d’aquí, trepitjant molt el carrer. Esperem que, quan la ciutadania torni a ser cridada a les urnes, reconegui el que s’està fent.

Fotos. David B.