Un cop acabada la Festa Major, arrenca un nou curs polític. El primer amb majoria absoluta socialista. El govern, de moment monolocor i sota el lideratge indiscutible de Marta Farrés, haurà de comandar la ciutat fins l’any 2027, quan es tornaran a repartir les cartes.
En els propers mesos hi ha diverses carpetes obertes, a nivell polític, urbanístic, social o ambiental. Les repassem en aquesta informació.
1. Entrarà Junts al govern Farrés?
No és necessari perquè el PSC té majoria absoluta però la mà oberta hi és i hi ha ganes d’agafar-la. El curs polític 2023-2024 haurà de dilucidar si Junts per Sabadell entra al govern municipal o es queda a l’oposició útil. És conegut que el candidat de Junts, Lluis Matas, així ho desitjaria. Tampoc acaba de veure què pot aportar la seva formació des de l’oposició, diluïda al costat d’ERC, la Crida, els Comuns, Vox o el PP. Marta Farrés no hi posaria pegues i de fet ja van col·laborar mig des de dins (dos assessors) mig des de fora entre 2019 i aquesta mateixa primavera.
Ara hi ha tota una finestra d’oportunitat per a Junts. El context ha canviat des de les eleccions generals. Si Junts per Catalunya anava a la confrontació fins ara, a ‘desestabilitzar’, i es va autoexcloure abans que ningú del govern de la Diputació, ara ajuda a configurar majories i té l’última paraula sobre el que passarà a Madrid. Des de Waterloo, Puigdemont rep vicepresidentes del govern central i ajuda a posar presidentes del Congrés dels Diputats. Si l’enemic número 1 d’Espanya ajuda, per què no pot col·laborar des de dins Matas a Farrés?
2. Què costarà comprar el Museu del Gas?
És un dels principals compromisos de Marta Farrés abans de les eleccions i s’ha d’executar abans que acabi l’any en primera fase. Així es farà. Però han passat gairebé sis mesos des de l’anunci i ningú no sap encara què està disposat a pagar el govern municipal perquè el Museu del Gas passi a ser patrimoni públic. La resposta no és menor i no es descarta que, sigui quin sigui el preu, hi hagi un contenciós. L’oposició es mira amb grans reticències una operació per gastar diners de tots en comprar un equipament a Naturgy. Un museu que va abandonar l’any 2018 sense complir els seus compromisos.
Farrés hi vol encabir el nou Museu d’Història, més la prestigiosa col·lecció de vestits Antoni de Montpalau, i el pendent Museu Tèxtil.
3. Què hi ha del SurfCity?
El darrer any el projecte per fer una piscina d’onades ha quedat al ralentí. Es va anunciar al març de 2021 i l’Ajuntament va aprovar la cessió del terreny municipal als promotors al juliol d’aquell mateix any. Des de llavors poca cosa se’n sap més enllà d’un moviment no obligat de l’executiu municipal: passar-li la pilota al departament d’Acció Climàtica de la Generalitat (ERC).
El govern Farrés es compromet a respectar el seu dictamen. Si la Generalitat no veu impediments a la construcció de la piscina artificial, seguirà endavant. Si hi posa pegues, tot quedarà en no res. Mentrestant la plataforma contrària al projecte manté que les seves al·legacions continuen en un calaix.
4. I el pàrquing del Passeig?
Un dels primers moviments de magnitud de Marta Farrés quan va arribar a l’alcaldia va ser comprar l’aparcament sota el Passeig de la plaça Major. 4,5 milions d’euros que es van pagar a l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Han passat gairebé quatre anys i encara no han començat les obres per adaptar-lo. Tampoc han començat per les obres per connectar el pàrquing de Doctor Robert i el nou. Segons els calendaris municipals, que s’han mogut diverses ocasions en aquest afer, les obres hauran de començar al llarg del proper curs polític. Abans s’ha d’adjudicar la concessió.
5. Quina ZBE?
En algun moment d’aquest curs caldrà entrar a concretar com funcionarà la Zona de Baixes Emissions, que limitarà l’entrada de vehicles contaminants a tot el Centre, el que configura el quadrat entre la Gran Via, l’eix Vilarubias-Zamenhof, la Ronda Ponent i la carretera de Barcelona. Malgrat que l’entrada en vigor de les ZBE ve impulsada des de les administracions superiors i es va posposar un any, han d’arrencar l’any vinent. Falten tres mesos i se n’ha parlat poc. Al voltant de la ZBE hi ha tota una problemàtica gran: la mobilitat, l’aparcament, les connexions entre els barris…
6. Quines seran les conseqüències de la sequera?
Al novembre farà un any que hi ha restriccions a l’aigua a l’espai públic. No es poden regar parcs i jardins i les fonts no funcionen. Tothom ho ha vist a la Festa Major: la gespa del parc de Catalunya (i de bona part de les zones verdes) és un sorral. Les fonts d’aigua del Passeig ni s’han encès, més enllà del Nadal. Les de Sant Roc, que servien els nens per refrescar-se a l’estiu, tampoc. Costa pensar que, si algun dia acaba la sequera, no hi hagi maldecaps: avaries, reparacions, replantacions. Sobrecostos… No serà tornar al punt anterior.
Si darrere de la ZBE hi ha el gran debat de la mobilitat, darrere de la sequera emergeix el repte més gran: l’ambiental. La crisi climàtica: se’n parla molt; les accions són més difícils de concretar, també a escala local.
7. Hi haurà conveni per la Ronda Nord?
L’acord entre la Generalitat i l’Estat per l’anomenada Ronda Nord, la B-40, es va signar al juliol. Però no té valor jurídic. Cal un conveni de col·laboració. El propi protocol hi posava data: quatre mesos. Posarà el cost estimat de l’obra (la ministra Sánchez va calcular uns 200 milions en un acte a Sabadell uns dies després) i s’ha de signar abans del 8 de novembre. El govern espanyol està i estarà en funcions. Si no hi ha conveni, el protocol caducaria l’estiu de l’any vinent.
L’obra té un cert consens social i polític (entre el 70 i el 80 per cent dels plens del Parlament o dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa o Granollers, des dels socialistes a l’extrema dreta, les patronals a favor…) però també una oposició resistent al voltant de l’ecologisme.
8. Com serà la rehabilitació de l’Artextil?
Qui ara ha de liderar la conversió de l’antiga fàbrica Artextil en l’epicentre d’un campus universitari és la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Ajuntament li ha cedit la nau per 50 anys i quatre milions d’euros per sufragar el 70 per cent de la rehabilitació. Abans que acabi l’any, la UAB ha de concretar quin equip d’arquitectes farà el projecte de rehabilitació i liderarà l’obra els propers anys, que haurien de començar abans de l’estiu. No obstant, les classes no arribaran a l’Artextil, sempre que es compleixi el calendari, fins la tardor de l’any 2026.
9. Hi haurà nova entrada a la C-58 abans de l’estiu?
Abans de l’estiu de l’any vinent ha d’estar enllestida la nova entrada a la C-58 des del sud, l’anomenat Portal Sud. Les obres van començar fa uns mesos. S’hi inverteixen 4,9 milions (l’Ajuntament en paga el 60 per cent; la Diputació el 40 per cent restant). Es farà una gran rotonda, la nova connexió a la C-58 i un viaducte per salvar el riu Sec. Per la zona hi passen cada dia 42.000 vehicles, segons fonts municipals.
Després hi haurà una segona fase (1,8 milions), que beneficiarà especialment la connexió amb el Polígon Industrial Sud-Oest i l’Aeroport.
10. Fins on arribarà el fenomen Llaminer?
Aquest punt pot semblar de segon ordre però no ho és. Tot just acabada la Festa Major no està de més recordar que en dos mesos i mig començarà la programació nadalenca. L’actual alcaldessa ha fet bandera d’ella i no poques veus consideren que la majoria absoluta socialista té en el nadal i en la figura del Llaminer un ítem important. Tampoc està de més recordar que el teixit econòmic local és eminentment terciari, és a dir, de comerç i serveis com la restauració. La campanya nadalenca té una traducció comercial i una altra a nivell d’imatge de ciutat.
La campanya nadalenca 2023-2024 serà la tercera amb el Llaminer, la primera amb majoria absoluta i arribarà amb inflació però sense tantes preocupacions pel preu de l’energia com l’any passat. És a dir, el context pot ser expansiu. Fins on arribarà el fenomen aquest any?
Foto portada: les obres del Portal Sud, entre la carretera de Bellaterra i la C-58. Autor: J.d.A.
