‘Carrers amb història’ (XVII): Jaume Viladoms, el formador de ciutadans

 CARRERS AMB HISTÒRIA

Qui era Jaume Viladoms?

Socialista, pedagog, mestre, esperantista, humanista, internacionalista… Jaume Viladoms té molts qualificatius i segurament cap d’ells li fa del tot justícia. Fill d’un matrimoni obrer, va treballar al metall, especialitar en el torn i la fressa.

Va estar vinculat al Centre d’Estudis Pedagògics i el Cercle Republicà i Federal, on va conéixer molta gent i futurs companys del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d’Unificació Marxista, el POUM. Durant la Guerra Civil, va dirigir l’Institut Marx-Lenin i va ser secretari general de la Unió Sindical de Sabadell. Va ser un destacat socialista, pacifista i internacionalista. Per exemple, coneixia i ensenyava esperanto, la llengua universal creada per Zamenhof.

Com tants altres sabadellencs, alguns dels quals us hem presentat en aquesta secció, es va exiliar acabada la Guerra, passant pels camps de concentració de França. Va voler tornar a Sabadell, però encara va haver de passar per la pressó.

Un cop en lllibertat, va dirigir l’Escola d’Aprenents de la històrica empresa Aismalibar de Montcada i va militar al Moviment Socialista de Catalunya fins a tal punt de compromís que casa seva va ser la seu (evidentment clandestina) del Segon Congrès del Moviment. Va ser detingut l’any 1953, passant 16 mesos a la Model.

Al sortir, donava classes des de casa seva, on fundaria l’Acadèmia Delta, coneguda també com cal Viladoms, un centre de formació professional però també de consciència de classe per a molts sabadellencs. De fet, sovint assegurava que el centre formava “persones i no màquines”. Va morir l’any 1976.

Co recorda Joan Marcet, el gran míting del socialisme sabadellenc de l’any 1976 està presidit per una gran fotografia de Viladoms, convertit en un símbol del socialisme local. No està clar, però, que Viladoms beneís l’evolució que ha tingut un cop arribada la demoràcia el socialisme sabadellenc i català.

On està la plaça Jaume Viladoms?

La plaça de Jaume Viladoms està situada al barri de la Creu Alta. En concret, entre els pisos construits damunt el solar del camp de futbol de la Creu Alta, entre els carrers Borràs, Picañol i Sant Vicenç.

Tal com recorda Ricard Simó en 100 sabadellencs en els nostres carrers, el mateix dia del seu enterrament el seu amic Josep Guillem va fer un parlament en la plaça Pep Ventura en que ja vaticina que Viladoms tindria un carrer a la ciutat. Franco ja era mort però no el tardofranquisme. Encara no era el moment:

M’atreveixo a suggerir, entenent que pot ésser assumit per tots els aquí presents, que el dia no llunyà que puguem desarrelar la simbologia imposada pel franquisme, durant aquests llargs quaranta anys, dediquem una plaça o un carrer a Jaume Viladoms, que rememori la semblança d’un home que ens ha ensenyat molt, sense egolatria i que fou un sabadellenc exemplar, incansable i honest”.

La història continua

Jaume Viladoms és mort però no la seva tasca ni la seva memòria. El centre educatiu que duu el seu nom continua instruint centenars de sabadellencs en diversos ensenyaments, des de l’escola bressol fins a formació professional de tot tipus. És l’hereu de l’Acadèmia Delta, una de les aportacions del pedagog a la ciutat.

D’altra banda, l’humanista continua sent objecte d’estima i d’estudi. L’historiador sabadellenc Eduard Masjoan ha dedicat una monografia a Viladoms, que s’ha publicat recentment i va ser presentada fa uns mesos a la Fundació Bosch i Cardellach.

Comments are closed.