Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) marquen el final d’una etapa i obren les portes a una de ben diferent, la universitària. Pol Gómez (Sabadell, 1998) pot dir, després d’haver tret un 9,7 a la Selectivitat d’enguany, que té totes les portes obertes per estudiar el que vulgui.
Antic alumne de l’escola Sagrada Família de Sabadell, és una de les cinc persones que ha tret la millor de la província de Barcelona i, també, la segona millor nota de Catalunya. N’ha parlat amb iSabadell a la biblioteca Vapor Badia.
Quan vas rebre la notícia?
Me’n vaig assabentar al mateix moment que es va comentar que havien publicat les notes a la web i vaig tenir sort, es veu, perquè vaig entrar just al moment, al minut, ja que al cap de poc es va col·lapsar la web. Vaig descarregar el document, vaig veure les notes i vaig sortir prou content, estava bé, estava bé. Crec que va ser el dia 28 perquè recordo que va ser a la tarda. Bé, estava sorprès perquè sabia que m’havia anat bé l’examen, ho vaig fer tot bastant bé, però d’aquí a aquest 9,7 doncs hi ha un tros. En vaig sortir molt, molt content.
Després de molt d’esforç, d’haver preparat el curs i haver treballat bastant bé les últimes setmanes la Selectivitat, t’alegra veure així l’esforç recompensat. Està molt bé.
Quin és el secret de la teva nota?
No és volum d’estudi, realment és tot el mes de preparació que vam fer al meu institut, el vaig aprofitar tot, vaig estar cada dia treballant totes les matèries que m’interessaven, però cada dia, per exemple, no vaig fer més de dues hores d’estudi. Ha estat més la qualitat a l’hora d’estudiar i saber en què m’havia de centrar més i en què no feia falta centrar-se tant. Hi vaig dedicar tres setmanes ben aprofitades.
Quins exàmens et van anar més bé i més malament?
El que em va anar molt bé i no tenia cap dubte va ser Filosofia, perquè jo vaig fer Plató, va ser un examen en què es van portar molt bé perquè van fer Plató o Locke i la gent tenia por que sortís Nietszche o algun altre autor més estrany però no, van ser aquests i Plató com que el vaig treballar molt durant el curs no vaig tenir cap problema en fer-lo tot.
I el que em va costar més va ser el de Física, que em va anar bé de totes formes, però passa que és el que més vaig haver de treballar i de buscar-me la nota.
I què és el que vols estudiar a partir d’ara?
Ara estudiaré Matemàtiques a la universitat de Chicago. Hi vaig amb una beca de gairebé el 100 per cent i hi estaré els quatre anys. Era la meva primera opció tant el fet d’estudiar matemàtiques com fer-ho a fora. Ja des de l’estiu passat m’estava mirant opcions per sortir i com que a l’estiu passat vaig estar una temporada en una universitat dels Estats Units, a Boston, em van cridar molt l’atenció les universitats d’allà i les diferències que hi havia amb les d’aquí; vaig començar a mirar les opcions i el procés per a accedir-hi i vaig veure que la universitat de Chicago m’interessava per la seva flexibilitat.
Si tu aquí agafes Matemàtiques i la nota que treus la treus per estudiar Matemàtiques, durant la carrera faràs només assignatures, amb una mica de marge, de matemàtiques. En canvi, als Estats Units el model d’universitats és una mica més flexible, perquè, per exemple, una tercera part dels cursos que hauré de fer seran no relacionats directament amb les matemàtiques. Faré, obligatòriament, Història, Literatura… una formació humanística en general, i això a mi m’interessa, jo vull especialitzar-me en Matemàtiques però no vull deixar de banda la literatura perquè a mi m’agrada llegir, i aquesta possibilitat de fer classes de literatura o idiomes a mi em resulta molt atractiva i és una cosa que aquí no tindria lloc.
Com et va anar la primera experiència universitària als Estats Units?
Jo vaig tenir la sort a 4t d’ESO que la meva professora de Ciències, la Sílvia Sabater, em va presentar el programa ‘Joves i ciència’, que consisteix en tres anys en què fas ciència durant els estius. El primer estiu vaig fer un curs d’astronomia, entre el primer i el segon estiu es redacta un article científic en relació al que vaig fer l’estiu anterior i en base a això tens l’opció de participar en un projecte de ciència, i a mi em van seleccionar per anar al MIT de Boston per participar en un programa que es diu Research Science Institute que inclou estudiants de tot el món i dos del programa ‘Joves i ciència’. Vaig estar fent un projecte de recerca original en matemàtiques sota la supervisió d’un estudiant de doctorat del departament de Matemàtiques de la universitat. Durant el mes i mig que hi vaig ser vaig conèixer a gent de la meva edat que també tenia ambicions científiques i em van explicar com funciona el sistema universitari dels Estats Units, i em va cridar l’atenció la flexibilitat de les classes que crec que afavoreix la gent que té més interessos. Allà busquen als estudiants més enllà de la nota que puguin treure a la Selectivitat sinó com a persones en general.
I què vols ser de gran?
Idealment m’agradaria fer recerca en matemàtiques, investigar matemàtiques, ja sigui en una universitat, que crec que és un ambient ideal per fer-ho i combinar la docència amb la investigació i si no també em criden les matemàtiques aplicades a la informàtica, tot el que és ciències de la computació.
A on veus el teu futur?
M’agradaria, acabada la meva formació acadèmica, poder viure i treballar aquí perquè m’agrada i em sento com a casa i m’hi trobaria molt còmode treballant aquí. Però diguem que les opcions i els incentius que un té per quedar-se a treballar aquí sobretot en feines tan especialitzades com les matemàtiques és molt més difícil que buscar ofertes a fora, en països com els Estats Units que històricament s’han centrat més en la ciència. La motivació de tornar aquí hi és, però les oportunitats, potser, no es poden comparar amb les que en aquest moment puc trobar a fora. Però l’objectiu és tornar, definitivament, n’estic convençut.
Què recomanaries als futurs estudiants de la Selectivitat?
Que llegeixin si no ho fan ja per aprendre a expressar-se millor, el que sigui, el que els faci llegir de forma intuïtiva, agafar un llibre, això és bo perquè et dóna molta fluïdesa a l’hora d’expressar-te. I entendre la idea de la matèria que t’estan donant més que memoritzar-la. Hi ha matèries que les has de memoritzar vulguis o no, Història, per exemple, però vulguis o no entendre-la també t’ajuda a l’hora de fer un examen. Entendre l’assignatura ajuda moltíssim.
One Comment