Mónika Blasco és sòcia directora de Market Development Azafatas y RR.PP i cofundadora de l’agència de comunicació LaOriginal. Des del setembre de l’any passat, també és presidenta de l’Associació de Dones Directives, Empresàries i Professionals del Vallès, que vol fomentar el talent i el lideratge femení i treballar per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Aquest dijous, la junta directiva presenta Ade Vallès a Sabadell amb l’acte “Formació, empoderament i visibilitat de les dones professionals”. Serà al casal Pere Quart, entre les 19 i les 21 hores.
Primer de tot, quina és la tasca principal d’Ade Vallès?
Nosaltres intentem ser una plataforma per donar visibilitat a totes les nostres sòcies, no només amb les formacions i els networkings, sinó també amb convenis amb altres associacions o entitats per a què es puguin beneficiar d’un ampli ventall d’accions. Intentem sobretot ajudar-les en tot el que necessitin per formar i construir empresa.
L’associació va celebrar el seu cinquè aniversari l’any passat. Tot i que tu abans no n’eres la presidenta, quin és el balanç que feu d’aquests cinc anys?
Va començar amb la Montse Vilamitjana i un grup de sis o set persones, grans professionals que el que volien era donar aquesta visibilitat, i ha crescut moltíssim en aquests cinc anys. Fins l’any passat érem 50 i ara hi ha tres sòcies noves en el que portem de 2018, és un balanç molt positiu. La gestió que han fet la Montse Vilamitjana i després la Blanca Moreno ha estat molt bona, han treballat i han fet un gran esforç. Jo vaig assumir la presidència després d’elles i m’ho han posat molt fàcil.
Per què és necessari que les dones empresàries s’uneixin i tinguin una plataforma per defensar juntes els seus interessos?
Perquè tot i que som moltes, som poques. És a dir, no estem en els òrgans de decisió que correspon, no estem als òrgans on es decideixen tots els interessos de les dones, i quantes més associacions hi hagi millor, perquè hem de tenir veu i això ha de ser a través de moltes veus que s’ajuntin en una sola. Som moltes, però una sola no pot, ens hem d’unir per a què puguem tenir més visibilitat i una veu.
El sector de l’empresariat és un dels que té més desigualtat entre homes i dones?
Sí que n’hi ha, sobretot una gran escletxa salarial. Nosaltres hem de treballar el doble per demostrar exactament el mateix i cobrem, com està sortint en els mitjans de comunicació, un 30 per cent menys o inclús un 40 per cent menys.
A banda de la bretxa salarial, podríem dir que hi ha poques dones dirigint empreses o consells d’administració. Què ha de fer una dona per obrir-se camí en aquest món?
Sobretot ser ella mateixa, no deixar-se influir. Totes les dones podem i cada vegada estem més formades, sabem dividir entre la família i la responsabilitat. Sobretot s’ha de voler, no s’han de deixar influenciar pensant que no podem. Podem i tenim una gran capacitat de treball. Jo no diferenciaria tant entre dones i homes, som persones i n’hi ha que tenen més capacitat que altres per emprendre. Les dones, pel tipus de rol que ens toca, som emprenedores des del minut 1, des de que som petites.
Som més emprenedores però també som més autoexigents a l’hora d’acceptar una feina o muntar una empresa?
Valorem molts aspectes i intentem mediar en tot el que podem. Ens costa més tirar-nos a la piscina perquè hi ha molts vicis adquirits i pensem en el que diran, en el fracàs. A Estats Units, ni que fracassis set o vuit vegades, el que et diuen és que no has aconseguit fer una empresa fins que no t’has arruïnat unes quantes vegades. Aquí no, és diferent. Aquí muntes una empresa i si no et va bé ja et titllen de fracassat. Aquesta por al fracàs ens impedeix, moltes vegades, crear. Les dones, com que tenim moltes coses darrere, ens costa molt més i debatem més entre els pros i els contres de fer allò.
Falta més reconeixement a les dones empresàries?
El paradigma està canviant. Les xarxes socials estan ajudant molt i també que altres països s’hagin posant les piles en aquest àmbit. Espanya segueix a la cua però podem anar tirant cap endavant. Anem cap a millor, tot i que ens queda moltíssima feina per fer.
Quin hauria de ser el paper de les institucions amb associacions com la vostra?
Crec que haurien de difondre la feina que es fa des de les associacions, tant la nostra com les altres, cedint-nos espais per poder tenir aquesta veu, fer formacions i fer aquests networkings, i haurien d’ajudar a que es relacionessin més les empreses. Quan algú s’associa també és per conèixer les sòcies i fer negocis, i les dones tenim una gran capacitat per comunicar i fer aquests negocis. Des dels ajuntament necessitem que ens ajudin a conèixer aquestes empreses que són desconegudes i s’interrelacionin entre elles.
Què proposeu vosaltres per combatre la desigualtat entre homes i dones?
Legislar. Per combatre la desigualtat i la bretxa econòmica s’ha de legislar, hem de tenir una llei real d’igualtat. Fa 60 anys ja es va prohibir per llei que homes i dones, fossin discriminats per raó de sexe si feien la mateixa feina. El problema és que això és de fa 60 anys i estem en la mateixa situació perquè no s’ha legislat bé, de manera efectiva. S’ha de supervisar aquesta legislació i educar des de les escoles en què els homes i les dones som exactament iguals amb capacitats diferents però no excloents.
Per aquest futur immediat, quins són els principals objectius d’Ade Vallès?
Volem créixer, tenir més sòcies, més dones emprenedores, directives i empresàries, dones que necessitin una empenta; totes hi caben. Volem créixer per seguir tenint una veu, seguir lluitant per a què totes les conclusions que anem traient puguin arribar als òrgans competents. Volem situar a les dones que tinguin capacitats en consells d’administració però no només per parlar d’igualtat, estar en els òrgans on es decideix i es mouen els diners.
