Àlex Hinojo. Autor: A. Pujadas.

Àlex Hinojo, viquipedista: “A la Viquipèdia les peces que hi falten ets tu”

Àlex Hinojo (Barcelona, 1980) és diplomat en Ciències empresarials, postgrau en gestió de projectes culturals i museologia i activista pel coneixement lliure.

És un dels viquipedistes més actius en els territoris de parla catalana: ha iniciat gairebé 10.000 articles, n’ha editat més de 98.500 i és el 13è usuari més actiu de la Viquipèdia. Actualment és el director de projectes de l’Amical Wikimedia, entitat que l’any 2014 va rebre el Premi Nacional de Cultura per la seva contribució al coneixement universal en llengua catalana.

Què és l’Amical Wikimedia?
L’Amical és l’associació d’amics que promouen la Viquipèdia en català. El que fem és la tasca de carrer que no pot fer la Viquipèdia. Aleshores nosaltres bàsicament fem tasques a nivell cultural, de difondre el coneixement que generen les institucions, i a nivell educatiu que s’entengui la Viquipèdia com un recurs educatiu proactiu en el sentit que la gent ho pugui fer servir i col·laborar. El que fem és que alumnes editin la Viquipèdia com a deures de classe.

A Sabadell ho esteu fent?
A Sabadell no, de moment no ho estem fent amb cap escola. Treballem en tots els Països Catalans, el nostre àmbit d’actuació són els territoris de llengua catalana. Quan ens vam constituir vam fer servir el model del domini punt cat i, en comptes de ser un domini territorial, ho era d’àmbit cultural, i aleshores fem coses des de la Universitat d’Alacant fins a la Universitat de Perpinyà o a l’Alguer, on també hi hem anat a fer alguna conferència. Òbviament el gruix és al Principat però, per exemple, la nostra Viquitrobada anual d’enguany l’hem fet a València.

Quin és el proper objectiu després d’assolir els 500.000 articles a la Viquipèdia aquest any?
Ens estem centrant en dos temes bàsics. Un és generar paritat i l’altre incrementar la diversitat de veus, perquè totes les wikis tenen una mica d’etnocentrisme en el sentit que tenim més articles sobre cultura catalana que cultura afgana, per dir-ho així. S’han de diversificar les veus, la temàtica i de qui escriu la Viquipèdia. El 85 per cent dels qui l’editem som homes, i això afecta la manera que es descriu el coneixement. Hi ha persones que editen la Viquipèdia que tenen des de 12 anys fins a 90; imagina’t un professional liberal jubilat que pot editar la Viquipèdia, que potser no en sap tant de català, però n’hi ha d’altres que el corregeixen i tens un nen de 12 anys interessat en un tema i va ‘tirant milles’.

Quins temes destaquen més a la Viquipèdia en català i quins fluixegen més?
A on estem més bé és en humanitats, en general. En cultura catalana òbviament, en òpera estem molt bé, en química també estem molt bé, pel que fa a ciència; en història també estem força bé, etc. Ens falten alguns aspectes de ciències pures com podria ser la física, que hi estem malament; a nivell empresarial o d’economia anem molt fluixos, hi ha molt poca gent que editi sobre temes d’economia i, sobretot, sobre alguns aspectes de geografia mundial.

A nivell sabadellenc, com estem?
Estem bastant bé, estem filant prim. Està molt bé, si ho compares amb una altra ciutat, estem molt bé. Tenim gairebé tots els articles de monuments catalogats, bastant bé articles sobre la història del municipi, jaciments, esglésies, està molt bé. Falten articles de context, per exemple: Sabadell durant la Guerra Civil, o els més difícils. De personatges, espais, està molt bé, però falten els articles que ho filin tot. Això sí que costaria més.

I a nivell artístic, d’escriptors, pintors, artistes locals, etc, com està Sabadell?
Molt bé, perquè per tenir la Viquipèdia fan falta dues coses: un voluntari que s’hi posi i fonts publicades per validar la informació. Aquí tenim una trajectòria artística bastant potent i revistes com la Quadern o diverses institucions han anat publicant contingut, i aleshores és fàcil trobar la informació, en comparació amb altres ciutats catalanes que ‘sí, hi havia una colla d’artistes’, però no hi ha fonts que en publiquin la seva activitat, i aquí està tot força documentat, i això permet que puguis fer unes bones biografies. Els tòtems estan força coberts, però sempre hi ha feina a fer; sí que hi ha feina encara pendent en tema de traduccions al castellà i a l’anglès o el francès, això no ho tenim gaire bé en els articles sobre cultura sabadellenca.

De qui és la Viquipèdia?
De ningú. Jo dic que és com un bé públic en el sentit que, de qui és la plaça de l’Ajuntament? O, de qui és el Passeig? Per mi la Viquipèdia és un bé públic que defensa que tu l’has de defensar i tu hi has d’aportar, que si tu en tens profit, que tothom en treu profit ja sigui per estudiar o a nivell empresarial perquè t’estalvia temps i/o feina, tu també has de col·laborar perquè -sempre diem la mateixa iconografia-, la Viquipèdia és una bola del món, del coneixement, on falten peces, és un puzle inacabat, perquè les peces que hi falten ets tu.

Tu ets la peça que quan trobes un forat de coneixement, una feina que està mal feta o millorable, és perquè allà has detectat que és a on et toca col·laborar. Aleshores sí que en aquest sentit és un bé públic real, perquè ho fem entre tots, no és de ningú, els drets són compartits. Sí que hi ha una fundació sense ànim de lucre que ho gestiona, però no és la propietària.

Per què la Viquipèdia no vol tenir anuncis?
Perquè qui paga mana, no? Mira què ha passat amb Endesa o perquè ningú parla malament d’El Corte Inglés als mitjans? Perquè paguen, per dir-ho així. Aleshores, si tu vols ser una font realment neutral, vam pensar de dir, per què no que ho paguin els lectors d’una manera consensuada via micromecenatge, que és el que fem un cop l’any i funciona bé, de moment s’aguanta. I aquesta és la gràcia, en el moment que hi hagi un anunci et podrien dir que no els hi agrada el contingut, i igual el contingut no és seu; ja sabem tots com va el periodisme.

Viquipedia
Trobada de la Viquipèdia a Sabadell. Autor: David B.

La Viquipèdia rep pressions?
Pressions no, però hi ha molta tensió intrínseca, que és la que provoca el moviment. Hi ha temes que tenen tensió per alguna llengua en concret. Per exemple, en el cas català, sempre posem el mateix exemple: un dels articles que va crear més tensió és el de Colom, a on va néixer, perquè hi havia gent que deia una cosa i gent que en deia una altra, i al final en el projecte t’has de posar d’acord, has d’arribar a un consens. Hi ha unes pàgines de discussió associades a cada article on tu vas discutint aquests temes. Òbviament aquest article en català ha tingut molta discussió i potser en cebuà no. En d’altres, al contrari, cada wiki, cada idioma, reflecteix la seva polèmica; per exemple, un dels articles més polèmics a la Viquipèdia en angles és sobre l’avortament, ‘Abortion‘, perquè, és clar, com defineixes avortament: interrupció de vida, interrupció de l’embaràs, interrupció d’un procés vital, la paraula és el què, si dius una o una altra pots canviar el significat i llavors tens una comunitat mundial que està intentant posar-se d’acord. Què passa? Que quan el tema és més polèmic no és que hi hagi més pressió externa, és que hi ha més pressió interna.

Un dels cinc principis de la Viquipèdia és la neutralitat, el projecte el que ha de fer és reflectir tots els àmbits ponderats sobre un punt de vista que hi hagi sobre una qüestió. Per dir alguna cosa: canvi climàtic, és un dels articles més polèmics, ho has d’explicar dient que hi ha certs estudis que diuen que sí i d’altres que diuen que no. Òbviament has d’explicar la polèmica perquè és un tema polèmic, segons el que digui cadascú.

A la Viquipèdia hi poden fer aportacions econòmiques institucions o ONG?
Sí. Google mateix ens dóna gairebé un milió de dòlars l’any, perquè li fem la feina, diguem-ho així, però n’hi ha moltes, a la web de la Wimimedia Foundation hi ha tot el llistat, està tot transparent de qui dóna i si passes de mil dòlars surts a la llista.

Però això no dóna dret a res?
No, és una donació a fons perdut.

Per què sempre que busques una cosa a Google el primer resultat és de la Viquipèdia?
No és sempre que busques una cosa a Google, és sempre que busques una cosa que penses que estarà a la Viquipèdia. Per exemple, si tu busques un vol a Berlín o  hotels o restaurants a Sabadell, no et sortirà la Viquipèdia, Google és llest, però el cercador què fa, intenta ordenar Internet, que abans era un caos i ara de totes les webs que hi ha les indexa i et presenta la que en principi et fa més utilitat. Qui fa això amb el coneixement? La Viquipèdia agafa el caos de la història de la Casa Taulé -l’agafo d’exemple perquè estem aquí fent l’entrevista-, segurament hi ha informació a la biblioteca, al web de l’arxiu i a no sé a on, i a la Viquipèdia tindràs un resum ben explicat amb els enllaços per continuar. L’hi estàs indexant el coneixement a Google, cosa que li interessa perquè sap que si un client li demana informació ell et portarà a un lloc que la trobarà, i per això la Viquipèdia surt ben amunt.

Tots som potencials editors de la Viquipèdia?
Una mica perquè una de les coses que té la Viquipèdia és que és un marc molt ample, cadascú pot fer bàsicament el que vulgui. Hi ha gent que li agrada fer articles de bicicletes, ciclistes o arquitectura; n’hi ha que no l’hi agrada escriure i que només fa fotos, hi ha gent que l’hi agrada corregir l’ortografia o qüestions d’estil, o persones que no editen però animen a altres a fer-ho. Cadascú troba el seu lloc, ningú et diu què has de fer, és completament anàrquica en el sentit de dir: tu trobes el teu raconet i allà on et trobis còmode ho faràs, i no és que t’hagis de comprometre, pots estar una setmana, edites, després t’estàs un mes sense fer-ho i tornes un dia.

La gràcia de la Viquipèdia és que t’interpel·la en el sentit que si trobes alguna cosa que és una errada, si ho deixes i no ho arregles, l’únic que fas és que la propera persona que passi per allà s’ho trobi. La idea de la Wiki és: no et queixis, no cridis, canvia-ho. I si no ho canvies, calla, però no ho critiquis perquè això és de tots. La Viquipèdia ets tu, si està malament és perquè tu no ho has fet. Quan un article està millor que un altre és perquè algú s’hi ha posat. La porta està oberta per tothom.

Òbviament no tothom sap ni té ganes de fer una enciclopèdia en el seu temps lliure, i és precisament lícit, però com a mínim, quan trobis una informació que és incorrecte, amplia-ho, i si no saps com fer-ho hi ha un lloc que diu ‘Discussió’, deixes un missatge, o a les xarxes socials, i ho corregirem.

Els viquipedistes agafen un llibre i el bolquen a la Viquipèdia?
No, nosaltres no copiem, perquè els llibres tenen drets d’autor. El que sí que puc fer és citar el coneixement que s’informa: els fets no tenen drets d’autor. Si dic que tu vas néixer el 1996 perquè ho diu el teu perfil, això no té drets d’autor, tu vas néixer aquell any i punt. A més, a la Viquipèdia has de dir d’on ho has tret. Ningú és propietari, seguint amb l’exemple, de la data de naixement de ningú. La Viquipèdia és la síntesi de la informació publicada, no copiem un llibre tal qual, sumem els fets. I a la Viquipèdia som molt escèptics, [d’un personatge, per exemple] diem només què va fer. En cap moment fem anàlisi comparativa ni podem dir la nostra opinió, ens limitem a fets constatats. A partir d’aquí és la feina del periodista de tirar més enllà; nosaltres no creem coneixement. Si copies el llibre, un autor et pot dir que l’has copiat, sí, però fer-ho no és la idea.

La Viquipèdia fa periodisme?
Fem-ho al revés: els periodistes fan Viquipèdia? Quin és el valor afegit? Quan la gent no podia accedir a la informació els periodistes feien una síntesi de la informació perquè podien anar a les rodes de premsa, etc. De cop i volta, surten les agències de notícies que et van a cobrir un acte i te’n fan la notícia. Els diaris se subscriuen a les agències i amb això ja no han d’anar als actes petits perquè ja els hi arriben les notes de les agències. Què passa? Deixen d’anar menys periodistes.

La Viquipèdia fa un sistema una mica similar. Jo no vaig als actes, l’únic que agafo és informació publicada estàndard i ja està. Si es mor algú i com a periodista li fas un article que és la informació que hi ha a la Viquipèdia t’estàs quedant curt, [el periodista] ha de fer informació. Per què paguem els mitjans? Perquè jo vull que em donin informació, context, anàlisi crític, informació que no puc tenir en un altre lloc; si m’estàs donant el mateix que em dóna tothom i que puc trobar de manera gratuïta en un altre lloc… Aleshores, no és que fem periodisme sinó que el periodisme suposo que ha d’anar als bàsics, però també un pas més enllà. Nosaltres no fem recerca, fem la part de síntesi. La Viquipèdia pot ser el punt de partida i el periodista ha de trobar la història.

En quina situació estem pel que fa a coneixement compartit, edició col·laborativa, i altres dels valors de la Viquipèdia a nivell català?
S’està produint una esquerda molt forta. La comunitat que assumeix aquestes realitats ja és madura, perquè ja fa 15 anys que ho fem, hem assumit un nou escenari social de la col·laboració, però hi ha una gent que ho fa servir i no és conscient del que això significa. Una cosa que va néixer com un experiment ha esdevingut un estàndard. La Viquipèdia és un estàndard ens agradi o no.

Coses que començaven com un experiment col·laboratiu han esdevingut un estàndard, han substituït altres realitats formals antigues, però la gent no entén que ho fa servir però no sap com es fa servir. Un dels grans problemes de la Viquipèdia, que en té molts, és que la gent no sap que pot col·laborar. La gent sap que el fan alguns, voluntaris, però no sap com funciona. Igual que no sabem com funciona el país, les institucions democràtiques, etc. No volem saber que també ens toca posar la nostra part, com a recurs compartit que és.

Quina imatge creus que té la societat de la Viquipèdia?
Jo dic que la Viquipèdia no és fiable per si mateixa, és la gent la que es fia. Res és fiable per si mateix, és la gent la que es fia de les coses. L’iSabadell és fiable? Depèn de qui mana i qui paga i quan i com, i potser fan un temps no tant i ara sí, etc. La fiabilitat és una percepció, no és una realitat. La Viquipèdia per molts encara no és una eina fiable i a mi ja m’està bé. Que tu miris les coses amb esperit crític, ja està bé. Al peu de pàgina de la Viquipèdia, a l’avís general, hi diu: ‘No dóna cap garantia de verificabilitat’. Jo no et dic que sigui veritat, moltes vegades diem que, com a mètode científic, la Viquipèdia en català és el recull de coneixement sobre la història de l’Univers que hem aconseguit compilar fins ara. No t’estem dient que sigui complet, simplement el que hem arribat fins avui; potser demà estarà millor. Si vens i ens ajudes segurament anirem més ràpid, però s’ha d’entendre que la Viquipèdia és una obra en curs que sempre estarà a mitges. La gent no entén què vol dir coneixement a mitges, és com la crítica als mitjans: ‘és que va sortir a la televisió’ o ‘ho he llegit a Internet o al diari’, això no vol dir que sigui veritat, significa que algú ho ha llegit amb bona fe però no té perquè ser un expert en el tema. Tot el que sigui per nosaltres fomentar l’esperit crític està bé, però què passa, que igual que he dit que és un estàndard amateur que ha esdevingut un estàndard, té els seus pros i les seves contres, i tothom l’accepta però ningú accepta ho accepta. S’ha trobat que a nivell de professorat es fa servir pel que no és el teu àmbit de coneixement, que és el que ha de ser exactament una enciclopèdia genèrica. Si ets químic i mires l’article de química orgànica potser el trobes incomplet, perquè és la teva professió, però si ets físic o jardiner, ja et va bé.

Parlem de Sabadell. Com valores la quantitat i la qualitat de les propostes culturals de la ciutat?
[Riu]. A nivell patrimonial, tenim patrimoni. Crec que les institucions estan infravaloritzades i s’han obert massa museus o n’hi ha que s’haurien de… tots els museus a nivell català sempre van amb una mà al davant i una al darrere. Què va passar aquí, hi ha algun museu que cau, que tenen obres o que no tenen una sala climatitzada al magatzem, etc, i t’estan intentant fer el Vapor Pissit, la Casa dels Museus, el Museu de la Música, etc, no té sentit. Però això no és qüestió de Sabadell, és qüestió del sistema català de museus de muntar la infraestructura però no el projecte. Agafar tres milions d’euros, o cinc o deu per muntar un edifici i llavors posar 50.000 euros l’any pel manteniment és una bogeria. Això a nivell patrimonial o museístic.

A nivell d’arts escèniques i en viu està molt bé. Tenim la casa del circ, l’Estruch… que òbviament van amb una mà al davant i una al darrere, però sí que es pot dir que hi ha un circuit d’arts en viu fort. Moltes vegades, a nivell cultural, i surto del panorama sabadellenc, es fa cultura tot i les institucions. A Catalunya no som una ètnia, perquè no ho som, no som una raça, però som una comunitat cultural. I el pressupost de la Generalitat de Catalunya és d’un 0,7 per cent del total. Llavors és així d’important la cultura per tu [el govern català]. I per què tira endavant la cultura? Per les associacions. Aquí tenim un exemple. Ara tenim un govern més o menys normal i abans havíem tingut un govern més o menys diferent per dir-ho així, no entraré a comentar, però tu tenies les entitats que havien d’anar fent feina tot i l’Ajuntament. No dic que ara sigui el contrari, no ho conec, no sóc part de cap associació, però és la gent la que tira endavant la cultura. Des de la cultura popular, els artistes, escriptors, viuen tot i les institucions, però jo crec que està bé. També si parteixes de l’escenari a nivell de Museu d’Art de l’època del col·lectiu d’artistes dels anys 30, sí, vivim de somnis, ara no hi són aquests col·lectius formals, però és que ara potser tot s’ha atomitzat, els artistes sabadellencs estan treballant en xarxa amb altra gent, penso.

Foto portada: Àlex Hinojo, al pati de l’Aliança Francesa. Autor: A. Pujadas.

Comments are closed.