Virginia Dominguez

Virginia Domínguez, militant d’Entesa: “La ferida del cas Mercuri no s’ha superat”

Nascuda a Oviedo el 1971, viu a Sabadell des del 1977. Doctorada en Antropologia Social, treballa a la Universitat Autònoma com gestora d’afers acadèmics.

Està casada i és mare de dues filles de 15 i 10 anys i resideix al barri de Gràcia.  Va ser regidora per l’Entesa per Sabadell entre 2007 i 2015, des de l’any 2011 sent la portaveu de la formació. L’entrevisto a la redacció d’iSabadell.

Ens podria fer cinc cèntims sobre el seu estudi sobre treball femení a la indústria  llanera local?
Aquesta va ser la meva tesi doctoral que es va centrar en el treball a domicili. En l’antropologia hi ha el debat entre l’espai públic i el privat. L’espai públic és com l’espai més dels homes i el privat de les dones. Per això, em va cridar l’atenció que a Sabadell hi havia molt treball a domicili, com per exemple el que feien cosidores de peces. Una feina que es cobrava però que es feia a dintre casa. La tesina la vaig fer sobre això. Per fer la tesi, que havia de ser d’un tema més ampli, vaig agafar aquesta barreja entre l’antropologia i la història. El treball abasta des de principis del segle XX  fins a la crisi dels 80 perquè l’última part del segle era un món totalment diferent. Vaig fer entrevistes i històries de vida, com es treballa a l’antropologia, i recerca a l’Arxiu Històric, vaig cercar fotografies. És un treball una mica atípic, perquè no era ni el clàssic d’antropologia, ni el clàssic d’història. Era com una barreja i la vaig llegir al 2005.

Quina ha estat la seva trajectòria política i què li va impulsar a militar a l’Entesa per Sabadell?
Vaig començar a militar a l’Entesa quan s’estava formant a l’any 1998. Abans sempre havia estat a entitats com ara l’associació de veïns,  la FAV o a la Campanya Contra el Quart Cinturó i més aviat m’havia decantat cap a l’ecologia i l’urbanisme. Quan es va començar a formar l’Entesa, es va fer una reunió oberta a l’Alliance Française. Va ser el dia de la Mercè de 1998. Ho recordo perquè tenia festa i per això hi vaig poder anar. Em va agradar la idea. A més era el moment en què havia plegat Toni Farrés. A molta gent no la coneixia i d’altra sí.

Virginia DominguezEntesa es defineix com una plataforma cívico-política. Què vol dir això exactament?
Això ve perquè érem molta gent vinculada a entitats. Per nosaltres era més important la part més social que no el que era estrictament la representació política. Tot i quan assumeixes la representació política ho has de fer el millor possible. Volíem fugir una mica de la política de partit clàssica. Ara tot això està molt en qüestió, però en aquell moment ningú parlava d’una altra manera de fer política. Tot això era molt nou. A Badia i Ripollet també hi havien les primeres candidatures alternatives. Pensàvem que tothom podia dedicar-se a la política i no calia tenir una formació especial, ja que la majoria de la gent que es dedica a la política són advocats o economistes. Per això ens definim com a cívics i polítics, perquè el més important és la implicació de la ciutadania.

Ara l’Entesa està integrada a la Crida per Sabadell. Això significa, com diuen alguns, la seva absorció per la CUP? Qual és el futur de l’Entesa?
Això no és exactament així. L’Entesa no està integrada a la Crida. L’Entesa té la seva entitat pròpia i la CUP també. Podem fer coses en paral·lel i conjuntes. No hi ha una coordinació entre l’Entesa i la CUP. La gent de l’Entesa que ha volgut està a la Crida a títol individual. La Crida no és una coalició, com ho va ser inicialment l’Entesa on hi havia Iniciativa i Esquerra Unida. L’Entesa segueix fent la seva feina que, lògicament, és diferent perquè ara no tenim grup municipal com a Entesa. L’Entesa segueix fent la seva feina en la reivindicació del patrimoni, la millora de la ciutat, continuem publicant el nostre butlletí i en paral·lel hi ha molta gent que participa a la Crida. De moment, no hi ha cap intenció de fusionar-nos amb la CUP.

Virginia DominguezDurant vuit anys, del 2007 al 2015, vostè va ser regidora d’Entesa. Què li va aportar aquesta experiència a les institucions municipals? Li va fer canviar la seva percepció de la vida pública?
El que em va aportar més és conèixer molt bé la ciutat, des del molts punt de vista diferents. El contacte amb la gent, amb les entitats o interessar-te per temes que passen pel ple, fa que t’informis de moltes coses que, en la teva vida quotidiana, no t’assabentaries.

Es tracta d’una experiència que l’hauria de fer moltíssima més gent. Tinc claríssim que el màxim en un càrrec públic ha de ser vuit anys. Això provoca que funcioni la renovació. Per a mi el pitjor és que la gent aspiri a viure de la política. També facilita que molta més gent participi en la vida política, la qual cosa és bona bo tant per l’Ajuntament com per les institucions. D’aquesta manera pot conèixer realitats molt properes, entrar en contacte amb molta gent i viure la ciutat d’una altra manera.

Ara que està fora de l’Ajuntament com enfoca el seu compromís polític?
Ara estic implicada en la Crida i dono suport al grup municipal, aporto la memòria històrica que els hi falta, perquè és un grup molt jove i no han tingut aquesta experiència. En termes més generals, el meu compromís és el que he tingut sempre. Participo a la Crida i a l’Entesa a l’igual que participo a l’AMPA de l’escola o l’agrupació de veïns. És a dir, intento formar part de les decisions del barri on visc.

Els seus anys de regidora van coincidir amb els ‘anys de plom’ de l’era Bustos. Al seu parer quins han estat les conseqüències per la ciutat d’aquest període?
Penso que hi ha un ferida que encara no s’ha superat. Tot i que fa quatre anys que va esclatar el cas Mercuri, que fa un any i mig del canvi de govern i que, des del 2012, Bustos no és l’alcalde. Crec que fins que no fem una revisió de tot, fins que no tinguem la capacitat d’enfrontar-nos a tot el que va succeir, no superarem la situació. És com una mena de dol que encara està molt present. Llavors va haver-hi una naturalització de la corrupció. Tothom sabia que havia gent endollada, que si eres amic de Bustos et deixaven posar la terrassa més gran que el del costat. I va arribar un punt que això semblava normal, que és el que passa en general amb la corrupció. Com que hi ha tanta corrupció sembla normal. Això ha fet molt mal. A Sabadell tothom malparlava de Bustos, però, a la vegada, després guanyava les eleccions. Fins que moltes més coses aflorin no superarem aquesta etapa.

Quan era regidora va patir alguna mena de pressions o amenaces?
No. Crec que no s’atrevien. Sabien que teníem una veu i que ho podien explicar. El que sí vam patir és l’opacitat, la manca d’informació, trigaven un mes en contestar-te i no et responien al que volies. Obstrucció a la nostra feina, això sí. Sensació que t’estan mentint descaradament, també, ja  que després hi ha coses que he pogut comprovar que eren mentides. Però pressió directa, dir-me facis això o no facis allò, no.

Com va percebre l’esclat del cas Mercuri? Esperava la intervenció judicial i policial o li va agafar de sorpresa?
La veritat és que no ho esperava. Tot i que, quan ho van dir, no em va estranyar. No tenia ni la més mínima sospita que havia una investigació sobre la ciutat. Va ser una sorpresa agradable. Va haver molta gent que, en aquell moment, deia que era un desastre per la ciutat. Jo crec que, si existia la situació, era positiu que s’investigués i es depuressin les responsabilitats. Va ser un dia important. Em va sorprendre que s’estigués investigant, no que hi hagués un contingut.

De cara a la història local. Per què no va ser possible una moció de censura per treure del poder al PSC quan va esclatar Mercuri?
Nosaltres apostaven per això, però era molt complicat pel tipus de partits que hi havia a l’oposició. Havien de ser tots des del PP. Un PP que, en aquell moment, els seus regidors estaven barallats entre ells, encara hi havia l’Antonio Vega. Eren com dos partits dintre del partit. Tampoc a Iniciativa i Esquerra Unida la situació era bona. Era molt difícil de bastir un programa mínim i molt complicat posar-se d’acord. Tot i que penso que, en aquell moment, s’hauria d’haver tirat endavant. D’aquesta manera s’hauria avançat en aquesta necessitat de canvi. Hi havien de ser-hi tots, sinó no funcionava. És veritat que es van fer coses a partir que tota l’oposició es va posar d’acord i que van propiciar conseqüències polítiques importants. Bustos va plegar perquè tota l’oposició es va plantar. La pressió va fer que hi haguessin conseqüències polítiques, però la moció de censura era molt complexa. Només s’hagués pogut aconseguir si tothom ho hagués posat com a prioritat i això no va succeir.

Quina valoració fa del paper de Juan Carlos Sánchez com alcalde?
Per a mi no era cap canvi, com vaig dir al meu discurs a la seva investidura. Ell va voler presentar-se com el canvi, però va ser el regidor d’Urbanisme durant vuit anys, dos el portaveu i era la seva mà dreta per tot. Era corresponsable de moltes coses. Sí que era una persona que mostrava unes maneres diferents, però el fons continuava sent el mateix. Tampoc va complir les expectatives que el mateix va anunciar amb la famosa frase que ‘caminaria sol’. Al final vam veure que no s’atrevia, no el deixaven o no volia fer cap canvi.

Què opina de la imputació del seu company Maties Serracant per la cessió de part de Cal Balsach a l’entitat El Tallaret?
Crec que és una denúncia-trampa, potser una denúncia falsa, feta des de la mala fe. El senyor Ayuso i la senyora Morao han estat imputats per una denúncia que vaig interposar jo. Suposo que d’aquesta manera intentaven que retiréssim la nostra denúncia.

La veritat és que no acabo d’entendre quin rèdit polític treu el senyor Ayuso. Em sembla una mala manera de fer les coses. No va fer res a Ca l’Alzina. Que vaig a declarar, que contesti a les preguntes del nostre advocat, que no les contesta i que expliqui tot el que hagi d’explicar. Em sembla inadmissible que ho intenti contrarestar amb una denúncia a un regidor que tothom sap que l’únic que ha fet és signar un acord unànime de ple. El que és sorprenent que el jutge ho accepti això. No ha emès cap resolució motivada, ni cap explicació. Fa sis mesos que estem en aquesta situació. Per aclarir aquest tema, nosaltres no vam denunciar a cap persona. Vam denunciar uns fets, al 2014, i el jutge va imputar a unes persones en concret després d’una investigació policial.

Potser podria haver imputat a altres regidors d’Urbanisme, perquè el senyor Ayuso només va estar un any en aquesta regidoria i això va començar molt abans. Abans va ser-ho Joan Manau i abans Juan Carlos Sánchez.

Virginia DominguezVostè ha tingut un paper destacat en l’elaboració de la part sabadellenca de l’atlas de la corrupció a Catalunya. Com s’ha desenvolupar i quins han estat els criteris d’aquesta feina?
Estrictament no forma part de l’atles, tot i que s’inspira en les mateixes motivacions. El que passa és que es va presentar-se el mateix dia. La part de Sabadell que es diu Diners i Favors és una web i és un projecte local que parteix d’una comissió de la Crida. Hem intentat treballar molt rigorosament a partir de les sentències i del sumari del cas Mercuri. També hi ha la part de Ca l’Alzina. La nostra voluntat es fer créixer aquesta web. Aviat haurem de posar també la part de Mercavallès. Hem revisat sumaris, les coses que s’han publicat, la feina de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, la tasca que s’havia fet des de l’Entesa. No publiquem res que no s’hagi publicat abans. Anem amb molta cautela, però, a la vegada, ho recopilem. Pensem que facilitem que la gent pugi entendre el que significa el cas Mercuri o Ca l’Alzina. Per exemple, fora de Sabadell es coneix el cas Mercuri, però quasi res de Ca l’Alzina, i de Mercavallès encara menys. També expliquem una sèrie de conceptes com prevaricació o, entre cometes, la corrupció legal com les portes giratòries.

Al mapa de corrupció a Sabadell, penjat a la seva web, apareixen els noms d’una sèrie de funcionaris implicats a Mercuri. No creu que hauria estat més adient que, a més dels noms, s’expliquessin els motius de la seva inclusió en aquest mapa?
El mapa no és només de Mercuri, també hi ha Mercavallès. Els noms dels funcionaris que apareixen és per aquella sentència de fa uns deu anys, al 2007, sobre la contractació irregular de 17 persones. El jutge va donar la raó a Comissions Obreres, encara que després es va fer un procés de regularització i es van quedar. És cert que, un cop s’ha publicat, hem vist que no s’interpreta aquesta diferència. Això ho hem de millorar perquè la gent no ho entén i la nostra voluntat és que ho entengui. Com deia abans, el mapa no és només de Mercuri. També hi ha els imputats de Mercavallès, Piedrafita i Rebolleda, la peça número 20 de Smatsa vinculada al cas Pokémon. La nostra voluntat és d’ampliar-la. El que hem volgut, amb uns criteris molt clars, és que la gent que aparegui està o bé imputada o assenyalada com beneficiaris d’algun cas. Com a la peça 31 del Consell Comarcal on hi ha regidors de l’ajuntament com beneficiaris que han anat a declarar com testimonis, que estan al mapa encara que no estan imputats. No és una xarxa d’imputats, sinó més àmplia. Entenem que tot conforma una xarxa del bustisme, entenent que el bustisme no és només [Manuel] Bustos. Bustos ja no hi és, però ha creat escola. En el fons Bustos és equivalent a PSC Sabadell i que fins no facin una renovació profunda, estan molt marcats pel bustisme. De fet, Bustos va fer tot el possible perquè si existia una veu crítica desaparegués.

Què replicaria a les crítiques que ha fet el portaveu socialista, Josep Ayuso, al respecte, on ha afirmat que hi figuren persones que han mort?
Rita Barberá també està morta i no per això deixa de ser una persona corrupta. El tema de les persones mortes no té cap mena d’incidència. Si hagués un dels principals implicats al cas Mercuri que morís no per això deixaria d’haver estat dins d’aquest procés.

Creu que l’equip de govern està fent les coses suficients per aixecar les catifes de la corrupció a Sabadell?
Crec que hi ha una voluntat política d’aixecar les catifes. Però tot és molt lent. Hi ha coses que, després d’un any i mig, estaria bé que haguessin pogut avançar. La personació en el cas Mercuri ja s’havia aprovat en el mandat anterior i el PSC ho va bloquejar. També s’ha d’entendre que no només és una qüestió política, poden haver tècnics implicats que encara no sabem. Estaria bé poder avançar judicialment en el cas Mercuri per poder clarificar moltes coses.

Pensa que l’actual govern quatripartit s’ha inaugurat una nova època a la política local o potser estem en un mandat de transició cap a la formació de noves majories?
Crec que s’ha obert una nova etapa en el sentit que s’ha posat fi a un període. Això sí que és molt clar, però, a la vegada, no només a Sabadell, sinó en general hi ha molta diversitat en la representació política. Ara hi ha vuit grups municipals, però a molts llocs també passa el mateix. Penso que ara hi ha una certa transició. No només el PSC. Altres grups polítics han patit les conseqüències d’haver estat al govern o als intents de camelarlos i que també estan en una situació nova. Segurament, el proper mandat, s’estabilitzarà una mica la situació. Per exemple, Esquerra va passar de zero a quatre regidors, Guanyem va passar de zero a dos. No és només la situació del PSC, que està en caiguda lliure a Sabadell i això també serà important. Estic convençuda que si el PSC no fa una renovació a fons no aixecarà cap. La situació del consistori és una mica complicada, no només hi ha diversitat amb molts grups, sinó que molts grups, a més, no són partits polítics clàssics sinó que incorporen diferents sectors, sensibilitats. Per tant, crec que en aquests quatre anys s’anirà estabilitzant o potser no. És difícil de dir. Tampoc sabem com s’acabarà el tema Podemos a Sabadell. Hi ha molts elements oberts sobre la taula. Una part, clarament, són de Sabadell i altra part és del context general. El moment polític actual és molt interessant.

Fotos: David B.

Comments are closed.