“Volem gent amb ganes”

La directora del CEIP Joan Montllor, Pepa Aguilera, després de 25 anys treballant a l’escola i del compromís per l’educació en una escola amb molts reptes, assegura que, malgrat tot, treballar en el centre enganxa. Aguilera fuig del políticament correcte per analitzar el present i futur del centre.

Pepa Aguilera va arribar a l’escola Joan Montllor el setembre de l’any 1986 i des de fa més de deu anys, és la seva directora. Acabava d’aprovar les oposicions i quan va anar a nomenaments volia una especialitat en matemàtiques i químiques. Volia per tant donar classes als més grans. Però a Sabadell només hi havia dues places, les dues a l’escola Joan Montllor: una per a cinquè i una segona per a P3. A l’arribar al centre, la plaça de cinquè estava agafada. ” Així que vaig haver de començar a P3. No sabia cançons, no sabia res, no tenia recursos”. Aguilera recorda “aquells nens tan petits, amb aquells ulls mirant-te”. Així que va haver d’aprendre de les companyes, fer molts cursos, reciclar-se. “Al final m’ha agradat tant que m’he quedat a parvulari. Sóc parvulista de vocació”, riu.

No recorda la primera impressió de l’escola però sí aquell ulls dels nens de tres anys “i pensar que estaven a les meves mans”. Sort dels companys. “Sempre m’he trobat molt ben acollida i valorada i crec que he ajudat també a que hi hagi bon ambient. Som una escola petita i això ens ajuda a crear vincles personals”, diu la mestre.

“És una crisi molt dura i aquí encara més”

Quan se li pregunta si el centre està molt connectat i implicat amb el barri, assegura que ho intenten però que sobretot intenten ajudar també a les famílies, escoltar-les. Mes endavant dirà que “estem en una crisi molt dura, i aquí, al barri, encara ho és més”. Assegura que pocs nens van a fer esport després de classe perquè tot el que sigui pagar és gairebé un luxe i que alguns sí que van a l’Esplai Pandora, que fan una gran tasca social.

 “Aquesta escola sempre ha acollit gent de fora, fins i tot molts mestres som fruit de la immigració també. Al principi la gent venia d’Andalusia, de Múrcia i ara venen del Marroc, de Paraguai, de Mali. És el que hi ha. Tenim les portes obertes”. Aguilera creu que per una persona que visiti el centre des de fora pot pensar “ui, quina varietat!” però per a ells és la normalitat, “la normalitat que hi ha al barri”.

L’escola té un 53 per cent d’alumnat procedent de famílies estrangeres i un 33 per cent procedent de famílies gitanes. Aquesta proporció supera en molt a la que es viu al barri i la ciutat.

Gent del barri que fuig de l’escola

“Ens hem anat trobant mica en mica que gent del barri de tota la vida va fugint de l’escola. Què n’opino? Que la diferència, d’entrada, espanta. Quan la tractes trobes en comú més punts en contacte que diferències. Tots els pares volen que els seus fills aprenguin. La gent marxa perquè s’uneix la diferència racial amb les dificultats econòmiques. A la gent no li agrada que el seu fill estigui al costat d’una família negra i marginal perquè volen que el seu fill estigui en un ambient de prosperitat. En canvi, si veus a una família negra amb diners ja no et disgusta. Després tenim l’ètnia gitana, un 33 per cent. Aquí hi ha un grup important de marginalitat, de falta d’higiene, de desarrelament… i això no agrada”.

Directora-CEIP-J.Montllor-1
La directora de l'escola, Pepa Aguilera, al centre

La directora del centre no ho amaga, malgrat no sigui políticament correcte dir-ho. “Tots aquests fets fan baixar el nivell dels nens. Els nens aprenen dels professors, aprenen molt dels pares però molt dels seus iguals i si els iguals tenen una pobresa de vocabulari o d’hàbits això repercuteix en el nivell. Et ve un pare i et diu… què faig amb el meu nen, Pepa, me l’emporto?…
– Tu això ho comprens?
– Comprenc, què. Què marxin? I tant que ho comprenc. No els hi diré marxeu. Però descric l’escola, la defenso i hi treballo des de fa 25 amb un equip important de gent perquè els nens millorin i aprenguin i avancin però entenc que una família no vulgui continuar aquí. Hi ha un nivell econòmic i de cultura baix. Els nens aprenen molt dels pares. I la llengua és la base pels aprenentatges. Aquí l’únic referent del català i del castellà és aquí. Com poden ajudar un nen en tasques escolars? Encara que els nens siguin espavilats, cal estimular-los. Si això no es dóna, això fa que el nivell baixi.

“El Joan Montllor enganxa”

Malgrat aquesta realitat, els professors que treballen al centre “volen quedar-se”. S’impliquen. Hi ha un grup de professors que porten més de vint anys al centre, i un bon grapat que porten entre cinc i deu anys. “El Joan Montllor és una escola que quan estàs t’agrada. Davant les necessitats, les mancances i l’entorn tan empobrit necessitem gent amb ganes. No gent que vingui aquí pensant: ‘m’ha tocat aquí i no hi ha res a fer’. No, volem gent que vulgui estar aquí, gent que sap el que tenim, que sap que no podem canviar l’entorn però que hem de fer el que estigui en les nostres mans. Això és molt important”.

El centre manté un Associació de Mares i Pares però gairebé formal, sense fer accions ni activitats. Bona part de l’alumnat no pot permetre’s fer activitats extraescolars i molts d’ells surten molt poc del barri per anar a la resta de la ciutat. Malgrat el context, la directora assegura que cal agafar-se a les coses que funcionen “com el teatre”.
– Us sentiu valorats?
– En escoles com la nostra, la gent que no ha estat mai no pot valorar massa. Els que estan encara que sigui un any diuen: ‘Déu ni do, la tasca que feu allà’. El que està clar que si només cobréssim per resultats acadèmics, allò de tant fas tant cobres, no estaríem aquí.

Informació relacionada:
Tota una vida a l’escola Joan Montllor
L’escola Joan Montllor fa 50 anys

Comments are closed.