Arran de la ventada del mes de desembre de 2014, qualificada com una tragèdia natural en la qual van caure un quart de milió d’arbres al terme municipal de Sabadell, un grup de veïns dels barris del nord, vinculats sentimentalment al bosc de Can Deu, van decidir començar a reunir-se per informar-se, conèixer més la catàstrofe i pressionar per la reforestació.
Nou mesos després, Eloi Sola i Anna Colungo, en representació del grup, enmig del bosc devastat, demanen accelerar la reforestació, sabent que Can Deu trigarà dècades en ser el que era.
Com va sorgir la idea de crear un grup veïnal?
Eloi Sola (E.S). El grup es va fer arran de la ventada. Mica en mica hem anat fent un grup que ens hem anat reunit. Es va fer un grup a Facebook gràcies a una veïna. Cada final de mes ens reuníem alguns veïns per veure’ns i parlar del bosc.
Què vau sentir el 9 de desembre, dia de la ventada?
E.S. Moltes ganes de plorar. Jo porto vivint a Can Deu 15 anys. La finestra de casa meva dóna a la masia i veig el bosc i la Mola. Quan neva faig fotos. A l’estiu estem tot el dia al bosc amb els gossos matí i tarda. El bosc és la nostra vida. I què vam sentir? Molta tristesa. Molta impotència. Vaig veure des de casa com anaven caient els arbres un rere l’altre. Sobretot vaig sentir molta impotència per no poder fer-hi res.
Anna Colungo (A.C). Jo vaig trigar molt en entrar al bosc. No ho aguantava. Vaig entrar molt a poc a poc i anar veient com ha quedat. Del que hi havia al que ara hi ha…. no hi ha paraules. [Anna parla en passat] El bosc ho era tot. Sempre passejàvem, sortíem… en els darrers anys cada cop hi havia més gent.
Què creieu que en queda del bosc?
A.C. Crec que un 10 o un 15 per cent.
E.S. Jo crec que un 10 per cent com a molt. Si vas per algunes zones, no queda res. I veiem que, tot i que no tenim cap coneixement tècnic, s’han tallat arbres aparentment sans. No volem creure que s’han tallat alzines que estan bé. Però s’han tret molts arbres que semblaven sans.
A.C. Hi ha desconfiança.
E.S. A les reunions, la gent ha preguntat molt que s’ha fet amb les ajudes de la Generalitat. A la darrera reunió van venir regidors [Maties Serracant, del govern, i Ramon Vidal, d’Unitat pel Canvi, i Adrián Hernández, de Ciutadans] perquè volem saber que faran amb el bosc. Tenim molts dubtes i calia resoldre’ls. Temem el Quart Cinturó i que no s’aprofiti la ventada en aquest sentit per fer aquesta carretera.
A.C. Cal dir que a cada reunió venen els administradors del bosc. Els propietaris [la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859] ens van informant.
E.S. Ens han explicat tots que no es farà cap urbanització, ni carreteres.
En un moment inicial, a l’inici de tot, a peu de carrer hi havia molta sensibilitat i ganes de fer coses però es van haver d’aturar perquè primer calia netejar el bosc i calia maquinària i personal especialitzat. I des del consistori es va dir que en un moment determinat ja es demanaria ajuda. Els mesos han anat passant. Us desincentiva?
A.C. Ajudarem en el que calgui a replantar. Hi estem disposats. Però tots els que ens reunim creiem que va molt lent. [El tinent d’alcalde d’Urbanisme i regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes] Maties Serracant ens va dir que primer calia netejar el bosc i que al novembre serà l’època bona per replantar. Però la gent comença a estar cansada. Creuen que ens donen llargues i veuen que els tècnics no s’aclareixen: regenerar, replantar, deixar unes parcel·les sense fer res per veure com es regenera el terreny…
E.S. Un tècnic ens va dir que volien deixar un tros sense tocar res. Però també els administradors de la propietat saben que el bosc és molt de la ciutat. És un bosc gairebé urbà i la gent vol que es mogui ràpid. Són conscients que cal replantar però no saben encara com.
Vosaltres sou partidaris de replantar?
E.S. Jo prefereixo la regeneració natural però l’espai és un pulmó per a la ciutat. Cal fer alguna cosa.
A.C. Jo necessito verd. El bosc era una passada: verd i ombra. I si cal donar una empenta farem el que calgui. Diuen que el pi blanc cau de seguida, en canvi el negre i el roure aguanten més. Si es planten de petits arrelen i creixen bé. Si es planten més grans, no arrelen tan bé. Ja no sabem que pensar.
E.S. Quan es replanta, cal regar. Perquè quan es va fer el gasoducte van replantar una zona i ara està tot sec. No s’ha regat i no ha servit de res.
A.C. Nosaltres estem disposats a ajudar en el que calgui. I hi ha moltes entitats disposades. Fins i tot un senyor d’una església evangèlica s’ha compromès a portar nens a replantar. Associacions de veïns. No hi haurà cap problema en aquest sentit. Però sobretot necessitem que els tècnics es posin d’acord i sapiguem cap a on anem: si replantem, on i com. Nosaltres ajudarem.
Quina és la vostra principal petició? Informació o acció?
Anna. Vam anar a un cicle de la UES i vam anar sabent més coses, n’hem après… però volem acció.
E.S. Acció. Pel que fa a la informació, els administradors tenen el nostre chapeua. Han vingut a totes les reunions i sempre ens han respost els dubtes. Però necessitem ja que es comencin a moure les coses. La gent sobretot està preocupada pel que es farà amb el bosc i amb el Quart Cinturó. Hi ha molta por. Hi ha una zona, la de Vallhermoso, que està tan i tan neta que et fa dubtar. Malgrat el que diuen la propietat i l’Ajuntament, la gent desconfia.
