Pol Cruells

Pol Cruells: del ‘folk’ a la ‘world music’

Aquest divendres el músic sabadellenc i baixista del grup ‘Els Amics de les Arts’, Pol Cruells, presenta el seu darrer disc titulat Astronauta de terrat en un concert que tindrà lloc dins el cicle ‘enciSA’T’, al Sant Andreu Teatre de Barcelona a les 21 hores.

Parlem amb ell als jardinets de la Caixa al Centre de la ciutat, tot just el dia abans de l’estrena del seu quart treball discogràfic en solitari.

Astronauta de terrat, el teu quart disc. Per què l’has titulat així?
De fet el títol ve d’una de les cançons del disc que es diu Astronauta de terrat. A mi m’agrada trobar un ideari comú, un concepte global que expliqui tot el disc i l’Astronauta de terrat, parla d’una persona que és un somiador i tot i que es va fent gran continua imaginant, continua jugant, continua explicant contes i històries. Té un punt somiador, d’il·lús, amb un missatge optimista per donar i que continua creient en els somnis. Aquesta imatge la vaig trobar definida en l’Astronauta de terrat, imagino un nen que va muntant una nau espacial, s’hi enfila al damunt i fa un gran viatge, però en realitat no s’ha mogut del terrat. També hi puc trobar un paral·lelisme amb la resta de cançons del disc, que tenen missatges optimistes, positius i plens d’il·lusió.

Aquest astronauta de terrat s’assemblaria al Pol Cruells?
Podria ser, sí, perquè continuo fent discs tot i ser una miqueta més gran. Continuo jugant al joc aquest de pujar als escenaris i fer rock o fer cançó o el que sigui, malgrat que potser no tocaria per l’èxit relatiu que estic tenint.

Tornant al disc, hi ha una clara evolució rítmica respecte als anteriors treballs, en ell descobreixes nous ritmes fins ara desconeguts?
Si hi ha canvis rítmics, tot i que el folk no l’he deixat de costat. Hi és present en temes com de Mà en mà, que és una cançó molt country o d’un folk molt rudimentari o Les valls del foc, que és una balada folk total gairebé sense bateria i només amb contrabaix, guitarra acústica i mandolina i te un punt com de música celta o Summer travel mates que és una cançó amb sons més mediterranis i folks.  Cada vegada introdueixo més ritmes nous, no pas en la música sinó que incorporo al meu estil com per exemple a Baila la iguana, que té un ritme com brasiler, també hi ha ritmes més pausats de la zona del Carib en el tema de Moçambic a Brasil, a la cançó Mai sols hi ha un ritme amb base bossa nova. M’agrada que la música i la lletra combinin i per això he fet aquests canvis rítmics i potser sí que marxo una miqueta del folk cap a la world music.

Però en aquest treball no només hi ha canvi de ritmes, també hi ha canvi de llengües.
Si, el tema del world music el porto a un terme més ampli. He posat en alguns temes paraules en portuguès, en anglès, en francès o en italià, idioma en el que ja vaig posar alguna paraula en l’anterior disc. De fet m’agradaria cada cop incorporar més llengües. També hi ha una cançó, Baila la iguana, que és en castellà i te la característica que es pot cantar tant en català com en castellà, te una lletra que es pot llegir en català o en castellà sense variar les paraules en un 99 per cent. Hauríem d’aprofitar més el fet que som llatins i que controlem una sèrie de llengües romàniques del nostre entorn.

Pol Cruells
Pol Cruells amb el seu disc ‘Astronauta de terrat’. Autor: David B.

Sempre t’han catalogat en el grup de cantautors, creus que la teva música és de cantautor?
En realitat no hauria d’haver estat mai en aquest grup de cantautors, és com una etiqueta que et cau sempre a sobre quan et presentes amb un nom i cognom. A d’altres entorns com a Estats Units, Bruce Springsteen, que escriu i canta les seves cançons, mai ha estat catalogat com a cantautor. Aquí suposo que es cataloga així sota la influència de la nostra tradició musical i sobretot del moviment de la Nova Cançó. Actualment qualsevol persona que es presenta amb el seu nom i cognom ja no ha de perquè penjar-li aquesta etiqueta. En el meu disc es demostra, té un so molt consolidat, amb mandolina, guitarra i baix, i estic completament fora d’aquest gènere.

Treballes a la Biblioteca de Catalunya, ets el baixista d’Els Amics de les Arts i fas música en solitari, com compagines tota aquesta feina?
De vegades és difícil. Normalment quan estic de gira amb Els Amics de les Arts és un bon moment per escriure les lletres de les cançons i quan acaba la gira amb ells és un bon moment per gravar el disc, fer la promoció i la meva ‘gira’ en solitari. Cada vegada es cavalquen més les coses, les gires amb Els Amics cada vegada són més intenses, hi ha menys temps de parèntesi entre gira i gira i la meva feina en solitari es va cavalcant al damunt. Aquest any he gravat al setembre i al mateix setembre estàvem acabant la gira amb Els Amics. I tot això ho compagino amb la feina a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, què hi vaig als matins, però és molt interessant perquè estic amb el patrimoni de música català. Tot plegat costa de compaginar, però són coses que m’agraden i  al final me’n surto.

Tens prevista alguna actuació a Sabadell per presentar l’Astronauta de terrat?
Si, tinc prevista una actuació, però encara no està tancada la data definitiva. Segur que serà cap a finals de gener i a la Unió Excursionista de Sabadell.

Foto portada: Pol Cruells a l’auditori dels Jardins de la Caixa. Autor: David B.

Comments are closed.