El veig arribar de lluny. Saluda amb la mà dreta dedicant-me un somriure. Puntualitat britànica per a aquest músic sabadellenc amb un currículum impressionant, que ja voldrien altres pianistes locals. Però el que destaca d’Adolf Pla és la seva bonhomia i la seva prudència. Quan li recordo el seu currículum, extret de la xarxa, torna a somriure com no donant cap mena d’importància aquest fet.
Durant la seva infantesa confessa que era molt entremaliat. A casa s’escoltava música, però ningú no tenia estudis musicals. El seu pare tocava l’harmònica i l’acordió, però ell es va fixar en el piano de la seva tieta Antònia. Segurament perquè estigués una mica quiet, als set anys els seus pares van decidir apuntar-lo a fer classes de piano. Recorda especialment els seus primers mestres, la Magda Caballé, la Teresa Segarra i el Josep Mª Martí Aragonès. Tots ells van col·laborar en la vessant més humana de la música, a la qual l’Adolf s’integra.
Després vindrà l’entrada i la posterior formació al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb el mestre Miquel Farré, i a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest. L’any 1985 va ser seleccionat com a representant espanyol en la primera trobada internacional de joves intèrprets d’Europa. Ha viatjat per tot el món, destacant els seus concert a Sant Petersburg, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Albéniz de Madrid, el Gran Teatre de l’Havana i el Metropòlia de Hèlsinki. També ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, l’Orquestra Nacional de Bolívia i l’Orquestra Simfònica de Caracas.
El passat 30 de desembre va oferir un concert al teatre del Centre Sant Vicenç, a la Creu Alta, al seu barri. Després d’uns anys allunyat dels escenaris vallesans va accedir sense pensar-s’ho a fer una actuació de franc per tal de col·laborar en la rehabilitació de l’escenari d’aquesta gran entitat cultural sabadellenca. Ell mateix s’hi mostra orgullós de la feina feta per aquest conjunt de joves i grans que aconsegueix implicar una part important de sabadellencs.
La seva discografia consta de deu enregistraments on es barregen compositors de gran prestigi i de diverses èpoques, entre els quals destaquen Frederic Mompou, Eduard Toldrà, Joan Manen i Manuel Oltra. No cal oblidar el seu magnífic homenatge a Ricard Lamote de Grignon, on aconsegueix endinsar-nos en un món màgic i de difícil interpretació. Per a aquest disc en concret buscava un clarinetista i les casualitats de la vida fan que el trobi en una master class a Múrcia. Ángel López, amic comú de l’Adolf i meu no el deixarà indiferent i l’incorpora ràpidament a aquest projecte. Em parla inevitablement del seu gran amic Bernat Castillejo, director de la Banda de Música de Sabadell i amb qui ha enregistrat diversos discos i amb qui té una particular unió musical.
La seva creació multimèdia El so de la llum, Gaudí & Mompou és potser el projecte més agosarat d’Adolf Pla. Ha estat presentat a diversos països sud-americans arribant a 150.000 visitants al Palau Iturbide de Mèxic. Aquest espectacle podrem veure’l finalment molt aviat al nostre país.
El dia 4 de maig actua a l’Auditori Can Roig de Santa Coloma de Gramenet on interpretarà el més original i essencial de Mompou i que coincideix amb la primera i l’última etapa de la seva producció: els Cants Màgics, Charmes, Scènes d’enfants, Suburbis i la Música Callada.
Acabem l’entrevista i sempre amb el mateix somriure em fa veure que tot a la vida és fruit de la feina, de l’esforç i de l’optimisme. Estic convençut que això ha estat i és la clau del seu èxit.
