CARRERS AMB HISTÒRIA
Qui era Bosch i Cardellach?
Antoni Bosch i Cardellach va ser filòsof i metge. Nascut i mort a Sabadell, va viure a cavall dels segles XVIII i XIX. Va estudiar filosofia a Barcelona i Cervera, i medicina a València i Barcelona. A partir de l’any 1787 va exercir a Sabadell, i després de diverses vicisituts, també va ser arxiver i secretari municipal, on va abocar totes les seves energies des dels seus 33 anys. En temps rècord (i en ple segle XVIII) va ordenar la documentació municipal sabadellenca, va redactar el resum de resolucions del Consell de la Vila i també es va implicar en protegir eclesiàstics francesos que fugien de la Revolució Francesa. Va publicar diversos treballs de medicina i va practicar el memorialisme a Memorias de Sabadell antiguo y su término, Idea del partido del Vallès o Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell.
Bosch i Cardellach va morir el 25 de gener de 1829. Un segle després, coincidint amb el centenari de la mort, l’Ajuntament va decidir dedicar un carrer a la seva persona.
On està situat el carrer de Bosch i Cardellach?
El carrer de Bosch i Cardellach és un dels vials del Centre que comunica la Rambla de Sabadell i la Gran Via. El nomenclàtor fraquista va afegir el qualificatiu ‘Doctor’ al carrer, però des de 1985 el carrrer torna a dir-se carrer de Bosch i Cardellach. Anteriorment des de 1850 s’havia anomenat carrer de’n Bosch.
El doctor i la Fundació
Bosch i Cardellach dóna nom a una de les institucions locals més influents: la Fundació Bosch i Cardellach. La fundació es va crear a finals de l’any 1942, quan un grup de sabadellencs tutelas per l’alcalde Marcet van crear una institució dedicada als estudis locals i comarcals, la gran disciplina d’Antoni Bosch i Cardellach. El nucli inicial estava format per Miquel Crusafont, Joan Montllor i Ramon Arquer, afegint-se després Joan Farell. El Patronat estava format inicialment per l’alcalde, la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el Gremi de Fabricants. Més endavant, es van afegir el Banc de Sabadell, la Cambra de Comerç, la companyia CASSA, el Centre Metal·lúrgic, el Parc Taulí i la Universitat Autònoma de Barcelona.
La Fundació hi intervingut de forma activa en els principals debats ciutadans de la ciutat al llarg d’aquest temps. Sense anar més lluny, està tenint un gran protagonisme en la definició del nou Passeig de la Plaça Major, on està jugant un paper crític al projecte impulsat pel govern municipal. I retrocedint en la història, s’han posicionat al voltant del manteniment de la Casa Duran, del Pla General, del creixement de la ciutat cap als barris, del patrimoni històric sabadellenc o l’extinta Mancomunitat Sabadell-Terrassa.
