Foto portada: Junta escolar de l'Acadèmia Delta. D'esquerra a dreta Màrius Graupera, Pere Pal, Jaume Viladoms, Isidre Creus i l'alumne Casablancas. 1949. Autor desconegut.

‘Història de Sabadell’. Jaume Viladoms (1913-1976), mestre i lluitador antifranquista

Tracem una semblança biogràfica del que fou un gran pedagog, activista cultural i militant polític compromès amb la lluita antifranquista.

Jaume Viladoms Valls va néixer el 19 de juliol de 1913 al carrer Migdia, 50 on la seva àvia, Bonaventura, regentava una petita botiga de queviures. A començaments de la dècada de 1920, la família es traslladà al carrer de l’Estrella cantonada Calderón. Jaume fou el tercer fill del matrimoni format pel serraller Josep Viladoms Prat, que treballava al taller de l’empresa Josep Quadres i Prim, i Ramona Valls Vila, mestressa de casa. Segons el seu biògraf, Eduard Masjuan, va créixer un ambient obrer molt auster.

El nen Viladoms amb els seus pares. Autor desconegut.
El nen Viladoms amb els seus pares. Autor desconegut.

El seu pare va militar al Centre Republicà Federal (CRF) i a la Sociedad de Cerrajeros Mecánicos de Sabadell y su Comarca integrada a la Federació Obrera de Sabadell (FOS), d’inspiració anarquista. Josep Viladoms va formar part de comitè que impulsà la vaga general de manyans del 1899.

Jaume Viladoms va fer les seus primers estudis al Col·legi Mercantil -conegut popularment com Cal Taxé- al mateix carrer Migdia on s’ensenyava a llegir i escriure i les nocions bàsiques de matemàtiques. Al 14 anys comença a treballar com aprenent de manyà a l’empresa Menna Claramunt, dedicada a la maquinària per fusteria. A les nits assistia als cursos nocturns de mecànica de l’Escola Industrial que completà el 1927, amb 19 anys, com aprenent de fresador. Llavors entrà treballar com a oficial a l’empresa Baciana i Sanahuja dedicada a la maquinària de filatura i acabats.

Jaume fou un esperantista precoç i als deu anys ja podia mantenir en aquest idioma una conversa fluida i el 1927 començà a impartir classes d’esperanto per a infants. De fet, Sabadell va ser pionera en la introducció de l’esperanto i fou la primera ciutat espanyola que dedicà un carrer al seu inventor, Zamenhof. Durant tota la seva vida va estar vinculat al moviment en favor de la difusió de l’esperanto. Així fou un dels impulsors el 1932 del Congrés Fundacional de l’Esperantisme Proletari celebrat a Barcelona i del seu òrgan de prensa la revista en aquest idioma Proleta Voco.

Continuà la seva formació autodidacta al Centre Cultural Recreatiu, fundat aquell mateix any per un grup d’escindits del Centre d’Estudis Psicològics.

Després una breu estada a Badalona, la seva família retornà a Sabadell on comprà una casa al carrer Ribot i Serra, 152 construïda per la Sociedad Cooperativa Benéfica de Casas Baratas, coneguda com La Benéfica del Vallès. Jaume Viladons, ingressà al novembre del 1931 en l’associació d’exalumnes de l’Escola Industrial (AAEEI) que endegà una sèrie d’iniciatives culturals que resultaren determinants per a la seva vocació i trajectòria com a pedagog on Jaume Viladoms ostentà el càrrec de president de la secció d’esperanto. Aquesta associació organitzava excursions i conferències científiques i sessions de l’anomenat “cinema cultural”.

La militància al POUM

Políticament, formà part de la Federació Comunista Catalano-Balear, fundada per Joaquim Maurín. Aquesta formació va trencar amb el PCE va formar el Bloc Obrer i Camperol (BOC) que a Sabadell es constituí al 1930. Viladoms fou un dels seus membres fundadors juntament amb Ramon Arteu, Josep Oltra, Salvador Aymerich, Joan Bartomeu, Domènech Bosch, Jaume Santandreu, Lluís Mimó, Joan Sala, Galileu Molins, Josep Gonfaus i Víctor Colomer. Aquest partit, que es definia com a marxista-leninista, va fusionar-se el 1935 amb Izquierda Comunista de España (ICE), dirigida per Andreu Nin per a formar el Partido Obrero de Unificació Marxista (POUM).

Al maig de 1936 va casar-se amb Josepa García Mimó, nascuda a l’Olleria (València). El matrimoni anar a viure al número 35 del carrer Ribot i Serra. Llavors, Viladoms estava immers en les activitats de l’AAEEI, la militància al POUM i el treball a Baciana-Sanahuja.

Jaume Viladoms, dret segon per la dreta amb treballadors i membres del Comitè de Control de Tallers Baciana i Sanahuja. 1937, AHS.
Jaume Viladoms, dret segon per la dreta amb treballadors i membres del Comitè de Control de Tallers Baciana i Sanahuja. 1937, AHS.

L’esclat de la Guerra Civil desfermà la revolució social a Catalunya. Viladoms juntament amb Jaume Tricuera ostentà el càrrec de secretari del sindicat de la fusta de la CNT, des d’on redactaren una ponència a favor de la unitat sindical. També formà part del Comitè de Control de Baciana i Sanahuja que es reconvertí durant la guerra i  es dedicà a la construcció d’obusos, espoletes i maquinària per a la fabricació de filferro. Des del butlletí del Comitè de Control de Baciona-Sanahuja, Forja, proposà la modernització de la formació professional i de l’aprenentatge per tal de dissenyar una nova escola i que també propugnà des de l’AAEEI. Fruit d’aquests esforços l’Escola Industrial es dividí en tres centres docents: l’Escola Tèxtil, l’Escola Oficial de Comerç Valentí Almirall i l’Escola d’Arts i Oficis.

Des del punt de vista polític impulsà, des del POUM, l’Escola d’Estudis Marx-Lenin –conegut com l’Institut Maurín– on s’impartia formació sobre els teòrics del marxisme internacional i català, així com cursos de materialisme històric i sociologia. Una de les experiències més amargues de la seva vida fou la repressió contra les organitzacions i militans del POUM arran dels Fets de Maig de 1937. El PSUC, seguint les ordres d’Stalin, els acusà d’espionatge i traïció, que comportà la il·legalització del partit.

Lluita antifranquista

Arran del procés contra el POUM el 1938, Viladoms com altres dels seus camarades s’exilià a França on fou detingut i traslladat al camp de concentració de La Magdalena (Cantàbria). Allí va patir unes condicions de vida molt dures amb humitat, manca d’aliments i pèssimes condiciones higièniques. La seva família va realitzar nombroses gestions per aconseguir el seu alliberament, fins que finalment, l’empresari Baciana redactà un informe de bona conducta.

El 1940, amb 27 anys, va tornar a Sabadell on començà a treballar als tallers Hijos de Palau Ribes a la carretera de Barcelona que utilitzava la patent de grans estiratges per filatura, inventant per Ferran Casablancas. Posteriorment fou contractat per l’empresa Mota, Castellà i Cia a la carretera de Prats en qualitat d’assessor tècnic de la que fou acomiadat un cop realitzada la seva tasca. Després va treballar a les empreses metal·lúrgiques, Tarrés i Farrés Nonell fins que al 1948 retornà als tallers de Cerdanyola de Hijos de Palau i Ribes. Aquesta etapa d’inestabilitat laboral no va finalitzar fins el 1949 quan fou contractat com professor d’aprenents a l’empresa Aismalibar SA de Montcada i Reixac.

 Jaume Viladoms amb la seva dona Josepa García a l'entrada de casa seva a la dècada de 1960. Autor desconegut.
Jaume Viladoms amb la seva dona Josepa García a l’entrada de casa seva a la dècada de 1960. Autor desconegut.

Des del 1942 impartia classes particulars nocturnes al menjador del seu domicili que esdevingué una autèntica escola de formació professional. El 1948 va decidir donar-li el nom d’Escola Professional Delta. A més impartí classes clandestines de marxisme, on es formaren els que després serien els dirigents de l’oposició antifranquista a Sabadell com Antoni Farrés, Isidre Creus o Manel Garriga, qui recorden les lliçons de dissabtes i diumenges a casa seva al voltant del manual del teòric marxista Georges Politzer, Los principios fundamentales de la filosofía.

Aquest mateix any s’incorporà al Front de la Llibertat, organització antifranquista per ajudar a civils i pilots aliats en perill de ser detinguts a l’Espanya franquista i a França ocupada pels nazis. Juntament amb Miquel Utgés, Miquel Casablancas, Salvador Clop, Emili Losada i Sebastià Padrós s’integrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fundat el 1945 a França. A l’interior comptà amb dirigents del relleu d’Alexandre Cirici, Ramon Porqueres, dirigent de la UGT catalana, Edmon Vallès i Frederic-Pau Verrier. A l’exterior hi militaren personalitats del prestigi de Manuel Serra i Moret, president del Parlament de Catalunya a l’exili, exmilitants del POUM com Josep Rovira o Josep Pallach, director del seu òrgan de premsa Endavant, així com alguns exmilitants de la CNT i ERC.

A la tardor de 1948, es celebra clandestinament al cobert de casa seva el segon Congrés del MSC, amb la participació d’uns 40 dirigents del partit i un representant del PSOE,  que fou presidit pel mateix Jaume Viladoms.

El febrer de 1953 fou detingut amb altres militants del MSC i la UGT. De fet, fou acusat que formar part del sindicat des del 1948. Després de passar 10 dies incomunicat, fou traslladat a la secció correccional del presó Model on romandrà 11 mesos i on continuà impartint classes. S’ha d’esmentar que durant els temps que va estar empresonat l’empresa Aismalibar continua pagant-li el salari. A la Model escriu el poema Dantesca on explicà la duresa de les condicions de vida i el tracte inhumà. Finalment, va ser posat en llibertat després d’una intensa campanya internacional impulsada pel MSC.

El 1950 es crea el Centre d’Esperanto de Sabadell on Viladoms participà amb gran entusiasme així com, posteriorment a l’agrupació de teatre independent Palestra. El 1955 deixà la seva feina a Aismalibar, dona classes als alumnes de l’Escola del Treball a Barcelona per obtenir el títol de mestre industrial  i continuà les classes en horari nocturn i diürn a la casa seva, seu de Escola Professional Delta, que gaudí d’un gran prestigi tant entre els treballadors com dels empresaris. Segons Masjuan la seva ideologia socialista va ser un obstacle insuperable per fer-se càrrec de la direcció de l’Escola Industrial.

Paralel·lament i fora de l’horari lectiu, s’organitzaren nombroses conferències i debats sobre qüestions econòmiques, socials i polítiques de totes les tendències des del periodista del règim Juan Macià Mercadé, els escriptors Feliu Formosa, Paco Candel, el cantant Raimon, el paleontòleg Miquel Crusafont, el sacerdot mossèn Dalmau o polítics com Joan Reventós o Jordi Solé Tura.

Els darrers anys

Al final de la seva vida va experimentar diversos revessos. A l’inici del curs 1972-73 va patir un atac d’apoplexia que li va impedir continuar a la seva activitat docent a l’Acadèmia Delta i poc després la nova llei d’educació va impossibilitar homologar una escola en un edifici qualificat com habitatge. D’altra banda, l’Escola de Treball li comunicà la seva decisió de suspendre els cursos per correspondència. Per evitar la desaparició de l’Acadèmia Delta un grup de professors, entre ells Sebastià Ribes, van gestionar la seva conversió en la secció professional de l’Escola Nostra Llar i el 1979 es creà la Cooperativa d’Ensenyament Jaume Viladoms al barri de Can Feu.

Acte de comiat de Jaume Viladoms a la plaça Pep Ventura. 1975. Autor: Jaume Valls.
Acte de comiat de Jaume Viladoms a la plaça Pep Ventura. 1975. Autor: Jaume Valls.

Jaume Viladoms va morir el 18 d’octubre de 1976. El seu sepeli esdevingué en un acte laic. El fèretre, portat per ex alumnes i amics i cobert amb la senyera i bandera esperantista, es va dur des del seu domicili a la placa Pep Ventura on un miler de persones l’acompanyaren i on Josep Guillem llegí unes emotives paraules de comiat.

El 23 d’octubre va tenir lloc el primer míting autoritzat del PSC a Sabadell, al Pavelló d’Esports, que estava presidit una fotografia de Jaume Viladoms. Abans de començar els parlaments es guardà un minut de silenci i tots els oradors, entre ells Joan Reventós, pronunciaren paraules d’homenatge en record d’ell.

Al maig de 1980, l’ajuntament de Sabadell li dedicà una plaça al barri de la Creu Alta.

Bibliografia

BLANQUER, Jaume. L’associació d’alumnes i ex-alumnes de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis. Entitat poc coneguda (1931-1939), Quaderns de la Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 1997.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i Revolució, 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
MASJUAN, Eduard (coordinador).Jaume Viladoms i Valls (1913-1976). Record homenatge al mestre i lluitador social. Fundació Jaume Viladoms, Sabadell, 2010.r
REVENTÓS, Joan. Amics, companys i mestres. Ed. Mediterrània. Fundació Rafael Campalans, Barcelona, 2006.

Foto portada: Junta escolar de l’Acadèmia Delta. D’esquerra a dreta Màrius Graupera, Pere Pal, Jaume Viladoms, Isidre Creus i l’alumne Casablancas. 1949. Autor desconegut.