‘Gent de SBD’. Marcel Alonso: “No sóc ni cantant ni ‘harmonicista’, sóc xiulador”

GENT DE SBD

El sabadellenc Marcel Alonso és un agent comercial de 45 anys que es passa el dia xiulant. Ja a l’escola xiulava sense parar, i amb els anys ha anat perfeccionant la seva tècnica. Ara, col·labora amb músics de Jazz en concerts amb els seus xiulets i fins i tot ha rodat algun anunci com a xiulador.

Quan vas començar a xiular?
Doncs, no me’n recordo. M’han dit en alguna ocasió que ja quan era a la guarderia xiulava sense parar. Suposo que el meu pare va influir molt. Perquè jo recordo que ell també xiulava bastant i a mi em cridava l’atenció perquè ho feia d’una forma diferent als demés i jo volia imitar-lo. Més tard, als 8 anys vaig començar a tocar l’harmònica i això em va permetre perfeccionar la tècnica de xiular.

Toques algun instrument més?
No, l’harmònica és l’únic instrument. Però també canto, fins i tot he cantat opera, però no sóc ni cantant ni ‘harmonicista’, sóc xiulador.

Quins temes tries per xiular?
Xiulo qualsevol tema que se’m passa pel cap. Però acostumo a interpretar temes de Jazz perquè em vaig adonar que el xiulet s’hi avé molt amb aquest estil musical. Al Jazz hi ha molta improvisació i el xiulet és perfecte per a la improvisació.

Marcel acompanya amb el seu xiulet algunes de les actuacions de música Jazz que es fan a les jam sesions del bar la Sargantana.  All of me, Night and day, Fly me to the moon, Bye bye blackbird i Autumn leaves son alguns dels temes que es poden escoltar en aquesta cita.

De quina forma integres el xiulet amb les actuacions?
Normalment els músics comencen a interpretar el tema i a continuació entro jo amb el meu xiulet improvisant. Altres vegades començo jo el tema xiulant i després entren els altres músics.

Marcel Alonso, durant l'entrevista. Autor: David B.

Alguna vegada has creat un tema propi?
No, a mi el que m’agrada és “passejar-me” sobre les melodies. És a dir, agafar una base, una cançó ja creada, i anar afegint nous elements per damunt mitjançant la improvisació.

Es fàcil improvisar?
No,  la improvisació és molt difícil, és com anar conduint. Et trobes molts revolts i has d’anar sortejant-los. Has d’estar molt atent i has de saber avançar-te. A cada moment has d’anar mirant que fas. I al final el teu cervell acaba molt cansat.

I el pulmons acaben cansats?
La veritat es que no. Puc estar hores i hores xiulant sense ofegar-me. Amb els anys crees una tècnica especial per xiular a través de la combinació de diferents elements com el nas, la panxa, la llengua… I d’aquesta manera no t’ofegues.

En quins moment acostumes a xiular?
En qualsevol moment del dia. I el millor de tot és que a diferència d’altres músics que toquen instruments, jo puc xiular a qualsevol lloc: al cotxe, caminant pel bosc…

T’agradaria dedicar-te a xiular de forma professional?
No, jo ja tinc el meu treball. A més, molt poques persones s’han pogut dedicar de forma professional a xiular. Que jo sàpiga només el Curro Savoy, que xiulava a les pel·lícules de l’oest. Però si que intento difondre aquesta qualitat a través de la meva pàgina per si algú necessita un xiulador. Fa un parell d’estius per exemple em vaig presentar a un càsting per un anunci al qual necessitaven un xiulador. Entre tres càstings celebrats a Nova York, Londres i Barcelona em van seleccionar a mi entre 300 persones. Això indica que sí que fan falta xiuladors al món.

Què és per a tu xiular?
No m’imagino la meua vida sense xiular, forma part d’ella.

Foto portada: Marcel Alonso, xiulador sabadellenc. Autor: David B.

Comments are closed.