Conversem una estona amb Marina Vidal (1993), il·lustradora sabadellenca, per repassar la seva carrera.
Una representació de l’obra de la il·lustradora sabadellenca Marina Vidal està present aquests dies a l’exposició sobre artistes espanyols que té lloc a l’EasterCon 2018 de Harrogate (Regne Unit). Aquest març es presentava al Centro Cultural Kirchner de Buenos Aires el llibre col·lectiu il·lustrat de frases cèlebres de dones Yeguas, on també ha col·laborat Vidal (duent a terme, entre d’altres, la il·lustració de la portada). I a mitjans d’abril sabrem si Vidal ha guanyat el premi coral al millor fanzine espanyol de 2017, que atorga el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Un bon moment per repassar amb ella la seva curta (va néixer al 1993), però prolífica carrera.
Comencem pel principi. Vidal va descobrir la seva vocació de dibuixant en plena adolescència, a través d’una amiga.
“Dibuixar va començar com un hobby. De nena m’agradava però com tantes altres coses. Ja quan estava fent l’ESO vaig conèixer una noia que havia estat a la Joso i em vaig apuntar amb ella per diversió. I a mesura que anava fent cursos m’adonava que dibuixar podia ser una opció professional”, rememora.
Amb el Batxillerat a tocar la il·lustradora va acabar de triar entre decantar-se pel dibuix o bé per una altra de les seves gran passions: les ciències.
“Sempre havia volgut fer medicina o alguna carrera científica, però finalment vaig escollir fer el batxillerat artístic”. Una decisió que no acontentava a tot el seu entorn: “Hi havia professors que em deien ‘Faràs dibuix? Si treus bones notes!’ o ‘Podries fer arquitectura’, perquè també dibuixen” recorda Vidal. “Però al final la vocació de dibuixar es va imposar”. Uns anys més tard estudiaria il·lustració a l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja.
Vidal és també una àvida lectora, una afició que ha pogut conjugar professionalment il·lustrant una trentena de portades de novel·les, quasi totes fantàstiques i de ciència ficció. De fet, ja el seu primer treball professional va ser il·lustrar la col·lecció de 21 volums de Els cinc (Editorial Joventut). En aquest terreny, Vidal va estar nominada al premi Ignotus a la millor il·lustració per la seva coberta de l’edició espanyola de Alcatraz contra los Bibliotecarios malvados (novel·la de Brandon Sanderson, publicada a Espanya al 2016 per Ediciones B). Aquest guardó literari és concedit anualment, des del 1991, per l’Associació Espanyola de Fantasia, Ciència Ficció i Terror. L’Hugo Award espanyol. Vidal també ha il·lustrat la portada de l’edició del 30è aniversari de la famosíssima novel·la El juego de Ender, d’Orson Scott Card, dins la col·lecció Sin Límites, per la que fa fet més portades. “El meu treball preferit fins al moment”, ens confessa.
Medievo; Medievo, nominat a millor fanzine al Saló del Còmic
Una altra vessant de la il·lustradora és la de fanzinera, un món on ha explorat els rols d’editora, amb Termita Press, i d’autora, en diferents publicacions com Pulpoivisón o Medievo; Medievo, que de fet també edita. Cultura de l’autoedició. Però anem a pams. Termita Press és el segell que Vidal va cofundar amb dos companys de la Llotja, Miquel Rodriguez i Manel Vílchez. “Va néixer per aglutinar les autopublicacions que fèiem: fanzines, micro històries, projectes experimentals,… i que volíem aglutinar en un marc i amb una edició cuidada”. Pulpovisión és possiblement una de les publicacions més reconegudes del seu catàleg.
El projecte més ambiciós de Termita Press fins al moment, però, ha estat Medievo; Medievo, una antologia d’històries situades a l’Edat Mitjana amb col·laboracions d’autors com, entre d’altres, Javi de Castro o Anabel Colazo. La publicació ha estat nominada enguany al premi al millor fanzine del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Una fita després de la qual Termita Press s’atura de moment. “Ara per ara tenim molta feina cadascun dels tres per separat i no podem treure temps per posar-nos a fer alguna cosa conjunta. Potser sí que publicarem alguna cosa més però, per entendre’ns, Pulpovisión s’ha acabat per un temps”.
Per contra, potser no trigarem massa a tornar a gaudir d’un altre dels seus projectes, Marina y sus cosas, un webcòmic autobiogràfic on explica anècdotes reals del seu dia a dia. “Marina y sus cosas tornarà“, ens assegura ella. “No se quan, però tornarà”.
Es dóna la circumstància que aquest any la meitat de les persones nominades al Saló del Còmic són dones, un fet que també comentem durant la conversa amb Vidal, membre del Colectivo de Autoras de Cómic. “Per entendre aquest fet cal remuntar-se a l’any passat, en el que va haver-hi moltes denúncies al fet que pràcticament no hi hagués nominacions de dones, i sobre tot al discurs crític que va fer la Conxita Herrero“. “Fins fa molt poc la visibilitat de les autores de còmic era pràcticament nul·la i això que hi ha moltes; només a Espanya tenim autores clàssiques de la talla de Purita Campos, o actuals com Emma Ríos, que té una carrera molt potent i publica a mercats com el dels Estats Units, Anabel Colazo, de la meva edat i que té dues nominacions al Saló d’enguany,… n’hi ha un munt! Clara Soriano, Bea Tormo, la Srta. M,… la llista es interminable”, constata l’autora. Amb tot, sobre el futur del reconeixement al paper de les dones al món del còmic i la il·lustració, Vidal vol ser optimista. “Tot i que ens falta molt camí per recórrer, crec que hi ha hagut una certa evolució. Cada cop les dones tenim més veu, ens manifestem més, conquerim més visibilitat,… poc a poc hem anat guanyant nous espais”.
Ella, per la seva banda, continua obrint-se pas professionalment amb nous projectes. Per estar al cas del que fa, podem seguir-la a Twitter, on parla sobre tot de lectures i novetats editorials (“és on dono la turra amb els llibres” ens diu rient), Instagram, on publica alguns dels seus treballs, i Behance, el seu portafolis online.
Foto de portada: Marina Vidal. Autor: MAClaveria.
SBD_scene és possible gràcies a la col·laboració del centre de còmic i arts visuals Escola Joso Sabadell i de la llibreria especialitzada en còmic Norma Còmics Sabadell.
