El cantant de l’Hospitalet presenta Destino, el seu últim disc d’estudi.
El públic de La Faràndula s’entrega amb passió a l’espectacle. Tornarà l’any vinent.
La Faràndula va ser l’escenari escollit pel concert d’Antonio Orozco divendres passat. Les entrades s’havien exhaurit ja al maig i un públic de totes les edats va endinsar-se en la nova aposta del cantant català que, amb la seva particular veu i la seva simpatia va ficar-se a la butxaca al miler llarg d’assistents. L’ultima vegada que Antonio Orozco va visitar Sabadell va ser al setembre del 2003 a l’auditori a l’aire lliure del Parc Catalunya, coincidint amb la Festa Major.
Gairebé 17 anys de carrera ininterrompuda converteixen Orozco en un dels cantants més apreciats i més potents de l’última dècada. De la mà de la productora Alborea, el seu espectacle fa un repàs a les cançons més emblemàtiques del seu repertori, incorporant-ne les del seu últim disc, Destino, més enèrgiques i més contundents on es barregen el rock i la música electrònica.
Però són les lletres les que cal escoltar amb atenció, doncs totes elles reflecteixen les vivències i les experiències del cantant que per primer cop ha gravat el disc íntegrament a Barcelona. Precisament aquesta barreja de melodies senzilles però molt ben treballades, la veu trencada d’Orozco i les lletres curosament buscades i molt properes a la poesia pura, han causat el deliri en gran part del públic que ha aplaudit amb intensitat cadascun dels temes, acompanyant-lo, en la majoria dels casos dret.
Perquè si alguna cosa aporta Orozco al món de la música és la seva predisposició a obrir-se, a aconseguir aquella empatia amb els assistents que faci del seu concert un espectacle únic. De fet, les lletres de les seves cançons són petites confessions, impressions sobre el món que l’envolta i agraïments a aquelles persones que d’una manera completament altruista i anònima contribueixen a fer més feliços els altres. Sense deixar de banda l’amor i el desamor, que formen part inequívoca de les seves sensacions.
Amb una escenografia acurada, plena de colors en la penombra i projeccions vàries, Antonio Orozco ha aconseguit aquest diàleg que molts artistes desitgen, sorprenent en diverses ocasions en explicar detalls íntims de la seva vida, mostrant fotos de la seva infantesa i adolescència i quan ha fet sortir el seu fill a l’escenari. Ha tingut també un record molt especial als seus inicis musicals que van tenir lloc en un garatge a Sabadell on es reunien a gravar les maquetes que després eren rebutjades per les discogràfiques, fins que en un moment donat ja arriba l’èxit.
Cadascuna de les cançons ha estat especial i ha tingut la seva prèvia explicació, mitjançant una història i una anècdota però el públic ha embogit amb El viaje, Eres, Moriré en el intento, Qué me queda, Temblando, Estoy hecho de pedacitos de tí, Déjame i Sería capaz.
Malgrat alguns desajustos a nivell de so, el concert i la figura d’Orozco han anat a més, atrevint-se en diverses ocasions a baixar a platea, mentre alguns espectadors li mostraven la seva estima amb tota mena d’afalacs. Un dels punts àlgids del concert ha estat quan ha explicat el seu projecte Ángeles de la guarda, la seva col.laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu, i ha demanat als assistents que traguessin els seus mòbils amb l’objectiu d’enviar-ne una ajuda econòmica mitjançant SMS.
Novembre del 2017
Dues hores d’autèntic espectacle, d’entusiasme i devoció cap a Orozco que han acabat amb Mi héroe, uns dels temes del seu últim disc i que el públic que omplia La Faràndula també ha cantat amb l’artista, que ha desvetllat que al novembre del 2017 tornarà a Sabadell.
