El barceloní Josep Guillot, de 49 anys, és l’intendent de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell des de fa gairebé un any. Va arribar des de Manresa amb una llarga trajectòria dins el cos dels Mossos d’Esquadra, d’on va formar la tercera promoció. De fet, anava per a criminòleg en l’àmbit privat però assegura que l’atractiu del servei públic el va fer canviar.
Josep Guillot es defineix com a humà i dialogant. Humà perquè darrera d’una víctima o d’un delinqüent sempre hi ha una persona i dialogant perquè “la nostra feina es resumeix en poder dialogar”. Guillot va arribar a la Policia a través de la criminologia però fins a mitja dotzena d’ocasions acaba assimilant la tasca dels Mossos a la dels metges i fins i tot a la dels mestres. És el cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell, que inclou les competències dels Mossos a la ciutat però també l’àrea tradicional del Partit Judicial de Sabadell. Sota la seva direcció hi ha alguns centenars de Mossos d’Esquadra, als quals sovint se sumen altres agents.
Vostè ara és un alt comandament policial. Sempre ha volgut ser policia?
No tinc cap parent ni cap relació amb la policia. L’interès em ve de la universitat. Quan sóc allà conec els primers Mossos. No sabia que eren ni la seva existència i a partir de que et vas formant em vaig interessar per aquest aspecte. Primer feia d’investigador privat i després al veure el servei públic que feia la policia, tot i que era embrionària, vaig anar trobant afinitats amb el sector públic i vaig passar al sector públic.
Vostè va arribar fa un any a Sabadell. Provenia de Manresa. S’ha publicat que l’exalcalde de Sabadell [Manuel Bustos] va comentar en to queixós al conseller d’Interior [en aquell moment Felip Puig] que vostè era molt convergent o molt nacionalista. Els intendents tenen ideologia?
Totes les persones tenen dret a anar votar. I tenim pensaments. Però aprofito per dir que després em vaig assabentar perquè va dir l’alcalde la frase al conseller. És perquè he tingut l’honor durant uns anys d’aixecar la bandera catalana al parc de la Ciutadella durant la Diada Nacional. Per això em deia convergent. Però caldria dir-li que vaig aixecar la senyera sota el govern del president Montilla o Maragall i no per això era socialista. La policia és un servei públic i evidentment tenim pensament però com a policia no m’he destacat en cap sentit en cap tema polític. Donem servei a tothom. Com un metge dóna també servei a tothom.
Forma part de la formació d’honor de Mossos d’Esquadra des de fa molts anys.
El cos de Mossos té una història. Des de 1719 que va ser fundat l’uniforme ha evolucionat. Quan la Generalitat assumeix les competències en seguretat l’any 1982 hi havia aquest uniforme més institucional, amb barret de copa i espardenyes en actes més institucionals i el barret de copa i les sabates en actes més operatius. Quan la Generalitat agafa les competències, es diferencien les dues uniformitats. I ara, quan cal la presencia uniformada en actes més formals, com la presa de possessió d’un president, la inauguració dels Jocs Olímpics o la visita del Sant Pare l’any 1982 també és present l’escamot d’honor. He tingut la sort de poder anar ascendint i treballar en els honors. Són dos o tres dies en actes assenyalats.
I és un grup limitat?
Sí. Però tots som Mossos d’Esquadra. Uns som intendents i altres tenen funcions d’investigació o atenció al ciutadà. Però quan som cridats anem i agafem aquest segon uniforme i fem unes funcions diferents a les habituals.
En el seu despatx, on es fa l’entrevista després de mostrar amb calma a l’equip de iSabadell la comissaria, fins i tot les cel·les, Guillot té en lloc preeminent quatre imatges. Acompanya vestit d’honor a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol en el seu darrer dia com a Molt Honorable. En les altres tres, apareix amb els seus successors en la presa de possessió: Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas. A l’esquerra i la dreta de les fotos, Guillot manté dos elements que fan referència al seu pas per l’ABP de Manresa, que inclou el santuari de Montserrat: una fotografia d’un calendari solidari i una fotografia dedicada a l’Abat de Montserrat. A banda presideix el despatx una senyera i un retrat del president de la Generalitat. En la seva taula alguns informes i retalls de la premsa local.
Entre els seus primers dispositius a Sabadell va haver-hi el de la vaga general del 14 de novembre, amb dues manifestacions a Sabadell. Va seguir, a peu de carrer una de les dues manifestacions, que en l’anterior vaga va acabar amb disturbis i algunes detencions. Es considera més un policia de carrer que de despatx?
És molt important saber el que passa al carrer. Si volem dirigir correctament una comissaria hem d’estar allà on hi ha problemes. Quan hi ha 10.000 persones al carrer en dues manifestacions hem d’evitar que generi cap conflicte, tant per aquelles que secunden la vaga com per aquells que no la secunden. Ens obliga a fer dispositius importants i visuals a la via pública per aconseguir que els dos drets cohabitin. No és fàcil. És important estar al carrer i visibilitzar la realitat en primera persona. Els comandaments hem de veure el que succeeix: visitar les àrees de custòdia, anar a xerrades amb associacions de veïns o fer reunions amb els ajuntaments quan hi ha algun problema concret.
Policia visible al carrer però el millor que pot passar per a ser policia és no ser noticia?
Em sap greu quan l’actuació policial es converteix en la notícia. Intervenim quan hi ha gent que vulnera la legalitat i hi ha un fet delictiu. I al darrere sempre hi ha una víctima. Els Mossos i la policia en general busquem solucionar i ajudar a la mediació. Però les nostres actuacions no són fàcils perquè a vegades hem d’utilitzar la força. El Parlament ens legitima a utilitzar-la en certs casos. Hi ha el dret a la llibertat però també un dret que ens habilita a privar algú temporalment de llibertat a l’espera de poder-lo presentar davant del jutge. Estem habilitats en uns supòsits molts concrets i sempre sota supervisió judicial. La nostra actuació sovint es produeix en situacions molt ràpides, en moments difícils i no sempre és possible valorar una actuació amb tot el deteniment que es podria fer des d’un despatx. Al carrer els fets succeeixen ràpid i hem de prendre decisions de vital transcendència en pocs instants.
La defensa de la llei és la principal obligació de la policia. Però si la llei és injusta? Per exemple i anant a un cas concret: què passaria si alguns agents li fessin arribar la seva negativa a practicar un desnonament? Què els hi diria?
Els Mossos obeeixen normes, les que ha aprovat un Parlament.
No hi ha lleis injustes. Les lleis s’adapten. Fa uns anys l’avortament era delictiu sempre i es detenien persones quan hi havia un avortament. Va canviar la llei i va deixar de ser delictiu en alguns supòsits i ha deixat d’haver detencions. Era injust abans? És injust ara? No m’atreveixo a valorar-ho. Les lleis canvien a mesura que els parlaments creuen que han d’anar canviant.
Dit això. Fem desnonaments quan ho marca el jutge. Som agents de l’autoritat. I els jutges o fiscals són l’autoritat. Treballem pels jutges i fiscals i de tot el que fem passem comptes al jutge mitjançant atestats o diligències. Ell manarà quines actuacions hem de portar a terme. Si el jutge decideix que s’ha de fer, ho fem. No entrem ni podem entrar en valoracions humanitàries. Són els polítics qui han d’anar canviant les normes i adaptar-les a les demandes de la societat. Nosaltres no podem entrar en aquests dilemes.
Des d’un punt de vista humà, entén que una família en risc doni un cop de peu a la porta d’un pis buit i hi entri a viure?
Des d’un punt de vista humà, entenc que darrera de l’habitatge hi ha un propietari que l’ha pagat, l’està cuidant o potser l’ha guardat al seu fill o té intenció de fer-ho servir com a segona residència.
Hem de cohabitar els dos drets. Ara ens fixem en una part dels drets però és important veure les dues parts. Darrere d’una propietat hi ha un senyor o una família que l’està pagant o l’ha pagat per poder-la llogar o treure un rendiment. Si se li treu l’ús, hi ha un conflicte d’interessos. Les persones no poden prendre aquestes decisions. Ha de ser l’administració. Tenim uns cànons i uns camins que diuen que aquelles persones necessitades poden anar al lloguer social, a Càritas, a un alberg. Hi ha recursos per reubicar-se. La solució d’agafar una cosa per la força a una persona o empresa o institució posa en tela de judici tot el sistema que tenim muntat. Darrera de la propietat hi ha persones. La situació no és fàcil però no és correcte vulnerar la llei.
Cap al mes de gener-febrer, es va produir una tancada de la PAH a una oficina bancària que va acabar amb un desallotjament dels ocupants. La PAH ha demanat la seva dimissió per aquells fets. Com estan les relacions?
Ells poden demanar el que consideren oportú però jo tinc clar que el desallotjament obeïa a un manament judicial. És la premissa. No fem res que no estigui validat per l’autoritat. En aquell moment hi havia una ordre i la vam complir, fent-ho de la millor manera. No ho vam fer a mitja matinada sinó a les deu de la nit ni per factor sorpresa. La resistència que van fer, perquè entenem que van fer el seu joc mediàtic, li va donar més ressò. Només vam donar compliment de la forma més pacífica possible complint una ordre judicial.
Com valora la imatge del cos dels Mossos d’Esquadra. Des dels darrers anys i després de diversos fets concrets, hi ha un debat obert sobre la imatge d’aquest cos. Vostè que és un dels agents històrics, com ho valora?
Una societat democràtica ha de debatre totes les qüestions importants. És saludable. Hem d’acceptar que es debati puntualment a través dels mitjans públics o la càmera parlamentària les nostres actuacions. La nostra feina, tota, està supervisada i auditada pels estaments públics. Tota. El ciutadà ha d’estar tranquil. Incús tenim figures que ens auditen com el Síndic de Greuges, que visita les comissaries periòdicament i supervisa el procés de l’atenció. Això és normalitat democràtica i així ha de ser. Un cos policial ha de ser transparent.
En aquest sentit, es van instal·lar càmeres de vigilància en les àrees de custòdia dels detinguts. Va ser una decisió polèmica…
…I ha estat positiva. Ens ha donat tranquil•litat i ens ha evitat denúncies falses de les quals érem víctimes. Hem d’entendre que el detingut no vol ser detingut i la resistència que tenim davant la detenció és lògica.
Les situacions que es produeixen al carrer no són fàcils. L’excitació de les persones és elevada. Sovint estan sota els efectes de l’alcohol o les drogues i no reaccionen de forma dialogant. I es veuen sorpresos davant un fet delictiu i saben que seran detinguts i els que els passarà. Si volem una societat lliure, necessitem una societat segura.
Dit això, que en aquests moments es debati sobre les actuacions policials… posaré un exemple. A l’àrea de l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell [que inclou onze municipis] hi ha 15.000 o 16.000 fets delictius cada any. I no hi ha incidents. A Barcelona es fan 900 manifestacions cada any. De tant en tant, surten una o dues a la premsa. Perquè hi ha destrosses, sorolls o s’ha robat material. Si analitzem el volum d’actuacions i les casuístiques que alguna situació generi alarma social, la proporció és ínfima. Passa al món sanitari: si mirem el volum d’operacions que es fan quantes hi ha? Però quan hi ha una operació delicada es genera una alarma. La seguretat funciona perquè s’audita i si no funciona bé, es revisa i es canvia. Per això és important que els comandaments estem a peu de carrer. Per garantir que es faci bé.
Alarma social. L’ús de les bales de goma la va generar l’any passat a causa de la pèrdua d’un ull per part d’Esther Quintana. Hi ha un cert consens parlamentari per anar retirant-les. Li sembla bé per millorar la imatge del cos?
No ens cal millorar la imatge del cos. A l’última enquesta de seguretat pública tenim una nota de 7. És un notable. Podem millorar? Sí. Sempre. Per això cada vegada els processos són millors. Som un procés molt obedient i disciplinat i fem el que ens diguin. Si hem d’utilitzar unes eines i no unes altres, ho farem. Si ens diuen que hem de deixar d’usar les bales de goma i utilitzar un altre element ho farem. Fem el que l’administració ens dóna. Ells ens diuen com hem d’actuar davant una manifestació violenta que arrasa un carrer i com l’hem de contenir. D’alguna forma o una altra l’hem de contenir.
El problema és que ara notem que cada cop tenim més personal amb dedicació al ciutadà que venen a denunciar: més professors que venen a denunciar agressions dels seus alumnes, personal sanitari que denuncia agressions dels seus pacients, més pares o avis que denuncien els seus fills o nets, més nenes i dones que venen a denunciar més violència de gènere. Fixem-nos que aquelles coses importants, com el personal sanitari o els mestres són víctimes de més actes violents. Cada vegada tenim més Mossos que són agredits o insultats o escopits per part dels ciutadans. La crispació al carrer ha augmentat i hem de confiar més en els nostres metges, mestres… Hem de deixar a la policia que actiu correctament, perquè així ho fa. Els 16.000 delictes a l’àrea de Sabadell donen fe del volum de feina que es genera cada dia.
Ha augmentat l’atur i diu que ha augmentat la crispació… ha augmentat la delinqüència?
Les dades del 2012 ens indica que ha baixat la delinqüència respecte el 2011 i el 2010. Malgrat que la situació econòmica ha empitjorat, la gent no delinqueix. Quan estàvem en una situació econòmica positiva, ja hi havia delinqüència. Tenim un percentatge, per sort minoritari, que delinqueix sigui quina sigui la situació.
Però també és cert també que malgrat que el número de delictes i faltes no ha augmentat ens augmenten les infraccions relatives al patrimoni.
Domicilis i vehicles?
Sobretot furts i delictes contra la propietat. Faltes de furts. Gent que s’emporta productes d’una botiga sense ser descobert ni forçar o violentar res ni ningú. Quan són descoberts, alguns es converteixen en robatoris violents. Ens augmenten els robatoris de més baixa qualificació. També els robatoris dins dels vehicles. Van desaparèixer fa uns anys amb la integració dels radiocassets [o els navegadors]. Però ara augmenta de nou per agafar els dos euros al cotxe, les ulleres de sol a la guantera o altres petits objectes. Sovint trenquen el vidre i s’emporten el que hi ha encara que sigui de poca vàlua. Hem de dir als ciutadans que no deixin es a la vista i no obrir el maleter quan estiguin estacionant.
També està pujant el metall. En sostreuen metall de tot arreu. Des de les eines que pot portar un vehicle, les que hi ha a un jardí, reixats, canaleres. Coses de poc valor però que causen molta molèstia. Hi ha també empreses tancades, on entren i es desfan tots els sistemes elèctrics. Els reporta molt poc benefici econòmic però és molt el perjudici econòmic que causa. Fem controls en les deixalleries i hem fet un pla específic de control per a les deixalleries. Però hi ha una gran demanda en el mercat.
També hi ha un repunt en tot allò referent al trànsit i cultiu de marihuana. Hi ha hagut diverses operacions recents i estudis que diuen que Espanya i Catalunya són el planter d’Europa. Què en pensa?
A principis d’any vam fer la que pensàvem seria l’operació només important a Sabadell ciutat. Vam trobar una nau amb 2.500 plantes de marihuana i una operació elèctrica impressionant. Cal un enginyer perquè allò funcioni i no s’apagui. Era el decomís més important. Aquesta setmana hem trobat un que ha superat l’anterior amb escreix.
A nivell del nostre país, el tràfic de substàncies com la cocaïna, heroïna o drogues de disseny ha caigut però ha augmentat de manera vertiginosa el consum i el tràfic de marihuana. Perquè? Perquè la poden cultivar a casa seva. El fet que s’hagi aprovat, legalment, els clubs de consum cannàbic ha portat aquesta proliferació del comerç de la planta. Els nostres joves consumeixen majoritàriament marihuana i això té uns riscos. Però el Parlament ha de decidir que és legal i que no. S’han aprovat els clubs però no el cultiu, la venda i el tràfic. Tenim una dicotomia. Tenim llocs on consumir però no permetem el cultiu ni el consum.
Ja per acabar. Comentava abans que el cos és molt obedient.
Disciplinat.
A què serà més disciplinat el cos si la Generalitat convoca una consulta no pactada amb l’Estat i per tant no legal. A la Generalitat o a la llei, per tant, a la Constitució?
La nostra actuació està supeditada a la llei. A la norma. A l’escola de policia ens diuen que el nostre fonament és el bloc constitucional: la Constitució i l’Estatut. L’Estatut emana de la Constitució. Obeïm a les normes. Actuem amb disciplina, jerarquia i obediència governi qui ens governi. No ens posicionem. Ara és un moment curiós i interessant.
Però si la llei marca que no pot haver-hi referèndum sense permís de l’Estat…
… La Generalitat va dir que no faria cap consulta que fos il·legal. Ja buscaran una solució jurídica per fer-la o no. Nosaltres anem als il·lícits. Si hi ha un il·lícit, actuarem perquè ens ho dirà el jutge o el fiscal. Hem d’estar tranquils i deixar que cadascú faci la seva feina. Els serveis públics hem d’estar per sobre. El mestre ha de continuar ensenyar, el metge ha de continuar curant i el policia ha de continuar servint. Aquesta és la nostra filosofia. No li vull donar més voltes. Veurem quina realitat ens toca viure.
One Comment