De 27 anys d’edat, criat a Sentmenat i veí de Sabadell, és llicenciat en Història Contemporània i treballa en la construcció, tot i que ara està aturat.
Rojas ha tornat fa pocs dies de Grècia, on va ser detingut unes hores per la policia grega. És un dels volunaris catalans que feia tasques de suport al camp de refugiats d’Idomeni. Rojas ens explica la seva experiència a Idomeni i les circumstàncies de la seva detenció.
Quins són els orígens de la Brigada Vallesana?
Farà un mes vaig contactar amb diferents persones que volien anar a Grècia a treballar en els camps de refugiats. Com eren gent del Vallès el van donar el nom de Brigada Vallesana a Idomeni. La veritat és que va ser tot bastant immediat.
Com es financen?
El viatge i l’estada ens ho vam pagar nosaltres, però vam recollir donacions per comprar material com ara olles, palanganes per rentar la roba o medecines.
Què van trobar als camps de refugiats?
Vam arribar a Grècia el 5 d’abril i vam passar la frontera sense cap problema. El dia 6 d’abril vam anar al camp d’Idomeni. El primer dia va ser bastant xocant, quan arribes et trobes amb un camp totalment caòtic. A les afores et trobes un tenda aquí, una tenda allà, quan més t’apropes estan més concentrades, sense cap mena d’organització. Feia moltíssima calor i aquest va ser un problema perquè els refugiats només tenien roba d’hivern. Al primer matí de feina ja estàvem esgotats.
Quina era la seva tasca?
Vam contactar amb unes noies que portaven temps al camp d’Eko que està 20 quilòmetres d’Idomeni. És el primer lloc de parada abans de creuar la frontera i on viuen 300 o 400 famílies. Allà vam estar col·laborant per instal·lar una escola que funcionés de manera autònoma, així vam estar buscant professors i professores d’àrab i anglès. Nosaltres fèiem l’estructura amb la idea que ho organitzessin ells. A la tarda vam muntar activitats de lleure. A part d’això, vam visitar a les famílies per conèixer les seves necessitats més específiques. Moltes vegades teníem un paper de mediadors entre els refugiats i les grans ONGs, doncs hi havia molts conflictes amb el menjar perquè els fan fer cua i ha gent que està malalta o és molt gran i no pot fer cua. Cada dia havia baralles entre els kurds i els àrabs.
Quina és la nacionalitat dels refugiats?
Molt majoritàriament són siris. La segona ètnia són kurds desplaçats de la zona del Kurdistan siri i després pakistanesos i afganesos. A Eko hi havia molts afganesos. També hi havia gent del nord d’Àfrica, sobretot marroquins.
A banda de vostès quines ONGs treballen allà?
A Eko sobretot Metges sense Fronteres. A Idomeni, a més d’aquesta, tens Interworld que fan distribució de menjar i material quotidià. La Creu Roja que fa un treball itinerant. I la més nefasta, i fins i tot dolenta, és l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides pels Refugiats) que està fent un paper lamentable que cal denunciar. Bàsicament enganyen als refugiats per portar-los a camps militars que tard o d’hora es tancaran.
S’ha de dir que hi ha camps governamentals i no governamentals que es van generar espontàniament com ara Idomeni, que va començar com un camp testimonial i s’ha convertit en un monstre. A l’igual que el d’Eko que es va començar a muntar al voltant d’una benzinera. També hi molts camps satèl·lits d’Idomeni que són camps al mig del bosc, sense cap mena d’ordre i que ningú vetlla per ells. Els camps governamentals són camps militars per contenir als refugiats. Hi ha de dos tipus: de tancats o de detenció per a gent pendent de deportació i els oberts com el de Kavalla que durant el dia pots entrar i sortir i a la nit els tanquen. Nosaltres van aconseguir colar-nos a aquest darrer, falsificant acreditacions de la Creu Roja. Les condicions no són pitjors que a Idomeni, però el menjar és molt dolent i moltes vegades està en mal estat, encara que sí tenen atenció sanitària. El problema és que tard o d’hora el tancaran.
Quines van ser les circumstàncies de la seva detenció?
Això va passar el 13 d’abril. El dia 10 van haver aldarulls a Idomeni on els refugiats van muntar una protesta per demanar que s’obrís la frontera, arran dels rumors que s’anava a obrir la frontera. La situació és tan desesperada que fa la gent es cregui qualsevol bulo. Després de moltes hores la policia macedònia es va cansar i va començar a tirar gas i pilotes de goma perquè es dispersessin. Això va provocar una batalla campal. La gent va començar a tirar-los pedres. Nosaltres vam anar de seguida ja que, a més de la nostra tasca assistencial, la nostra intenció és fer la denúncia política i fins i tot de fer d’escuts humans si calia.
El dia 13, a les vuit de la tarda, quan anàvem en cotxe cap a Eko, la policia grega ens va detenir i ens vam negar a que es quedessin els nostres papers. Ens van dir que pugessin en una furgoneta de la policia i una de les companyes es va negar. Llavors la van agafar entre quatre, la van aixecar, la van ficar a dintre i ens portar a Kilkis. Sort que alguna de les voluntàries del camp d’Eko ens va veure i així es va saber que ens havien detingut. A la comissaria vam estar cinc hores sense saber res de res, esperant si estàvem detinguts i per quin motiu. A tot això ens van agafar els mòbils i els van inspeccionar sense cap ordre judicial. A dos dels nostres companys els van deixar marxar, sense més explicacions. Així vam quedar tres detinguts i la Masmi que s’havia negat a pujar a la furgoneta se la va comunicar que estava acusada de desobediència a l’autoritat i la van baixar al calabós.
Ens van interrogar per separat, ens van preguntar si havien estat a Idomeni, si havíem estant instigant als refugiats a revoltar-se. Nosaltres ho vam negar o vam negar-nos a contestar, ja que no teníem cap advocat. Ells repetien ‘advocat demà’. A tot això ens van portar una traductora i ella mateixa ens va dir que no li diguéssim res que no fos durant l’interrogatori oficial. Després ens van posar al davant uns documents en grec perquè els firmessin que vam negar-nos a signar. Després ens van baixar a un calabós de pel·lícula, sense llit. Com ens vam queixar ens van portar a un despatx vigilats per la policia.
Quina gent hi havia detinguda a més de vostès?
Al calabós hi ha havia sis voluntaris noruecs detinguts amb el pretext que tenien un walkie-talkie des del que podien escoltar les freqüències de la policia i una navalla. Al costat hi havia una cel·la amb refugiats, detinguts per motius diversos. Un per intentar creuar la frontera pel bosc, que portava 20 dies en espera de la deportació i que s’havia intentat suïcidar dues vegades. De fet, l’havien ficat amb altres refugiats per evitar que es suïcidés. A un altre per estar borratxo. Per qualsevol cosa que facin que estigui fora del normal els fiquen al calabós. A un altre per portar una navalla. Com no caben als CIEs amb qualsevol excusa els detenen a l’espera de la deportació.
Què va passar després?
Al despatx vam queixar-nos constantment perquè no volíem deixar sola a la nostra companya amb els noruecs, fins que finalment ens van baixar la calabós. No ens van donar cap llit i si vam poder dormir és perquè els refugiats ens van donar un matalàs. Tampoc ens van donar sopar i finalment vam negociar per comprar menjar a una màquina expenedora que hi havia a la comissaria. Així fins a l’endemà al migdia on ens van portar a parlar amb el fiscal, no amb cap advocat. Després ens van portar directament al judici, on sí que hi havia un advocat, però que va demanar posposar-ho perquè hi havia una vaga d’advocats. La Masmi tenia una pèssima traductora, que no ho va traduir correctament, i per això va estar-se un dia més detinguda.
De què els van acusar?
A la Masmi només de desobediència. A nosaltres ens van fer tot un muntatge policial per a dir que érem els instigadors dels aldarulls a la frontera. Ens van fer tres acusacions. La primera desestabilitzar les relacions entre Grècia i Macedònia, la segona de temptativa de danys severs a la policia macedònia per llançar pedres i la tercera d’alteració de l’ordre públic.Amb quina petició de pena?
Segons els advocats, d’una pena de fins a tres anys. Però, segons la legislació grega, si no tens antecedents, no has d’anar a la presó a complir la condemna. Els advocats ens van dir que el muntatge estava fet tan malament que és molt difícil que tiri endavant. La data del judici és el 24 de juny, però els nostres advocats van dir-nos que intentarien posposar-lo un altre cop.
Haurà d’anar a Grècia al judici?
En principi, els nostres advocats ens van dir que intentaran que no haguem d’anar i que ens representarien ells en absència.
La detenció va comportar haver de marxar de Grècia?
No, tenim llibertat de moviments i podem tornar a Grècia quan vulguem. De fet, el dia següent vam tornar a Idomeni com a una reafirmació personal.
Quina és la seva valoració d’això? Perquè creu que els van detenir?
El mateix dia que ens van detenir a nosaltres, havien detingut a 29 voluntaris més i tots per causes arbitràries i quan vam marxar ja havien processat a 50 voluntaris. Segons el nostre advocat, la mateixa policia li havia dit que pel mer fet de ser voluntaris i estrangers ja érem sospitosos. És una qüestió clarament política, pretenen que els voluntaris s’espantin i marxin, per treure els voluntaris dels camps. Després treure a la premsa dels camps, més endavant a les ONGs i poder portar als refugiats als camps militars. La qüestió és hi hagi els menors observadors possibles i la baula més dèbil en aquesta cadena són els voluntaris.
Què en pensa del fet que això ho faci un govern d’esquerres com Syriza?
Aquesta era una conya que feien constantment. No vegis com està tractant aquest tema el govern del canvi de Syriza. Ja s’ha demostrat que aquest govern acata els mandats de la Unió Europea. Vam tenir la sensació constant d’una inseguretat jurídica aclaparadora.
Quins són ara el plans de la Brigada Vallesana?
Alguns hem tornat per la data dels vols, però altres encara estan allà. La meva idea, tard o d’hora, és tornar si disposo dels mitjans econòmics per fer-ho i denunciar políticament aquesta situació. La part bona d’això és que hem pogut arribar als mitjans de comunicació i molta gent s’ha assabentat del que està passant als camps de refugiats.
3 Comments