44 anys d’edat, llicenciada en dret i advocada. Casada i mare de dos fills de 15 i 10 anys. L’entrevisto al campus de la Universitat al carrer Bonavista molt a prop del forn que regenta la seva família.
D’on prové la seva vocació política? Quan va començar la seva militància a CDC?
A casa meva sempre s’ha parlat de política i som una família bastant polititzada. Encara que no militava sempre havia estat votant de Convergència. Vaig fer-me militant de Convergència a Sabadell al 2003 quan vaig veure que perdíem el Govern de la Generalitat. Vaig pensar que era el moment d’implicar-me.
Quina ha estat la seva trajectòria política? Quines responsabilitats ha assumit?
La veritat és que m’ha anat molt bé. Quan vaig començar a militar vaig entrar directe a l’executiva. A nivell de partit se m’ha donat molta confiança. Vaig començar a tenir relacions arran de les eleccions europees del 2008 quan vaig formar part de l’equip redactor del programa. Allò em va permetre conèixer a molta gent del partit i vaig optar a ser consellera nacional. El primer càrrec electe que vaig tenir va ser com regidora de l’ajuntament de Sabadell al 2007 on anava de número quatre. Al 2007 vaig a les llistes al Congrés com a número 10 i a les del 2011 de número 8. Sempre he estat molt activa a nivell de comarca. Soc una dona de partit. Soc regidora i diputada per què soc de Convergència. Sé que, com tothom, tinc data de caducitat i quan s’hagi acabat diré: “gràcies per tot” ja que ha sigut una experiència impagable.
Com valora la seva experiència al Congrés dels Diputats?
Molt enriquidora. A més a més sorprenentment intensa. El 2011 CiU va assolir un bon resultat passant de 10 a 16 diputats i, per primera vegada, vam guanyar les eleccions generals a Catalunya, però simultàniament havia una majoria absoluta del PP. Vam pensar que seria una legislatura d’anar fent, però ha passat tot ho passable. Des de canviar un Rei, enterrar un cap de govern, al tema de la crisi galopant i, a última hora, la ruptura de la federació.
A nivell personal m’ha significat un cost personal molt important. Per què, a més, la feina no s’acaba a Madrid. Ja li he dit que soc dona de partit i quan soc aquí vaig a predicar allà on em demanen. En aquest sentit el meu marit ha jugat amb corresponsabilitat des del minut u.
Quines iniciatives ha portat al Parlament espanyol?
Pel que respecta a Sabadell em vaig obsessionar per dos temes. El primer va ser la qüestió de Correus. Vam anar a veure al director general de Correus on vaig trobar molta receptivitat i em va dir que podien fer el que volguessin. Vaig traslladar aquesta disponibilitat a l’equip de govern, però no vaig tenir cap feedback del govern municipal. No hagut una voluntat de tirar endavant el tema. Creia que l’edifici podia ser un pol d’atracció de la zona de Via Massagué. Un espai prou emblemàtic i on tenien l’opció de recuperar un edifici del que Correus no en faria res.
L’altre tema ha estat l’estació de RENFE Centre on he estat molt proactiva. Primer demanant les escales i on vaig trobar una gran receptivitat per part del conseller Santi Vila que es va comprometre a que l’adequació integral de l’estació fos un dels projectes prioritaris de RENFE a Catalunya. De fet hi ha un pressupost acordar per això i un compromís del Govern de l’Estat per fer-ho viable; però malgrat aquest compromís no ha posat ni un euro en els darrers pressupostos. Jo no he estat l’única que ha fet força, l’ha fet l’associació de veïns, altres formacions polítiques…però quan estat allí poses cara, ensenyes fotos de discapacitats amb cadires de rodes que no poden accedir. Però de moment no hi ha pressupost per fer l’adequació integral que tan ens convé.
Això ha estat el més visible. Després vaig demanar quins eren els equipaments de l’Estat a la ciutat per mirar quines actuacions es podien realitzar, però en això no he tingut èxit. Com, per exemple, en el tema de la caserna de Guàrdia Civil on m’he trobat amb moltes portes tancades, com si fos un tema que no es volia tocar.
CiU abasta les 16 comissions parlamentàries. Jo estic com a portaveu a Igualtat, un tema que no m’agradava perquè no l’havia treballat mai, però quan més el treballo més veig els dèficits que suposa no tenir una societat amb igualtat d’oportunitats. Estic de portaveu de consum i a la comissió d’habitatge on vaig portar el tema de la llei de deutors hipotecaris on vaig ser molt bel·ligerant. Aquí m’han defraudat aquelles forces que diuen que són nova política, però que al final són tan estereotipades com les que fan vella política. “CiU segur que va votar amb el PP”- deien i aquí es van instal·lar, sense tenir en compte ni esmenes, ni argumentaris, ni sentit del vot. Un dia vaig anar a l’assemblea de la PAHC a Sabadell i no em van deixar entrar quan decidien quines acciones feien i em van mantenir apart amb les persones afectades. Fins i tot em van amenaçar amb fer-me un escrache. Aquest projecte de llei va ser molt apassionant. Totes les forces de l’oposició van assolir un nivells d’entesa que, si ara hagués un canvi de govern a l’Estat, podríem aplicar per consens moltes coses que ajudarien de manera immediata a la gent. Espero que aquests que puguin entrar al govern de l’Estat facin el mateix que defensaven a l’oposició.
Com s’ha viscut la ruptura entre Convergència i Unió a les Corts espanyoles? Al seu parer quins han estat els motius de la trencadissa?
La federació portava 37 anys de vida amb molt bona feina, però ha arribat un punt en què les diferències de concepció cada vegada eren majors. Potser nosaltres, com a Convergència, hem sabut llegir que estava passant. Convergència som la força central de Catalunya, veiem que ara per poder fer les polítiques que necessita el país cal la independència, sense independència no els podem tirar endavant, doncs ens laminen els recursos, ens veten i ens recorren qualsevol decisió que adoptem via Tribunal Constitucional. D’aquesta manera no podem seguir i volem la independència. Això ha estat un tema de fons que ha trencat la federació. És un tema massa gros per poder desentendre’s.
Al grup parlamentari ha hagut una trencadissa de bon rotllo, pactada. Segons el Reglament de la cambra no et pots canviar de nom i tampoc crear un grup parlamentari nou, sinó és dintre dels cinc primers dies de la legislatura. Així vam fer un canvi de nom estètic: “grup parlamentari de Convergència y de Unió”, amb la y grega castellana. A més hem nomenat dos portaveus. Un portaveu formal, que és Duran i que manté la continuïtat als actes protocol·laris i dos portaveus efectius a nivell de feina.
Creu que la ruptura perjudicarà les seves expectatives electorals?
Es fa per què no sigui així, però la paraula la tenen els ciutadans. El 27 de setembre els ciutadans ens posaran a lloc. Hem cregut que, tal i com estaven les coses, no podien seguir. Si és una decisió errònia ho sabrem aviat.
Com es percep des de Madrid el procés sobiranista català?
Ha passat per diferents fases, sempre negant-nos el que feien i no volent veure la realitat. A més, les forces catalanes d’aquí mal informant amb les seves d’allà. D’entrada i sempre amb molt de rebuig, com si fos una cosa de boigs. Sense atendre al fons de la causa i com que hi ha “una gente que se quiere separar”. No ens han volgut i continuen sense voler-nos escoltar. Pesen que a cop de legalitat ho acabaran derrotant. El que passarà és que si continuem així ens petarem nosaltres sols i ells podran dir que “aplicando la legalidad esto se ha acabado”. Ara bé, crec que si això no acaba bé no serà culpa de l’Estat espanyol, sinó culpa nostra. A més es confonen pensant que el procés és una cosa del president Mas.
Què replicaria a qui sostenen que el gir sobiranista de Convergència respon a l’intent de desviar l’atenció sobre les retallades i la corrupció?
Que és una manera esbiaixada de mirar-ho. La gent no som borregos que ens podem imposar la voluntat. La gent és conscient que, si no hi ha recursos, no és perquè nosaltres no els generem, és perquè no ens arriben ben repartits. Vam intentar posar-nos d’acord en aquesta matèria, però no hagut sort. Per nosaltres és indissociable poder tirar endavant la independència per fer polítiques efectives a favor de la gent. L’Estat no està complint els seus compromisos amb la llei de la dependència, que nosaltres no vam veure bé en el seu moment perquè laminava competències i no tenia acompanyament pressupostari. L’Estat hauria de pagar el 50 per cent de les despeses, però no assumeix ni el 20 per cent i la Generalitat ha de pagar més del 80 per cent. Això són recursos que s’hi aboquen i que ens fan anar molt coixos ja que no podem atendre com voldríem.
Les retallades i els problemes que hi han hagut de finançament i tresoreria de la Generalitat són molt greus. No ha sigut una qüestió volguda. No hi ha cap govern que vulgui retallar. S’ha fet una microcirurgia. Gràcies als professionals de la sanitat i de l’ensenyament la ciutadania no se’n ressent. Les coses funcionen gràcies al gran esforç dels professionals i dels funcionaris. També hi ha hagut molta demagògia a l’hora d’utilitzar la sanitat per atiar conflictes socials. Crec que hi ha temes que no s’haurien de fer servir d’aquesta manera, perquè són temes de salut molt delicats. Si s’ha fet demagògia és en detriment de tota la classe política. Els polítics som l’únic grup de professionals que no som corporativistes i que ens trepitgem la mànega els uns als altres. La gent no espera això de nosaltres, vol que els hi solucionem els problemes.
La independència és un instrument per poder fer aquestes polítiques. Nosaltres voldríem poder tenir aquests recursos. Ja no estem parlant només de sentiments. Durant els anys seixanta molta gent va venir a Catalunya perquè a casa seva no podien tirar endavant. Això implicava deixar família al darrera, trencar arrels…Avui en dia l’esforç que van fer aquelles persones s’ha tornat estèril, els seus fills no tenen el futur que van venir a buscar, mentre hi ha algunes comunitats autònomes han baixat els impostos. Som la primera regió europea en I+D+I i la primera donar a Espanya fons per la recerca i la innovació. Tenim un sincrotró pioner a Europa, un macroordinador a Barcelona pioner a Europa. Generem riquesa però se’n va. Som solidaris, però quan no s’entén aquesta solidaritat no queda més remei que marxar.
Creu que és viable un Estat independent català sense negociació amb Espanya i sense aliats en l’escenari internacional?
El Estats no ha trencat cap llança a favor, però tampoc en contra nostra. S’han instal·lat en allò que és una qüestió de sobirania interna. Si aconseguim fer un referèndum a favor de la independència i la gent va a votar, a Europa s’haurà de valorar. La legitimitat que ens donarà una llista votada dona una carta de presentació perquè a Europa diguin: “això va en serio”. Que prenguin cartes en l’assumpte depèn de nosaltres. Els esforços que s’estan fent per tal que Grècia no abandoni l’euro en fa pensar que, amb una Catalunya que genera recursos com nosaltres, faran tot el possible per què continuï en Europa, per què som una regió estratègica del sud d’Europa. No som poca cosa i les xifres ens diuen que som viables com Estat independent, fins i tot assumint una part del deute espanyol. Europa no ens espera amb els braços oberts, perquè és un problema afegit, però és veritat que si podem donar una resposta clara ens haurà d’atendre. Al novembre s’acaba la majoria absoluta del PP i a conseqüència del referèndum del 27 tindrem unes cartes de negociació molt diferents.
Però el 27S no és convocarà un referèndum sinó unes eleccions al Parlament…
Bé, diguem unes eleccions plebiscitàries.
És partidària d’una Declaració Unilateral d’Independència?
Si hi ha una majoria independentista, no se l’atén i es menysté a Madrid la veu del poble de Catalunya, no hi ha altre opció que tirar per una DIU. Crec que ha de ser l’última opció, però no podem desestimar cap acció que depengui exclusivament de nosaltres. Les acciones de la contrapart que s’enrroca no ens serveixen. De nosaltres va dependre el 9N i ara unes plebiscitàries que volem que sortin bé. Si després d’això no hi ha diàleg, què ens pot quedar més? Agafar i marxar.La independència serà possible si els catalans la volem, doncs ens enfrontem amb un Estat espanyol feble en tots els sentits. A més de la crisi econòmica, els poders judicials estan polititzats, la premsa madrilenya i espanyola està condicionada ja que tothom sap de quin peu calça i amb interessos per fer pujar a segons quines forces emergents. Una premsa que no és lliure i amb una crisi política de primer ordre… L’Estat espanyol, malgrat ser un Estat i molt potent, està més afeblit que mai. Si som capaços de donar una resposta unitària, només dependrà de nosaltres tenir la independència. I poder negociar de tu a tu amb aquest Estat.
Existeix un pla B en el cas que al 27S les forces sobiranistes no obtinguin la majoria absoluta?
Desconec si hi ha un pla B, però no m’agradaria que hagués un pla B. Ja que si els tens vol dir que no apostes al cent per cent pel pla A. Crec que si es lluita les coses s’aconsegueixen.
Si a Espanya hagués un canvi polític es modificaria el projecte sobiranista?
El problema està en que no sabem què pensa la gent de Podemos. Han dit una cosa i la contraria en funció de l’auditori. La història ens diu que l’Estat espanyol sempre s’ha mantingut igual. Va ser un govern socialista que va prometre respectar l’Estatut i la realitat no va ser aquesta. No tinc massa esperança en l’Estat espanyol. No els veig massa diferents. L’únic que veig és que si no hi ha majoria absoluta i necessiten dels nostres suports tindrem més capacitat negociadora. Tinc més fe en la nostra força que en el fet que governi un altre força política, sobretot quan no té un discurs clar.
CDC s’ha vist afectada per nombrosos casos de corrupció des de l’expresident Pujol, al cas Palau, Innova, Pretòria, Clotilde…Creu que el seu partit ha reaccionat adequadament?
Crec que hauríem d’afrontar el tema de la corrupció amb més determinació. En el cas Pujol, si hi ha un judici i una sentència que ho pagui en el que correspongui, però no seré jo qui renegui del llegat polític del president Pujol.
Si, en els casos que vostè anomena, hi ha sentència, evidentment s’ha de complir. Però no ha hagut cap sentència, sinó molts titulars als diaris. Per altra banda, a mi no em mereix massa garanties que la Fiscalia de l’Estat sigui d’ordre jeràrquic, quan les causes les instrueix la Fiscalia no em mereix masses garanties doncs no sé a quins interessos obeeix. Per exemple, en el cas Innova s’ha engegat el ventilador i s’ha dit “tots cap a dintre”. Una imputació ful pot arruïnar una carrera política. És un tema molt pantanós, però tal i com estan les coses s’exigeixen accions contundents. Hauríem de donar un missatge clar, a la nova Convergència els imputats no poden mantenir l’escó i han de donar un pas endarrere.
Des dels darrers comicis al Parlament de Catalunya, CiU ha anat perdent suport electorals, com ha succeït ara a les municipals. Al seu parer quines són les causes d’aquesta davallada?
CiU ha continuat guanyat aquestes últimes municipals. Veníem de molt amunt i quan surts de molt amunt només pots que perdre. Malgrat això som la primera força municipalista del país. A l’últim cicle electoral vam guanyar les tres eleccions: municipals, al Parlament i al Congrés, després de governar mols anys a Catalunya. No crec que haguem tingut un resultat negatiu. Això amb una panorama de fragmentació i amb unes xarxes socials molt potents ens hem mantingut com a primera força. No li compro el fet que hagi hagut una davallada.
Però a Terrassa han passat de nou a tres regidors i s’ha perdut l’alcaldia de Barcelona.
Reconec que a les municipals s’ha perdut molt i a la comarca els resultats han estat dolents. A què ho atribuïm? El fet de governar la Generalitat ens ha passat factura, malgrat tenir un gran president, també ens ha passat factura el cas Pujol i també que no hagin estat capaços de donar missatges clars en molts temes. Per exemple, en el tema de l’avortament hi ha llibertat de vot i amb això no combrego. Com a primera força del país hem de tenir una posició clara. Això no és una qüestió ètica ni moral, sinó de donar sortida a una realitat social.
És partidària de la refundació del partit?
Sí. En realitat ja està endegada perquè ja no som Convergència i Unió i això és un fet. A més, es farà una regeneració total a Convergència amb gent que ja no és de l’imaginari de sempre de Convergència. Però això ho hem de concretar. Convé canviar el nom? No ho sé. Però hem de continuar convergint amb gent liberal i gent socialdemòcrata. Hem de trobar punts de confluència per donar un missatge clar. Aquesta nova Convergència ha de ser capaç de sintetitzar les diferents sensibilitats.
Vostè ha estat regidora de l’Ajuntament de Sabadell i coneix molt bé la política municipal. Creu que CiU va cometre un error al no impulsar la moció de censura quan va esclatar el cas Mercuri?
Aquestes són decisions que passen pel dia a dia. I les adopta qui té el millor coneixement del que passa i en funció d’aquestes variables pren la decisió. Ara no li podria dir si va ser un error. Però possiblement no va ser un error veient que ara, amb aquelles persones que s’hagués de fer govern, són incapaces, després d’unes eleccions, de fer un govern que accioni a Sabadell. Fer una moció de censura en aquell moment, amb una ICV-EUiA trencada i discutida amb un PP que també ha acabat malament… Vista la pel·lícula amb perspectiva crec que va ser un encert. Llavors qui tenia la valoració dels fets eren els regidors de CiU i van actuar en conseqüència. El temps els hi ha donat la raó.
Com valora el resultat de CiU a les municipals? Per què creu que CiU ha tret un resultat molt per sota de les seves expectatives?
Amb decepció. Estàvem convençuts que era una oportunitat. Havia un fet que era molt clar: l’alcalde no es presentava a la relecció. Això ens donava l’oportunitat de fer tabula rassa. A més el candidat de la primera força es veia com un ungit per l’anterior alcalde que havia sortit per un cas de corrupció. Així doncs era una graella de sortida molt equitativa, amb molta fragmentació i dominada per les ganes de fer nova política. Encara que de manera ful, doncs no havia cap partit que fos allò que deia que era i potser la gent ha anat a votar més a cegues que mai. Dit això, crec que era una bona oportunitat per fer un bon resultat a Sabadell.És cert que vostè va postular-se com alcaldable a les passades municipals?
Em vaig posar a disposició del partit fa un parell d’anys. I si convenia jo estava disposada. Se’m va dir que no, que teníem un bon candidat que portava una evolució positiva. A partir d’aquí tota la meva energia ha estat per què aquesta llista i aquest cap de llista fos el guanyador. Ja li dit abans que soc una dona de partit i que estic per allò que el partit consideri oportú. Sí que m’hagués agradat ser alcaldable, però des del màxim respecte a qui és el candidat i sobretot a les sigles. Crec que és sa que hi hagi competència als partits i que és bona per a tothom.
Creu que CDC ha de renovar el seu lideratge a Sabadell, atès que l’actual cap de llista Carles Rossinyol és la tercera vegada que es presenta i no ha assolit els resultats esperats?
És molt aviat encara. Han passat molt poc temps des de les eleccions. Hem d’afrontar unes eleccions al Parlament i al Congrés. Hem de tenir un Congrés de Convergència. Ara és una pregunta per a la que no puc tenir resposta. Tot és massa incipient. A més, Sabadell està molt oberta, poden passar moltes coses i encara podem veure a Carles Rossinyol alcalde de Sabadell.
Pensa que el grup municipal de CiU acabarà fracturant-se?
Serà un fet que concorrerem separats a les eleccions del 27S i a Madrid. Per tant, és lògic que anem separats a les properes municipals.
Però jo li pregunto per l’actual mandat?
Així com a les cambres hi ha una visibilitat diferent, crec que el municipi fa companys de viatge que moltes vegades giren entorn a relacions personals. Aquí a Sabadell hi ha una molt bona relació personal. Si això continua sent així i no ens contamina el que pugui passar a nivell nacional, d’entrada no preveuria una ruptura immediata.
Per posar-li un exemple, en el primer ple ordinari es portarà el tema de l’adhesió a l’AMI i el regidor d’Unió ja ha anunciat que votaria en contra i els de Convergència a favor?
El vull recordar que al manifest de l’ANC, CiU es va adherir majoritàriament. Per tant, era una qüestió parlada entre els dos partits. Hi haurà divisió en el vot, però no en el programa electoral que vam elaborar conjuntament fa quatre dies.
Li va semblar encertat que CiU no donés suport a Juli Fernàndez a la sessió d’investidura, malgrat els compromisos a la campanya electoral?
Sí. Va ser un decisió pressa pel cap de llista i pels regidors del grup municipal. Quan es prenen les decisions pot haver el debat que hi hagi, però després tots som solidaris en la decisió pressa.
Què opina del nou govern municipal?
Ja li he dit abans que podríem acabar veient a Carles Rossinyol d’alcalde de Sabadell. Veig un govern molt feble i molt inestable. Crec que hi ha hagut un plus de compromís en aquests regidors que han volgut excloure a CiU de qualsevol pacte. La ciutadania ha dit fraccionament i ha volgut canvi i entesa. Qui lidera el nou govern hauria de fet això possible. Sabadell ha perdut molts anys de prosperitat i ha anat francament malament com a ciutat. Hem perdut molts actius i moltes oportunitats. No veig un Sabadell que brilli. Si s’ha fet un canvi és per millorar.
No em va semblar correcte que els caps de llista no participessin en les reunions per formar govern. Què hi ha més important després d’unes eleccions municipals fraccionades que el cap de llista que es juga el seu futur i el seu prestigi, no hi vagi a les reunions? Els que ara estan al govern van marcar unes pautes d’actuació i anaven uns altres negociadors. Trobo que hi ha unes pretensions massa elevades i molt personalistes en aquest govern que s’estrena ara. A les reunions sempre van dos i sembla que es vagin a marcar o per tenir visibilitat. Si hi ha desconfiança o manca de visibilitat tenim un problema com a ciutat. Aquest govern no m’inspira confiança. No m’agrada.
