L’actor sabadellenc Enric López encapçala el repartiment d’un dels muntatges que està aconseguint un gran èxit de públic al Teatre del Sol amb el clàssic de Valle Inclán, Luces de Bohemia que ha recuperat el seu director Ramon Ribalta 50 anys després de la seva estrena.
A tres setmanes del seu comiat, parlem amb el polifacètic actor i gran cara coneguda pels espectadors assidus dels muntatges de l’escenari del Sol.
Abans de començar en el món del teatre t’estaves formant en el món de la música. Per què vas decantar la balança professional cap a la interpretació?
De fet jo venia del món del rock and roll, del violí i de la música clàssica i vaig veure l’assaig d’una obra de teatre d’un amic, que era Plet per l’ombra d’un ruc. Vaig veure que repetien i que repetien i cada cop era diferent, em va encantar i em vaig enganxar a partir d’aquell moment. Vaig tenir la sort d’entrar en un projecte d’una companyia de teatre i vaig començar a fer teatre d’autor, de textos nous i a partir d’aquí vaig començar a aprendre. Després vaig saltar a pròpia companyia, i una cosa porta a l’altre i he tingut la sort de poder anar fent papers amb diversos directors i companys. Tot això ho combinava amb la música i anava fent les dues coses, i el teatre és també un mitjà d’expressió, que és el que realment m’importa, l’expressió artística en totes les seves manifestacions.
A Sabadell els espectadors t’han pogut veure en la majoria de produccions del Teatre del Sol. Com hi vas arribar?
En Ramon Ribalta em va veure en una obra de teatre, crec que era a Creedors, i em va proposar fer el Cafè de la Marina. En aquell moment no vaig poder acceptar i em vaig quedar amb les ganes. Més tard es va donar la possibilitat de poder treballar a Working, que va ser el primer musical que muntava el Teatre del Sol. Després ens hem anat entenent i he tingut la fortuna de tenir continuïtat, que és una sort.
Dins la teva carrera has realitzat grans clàssics de text com el darrer, Luces de Bohemia i musicals com el de la temporada passada Castle School. En quin registre et sents més còmode?
A mi m’agrada més el teatre de text, com expressió més propera a la literatura i la filosofia, però he de reconèixer que el musical té un ecosistema bastant complex, on trobes musicals que no són gens interessants però en canvi hi ha altres que sumen la riquesa del text amb la potència de la música. Inicialment no m’agradaven gaire els musicals, però després de veure la celebració de l’aniversari de Els Miserables vaig començar a canviar d’opinió.
Has abandonat el món de la música, en el que t’havies iniciat, pel teatre?
No, més aviat l’he compaginat per portar un cert equilibri. Sempre que puc intento compaginar els dos mons perquè tenen coses en comú i coses diferents que s’enriqueixen mútuament. Per això també m’agrada molt utilitzar la música per realitzar un espectacle, com els que participo de la companyia Cor de Teatre, Operetta o Allegro, o el que estem preparant ara que es diu Troia, en el que es dona ús a l’expressió musical combinat amb el llenguatge teatral i que és molt interessant.
Què vas pensar quan et van oferir la proposta de participar a Luces de Bohemia?
Em va venir mol de gust. És un text clàssic, conegut, d’un autor potent, en castellà i tenia moltes ganes de fer una obra en aquesta llengua. Em va semblar molt adient una aposta com aquesta. Vaig pensar que era un encert.
Et va semblar una responsabilitat molt gran recuperar el personatge de Max Estrella, 50 anys després de la seva estrena a la ciutat?
Si, és una responsabilitat pel personatge, l’obra i el fet de recuperar-lo després de tant temps i per la dimensió que té. Tot i que una vegada entres en farina, és una feina en equip, coral, l’equip ho te més complicat que jo, que no tinc cap canvi de vestuari ni res. La resta de companys tenen molta més feina perquè s’han d’anar canviant. És una obra que te 30 personatges diferents per a només vuit actors. Hi ha companys que fan cinc o sis personatges diferents. El que si que he tingut és la responsabilitat d’intentar comprendre un personatge com és el Max i donar-li una certa consistència i realisme, un repte difícil.
Et va costar ficar-te a la pell de Max Estrella?
Des del punt de vista tècnic, de treball de veu i expressió gestual va tenir un procés amb algunes complicacions. Fins arribar al to desitjat va costar una miqueta. Des del punt de vista de comprensió del personatge crec que el vaig assolir bastant bé.
Luces de Bohemia és una obra dura i punyent. Quan acaba la funció, tens la sensació de respirar o bé d’estar abatut?
La sensació és de cansament i satisfacció. Un cansament satisfactori. Sobre tot per haver pogut participar en una obra que porta a una mena de catarsi.
Queden tres funcions per tancar la temporada de l’obra de Valle Inclán. Què els hi diries a aquelles persones que encara no han pogut gaudir del muntatge?
Doncs que si poden venir és una bona opció des de molts punts de vista. És una sort poder gaudir d’una obra com aquesta a Sabadell, des d’un punt de vista històric o purament artístic. Luces de Bohemia aconsegueix una catarsi, que és una de les experiències que només el teatre et pot aportar. És una bona atracció, una bona manera de gaudi, de reflexió i una bona opció de passar el diumenge.
En què estàs treballant per quan acabi Luces de Boemia?
Estic preparant Figuretes de Vidre de Tennessee Williams pel Teatre del Sol amb un equip format per Montse Martínez, Jordi Ramoneda i la Jessica Martín. També estic assajant el musical Joves combustibles per al mes d’abril al Teatre del Sol. També estic fent a Banyoles una versió de Romeo i Julieta i amb tot això estem preparant l’espectacle que es diu Troia.
El Teatre del Sol durà a terme les tres darreres funcions de Luces de Bohèmia, el proper diumenge 11 de març, el 18 i el 25 de març a les 18:30 hores a la Sala Petita.
