Fernàndez (ERC): “les males formes han tornat al govern”

• “Farrés va aprendre molt i és una alumna avantatjada del senyor Bustos”.
• “Em presentaré a les primàries per ser l’alcaldable d’ERC l’any 2023. Em sento amb l’experiència d’anys de govern i oposició i sento la confiança dels meus companys”

Gabriel Fernàndez és regidor d’Esquerra Republicana des de mitjans de l’any 2015. Va ser regidor d’Acció Social quatre anys i des de començaments de l’actual mandat és el portaveu municipal republicà. A més, després de la marxa de l’exalcalde Juli Fernàndez, Gabriel Fernàndez ostentaria el càrrec honorífic, tot i que inexistent a la pràctica, de cap de l’oposició.

Fa 20 anys, des del primer bustisme, que el principal partit de l’oposició no tenia tants regidors. Fernàndez assegura que Esquerra Republicana, amb set regidors ara mateix, està preparada per governar a partir de l’any 2023. Abans si fos possible, diu. Recorda que hi ha una majoria alternativa a l’actual govern (que passa per sumar els tres partits independentistes i Podem). En aquesta entrevista, fa balanç del que va de mandat i valora, en termes molt durs tant en fons com en forma, la tasca de l’executiu liderat per Marta Farrés.

Fa dos anys ERC va plantejar una campanya molt binària del tipus ERC versus PSC o ‘si tu no vas ells tornen’. Vostès van aconseguir el millor resultat de la seva història però van fracassar a l’hora de configurar un segon govern. Com han paït aquesta sensació agredolça?
No vam fracassar: hi havia i hi ha una majoria alternativa al PSC. Per tant, cadascú ha de rendir comptes del que ha fet. La regidora que té l’espai de Podem va optar pels hereus de Bustos, pel socialisme, per posar alcaldessa algú que va estar 12 anys governant amb Bustos i que mai va marxar d’aquell govern. Esquerra va tenir un gran resultat. La gent va entendre que Esquerra és l’alternativa al PSC i en cada elecció els anem retallant distàncies. Som l’alternativa. I hem de dir que les males formes han tornat al govern de la ciutat.

En què es nota això?
El bustisme no només és corrupció sinó una forma d’entendre l’administració. És apropiació indeguda de l’administració fins i tot en petits detalls, que són importants. A vegades els escoltem parlar dels ‘meus tècnics’. I els diem que els tècnics no són seus sinó que són de l’administració.

Qui diu ‘els meus tècnics’? L’alcaldessa?
No només l’alcaldessa. Recordo que el primer nadal ja vaig denunciar públicament que saludava la militància del PSC des del despatx de l’alcaldia. Què és això? Si un partit polític vol fer una salutació als militants hi té tot el dret però o ho fa des del grup municipal o des del carrer. Mai des de les instal·lacions que són de tots. El governant està de pas. I aquí tenim mentalitats molt diferents. Nosaltres no confonem mai l’administració ni amb el partit com fan ells o, com van fer els altres, amb el país. S’utilitzen recursos de tots per fer el míting electoral, s’ha recuperat una forma clientelar de tracte… tot això ja ha començat i s’està instal·lant de nou.

Vostè responsabilitza Podem, i Junts, de l’alcaldia del PSC. Però els seus companys de govern no independentistes durant quatre anys, Unitat pel Canvi i Guanyem, ja van anar a la campanya electoral agafant distàncies respecte ERC i Crida. No estava gens clar que volguessin repetir la història. Alguna cosa no va funcionar. Creu que vostès van fer alguna cosa malament? Fan autocrítica d’alguna cosa?
Segurament l’ambigüitat d’Unitat pel Canvi, no deixar clar durant la campanya com es posicionaven, potser va ser una de les raons d’aquell resultat magre. Els companys d’Unitat pel Canvi, que tenen un pes i una representació important a la ciutat, estic segur que han fet autocrítica.

Jo li preguntava per ERC. Aquell govern tenia 14 regidors i van passar a 10. Li preguntava per ERC. Esquerra ho va fer tot bé?
Van passar coses no previstes. Unes eleccions generals 28 dies abans de les municipals van convertir les municipals en una segona volta. I cal sumar una altra fragmentació de l’espai de Podem en marques poc conegudes i irreconeixibles.

Vostè és l’únic regidor que va estar tot el mandat 2015-2019 al govern que encara està en política municipal. Segurament ha reflexionat sobre que va fer malament aquell govern?
Aquell govern va fer com tothom coses molt ben fetes que les continuem veient. Estem fent l’entrevista fent un cafè en el carrer Sant Pere, una cosa molt ben feta. Ens deien que pacificar-lo generaria un gran embolic. Doncs bé: hem recuperat un espai i no s’ha produït cap gran embolic.

Seguint aquest exemple. A l’inici del seu govern van presentar una pacificació de carrers molt ambiciosa. Es presenta públicament un pla per convertir en espai de vianants gairebé tot el centre, inclosa Via Massagué i Rambla en pocs anys. Al final de mandat s’ha pacificat el carrer Sant Pere i un tros del carrer Llobet. Aquell govern va generar unes expectatives que no va complir?
Si haguéssim continuat governant tot el que teníem engegat hagués vist la llum. Teníem una aritmètica molt complicada. Les eleccions del 2015 deixen un govern sense permetre un lideratge clar de cap de les tres forces principals. És una primera dificultat política. A més, vam tenir ingenuïtat en moltes gestions. Els temps a l’administració no són els temps polítics: tot va molt més lent del que voldries. L’administració té altres bondats però l’agilitat no és una bondat. I en resum ens va faltar temps i em consta que tots vam fer autocrítica: ens vam detenir molt en temes simbòlics que no pas on calia agilitat i concreció.

A què es refereix amb temes simbòlics: al procés i les banderes?
Si vols transformar una administració com l’Ajuntament no calia obrir totes les caixes dels trons a la mateixa vegada. Teníem un mandat de fer moltes coses i ens calia més temps, més expertesa, més coneixement. Recordi que cap dels regidors, o gairebé ningú, tenia experiència de govern, i això també va dificultar les coses. Ara escolto una mofa a la planificació per part del nou govern. És gravíssim: vam tenir un govern molt fecund en planificació i tot el que estem veient ara és perquè va haver-hi gent que va pensar.

Veníem de 16 anys de governs bustistes. 16. Ja en portem 18 i acabarem en 20. 20 anys de governs socialistes contra quatre de govern de transformació. I la fecunditat és molt diferent i les formes de fer també són molt diferents. Estem preparats per tornar al govern el 2023, o abans si és possible. I estar preparats és aprendre del que no vas fer bé i enfortir les qüestions que vas fer bé.

Fa la sensació, ho va fer en el ple de dimarts passat també, que tingui una certa esperança que la marxa de Lourdes Ciuró provoqui canvis a Sabadell. És raonable pensar-ho?
No és tan important la marxa de Lourdes Ciuró com la configuració del nou govern de la Generalitat amb la intencionalitat de perdurar i fer les coses millor que com s’han fet en tres anys i mig per part de Junts i d’Esquerra, per part d’Esquerra i de Junts. Tenir nou govern genera una reflexió: si a nivell nacional arribem a acords com és possible que a nivell local això no sigui real? L’espai de Junts ha acceptat al PSC de Sabadell formar part del govern de la mateixa manera que nosaltres li vam plantejar i no ens van acceptar. De fet, Marta Morell al ple va dir que estava molt satisfeta del suport de Junts i de tenir estabilitat al govern. Creiem que des del 2019 les coses poden haver canviat: hi ha un moviment que hauria de fer més fàcil fer un pensament tots plegats.

Explica que el canvi és el nou govern català. Però ERC i Junts ja governen plegats des de l’any 2016. L’únic canvi ara és que vostès presideixen.
Però al 2019 les relacions entre els espais de Junts i Esquerra estaven molt deteriorades. Estàvem en una mena de guerra civil interna. Això ara ha canviat. Si no, no es repeteix una coalició de govern, posicionaments de Jordi Sànchez o del president Aragonès… hi ha un canvi d’actitud perquè tots plegats som conscients del que ens estem jugant. I la població t’ha dit que junts som majoria, som el 52 per cent, però que hi ha un que ha de liderar i l’altre ha d’acompanyar.

Ha parlat molt de formes. Però com valora en quant a l’acció de govern els dos anys de govern de Marta Farrés?
Aquest govern de 14 regidors és la suma de tres partits que quan es van presentar no li van dir a ningú que sumarien d’aquesta manera. I un projecte de ciutat no és la suma de tres partits que son tan diferents com aquests. Aquí parlem de la suma d’interessos personals o partidistes però sense cap projecte de ciutat compartit. I això es veu i es nota. Què té aquest govern per explicar-nos, a més de renders, fotos i molt i molt fum, molts i molts vídeos? Sí. Ha millorat molt la part comunicativa. Però es veu una gran grisor en moltes àrees, que aprofita el llegat del que vam deixar el mandat anterior amb una gran falta d’ètica de no dir que això passa perquè algú abans va engegar els processos. Això seria elegància i no la tenen.

El bustisme es això: comprar a l’oposició per sumar-la al projecte de govern i el que fa oposició, que és una feina molt digna, se l’intenta silenciar i que no aparegui. Parlem de republicanisme contra el socialisme de tota la vida que a Sabadell a més té uns tics molt bàsics perquè el mestre és el senyor Bustos. I Farrés va aprendre molt i és una alumna avantatjada del senyor Bustos.

A mi no se m’ocorreria anar en cotxe oficial a llocs que estan a cinc minuts de distància. Amb escorta. Escorta a Sabadell? Per favor deixem de fer el ridícul. Ningú no necessita escorta a Sabadell. Vostè vol tenir-lo i fer aquesta ostentació a la mateixa vegada que aprova manifestos de sostenibilitat i medi ambient però és incapaç de caminar cinc minuts perquè es vol moure en cotxe. Això els que venim de l’escoltisme sabem que l’educació per l’acció és fonamental i no pots dir una cosa i fer l’altra. Si vols cuidar el medi ambient has de fer una pràctica amb l’exemple.

Com pots liderar un projecte de ciutat si ets tan irrespectuosa no només amb ERC sinó amb els seus votants que mai comptes amb la segona força per res? Ni tan sols tenen l’educació de comunicar-nos les coses com els fons europeus Next Generation! No compten amb res amb les propostes dels partits de l’oposició. O el que s’ha fet amb la Ciutat Capital de la Cultura Catalana. Els vam donar un vot de confiança i ens han enganyat. Calia? I quan saps que l’altre se sent enganyat, per què l’ignores? És tan difícil agafar un telèfon? Si hi hagués voluntat política seria fàcil. Però ja els va bé. Aquest és el sistema.

Des de quan no parla amb l’alcaldessa cara a cara, més enllà de les reunions obligatòries?
L’últim cop va ser un dinar i parlem de setembre de 2019 si no recordo malament. Quan ella arriba a un acord amb Junts, torna la vella política: ‘Tinc 14 vots [la majoria absoluta] i m’és igual l’altre meitat del ple’.

Això no ho feia el quatripartit, senyor Fernàndez?
No. Perquè teníem 14 vots però ens preocupàvem que tothom tingués tota la informació.

No li donen la informació ara?
No em refereixo a això sinó a tota una part prèvia. El Pla d’Acció Social, el Pla d’Equitat i Èxit Educatiu, el Pla d’Habitatge… tot això que es va aprovar va tenir des del primer moment l’aportació de tothom qui va voler. I això li poden dir fins i tot els opositors més opositors al govern anterior si no volen mentir.

Digui’m una cosa bona que hagi fet aquest govern.
Deixi’m pensar… han fet una bona organització del nadal. El que han pogut programat en aquelles circumstàncies s’ha fet de forma correcta. Vaig gaudir i a més he de dir que a mi m’agrada molt el nadal. En aquell moment es necessitava emocionalment aixecar una mica l’ànim de la gent. Es nota que hi ha algun regidor, com el de Cultura, que coneix l’àmbit i que té unes formes correctes. De fet, penso que amb la Capital de la Cultura aquest regidor pinta poc, i fins i tot segurament ha hagut de patir alguna situació de vergonya aliena davant l’ostentació i tracte fora de lloc d’alguna regidora davant els portaveus de l’oposició.

Com valora l’acció de govern pel que fa a la pandèmia?
Primera cosa: cap govern del món, local, Catalunya, Estat, Europa estava preparat per una situació així. I no dir-ho seria molt mesquí. Dit això crec que el govern municipal ha perdut una magnífica oportunitat amb la pandèmia. Era el moment per sumar, per estar a l’alçada. Em vaig oferir a pactar i a ajudar en el que calgués. Mai ens han trucat per res. I ara veiem que comencen a justificar-ho tot per l’aturada de la pandèmia.

El pla de xoc va ser una oportunitat perduda, una de les vergonyes més grans. Som de les poques ciutats on es va aprovar pels pèls, amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Amb mig ple en contra. Quan tanta gent vota en contra alguna cosa s’ha gestionat malament. La gestió política del govern és nefasta. La incapacitat política d’arribar a acords, de parlar, delata que hi ha molta incapacitat.

Vostès van oferir a l’abril de l’any passat un acord d’estabilitat al PSC, que bategen com el Pacte de Sant Roc fins i tot. Als dos mesos voten en contra del Pla de Xoc i al cap de quatre mesos munten un govern a l’ombra. Molts canvis en pocs temps. Què va passar en aquest temps tan curt?
Ens adonem que la nostra bona voluntat no s’ha pres en consideració i fins i tot ens volen prendre el pèl. El pla de xoc Covid està muntat al 80 per cent en accions ordinàries de l’Ajuntament. Són les mateixes accions de sempre. No era el que calia. El que calia era agafar els estalvis de tots, que els teníem, i aprofitar-los per fer canvis en mobilitat, en urbanisme, en ajudes directes que hem reclamat pels autònoms i comerciants. Hem proposat un xec i encara l’esperem. Estarem tots vacunats quan arribi. S’hauria d’haver fet al desembre i llavors estaven preocupats de qui ho havia dit primer, si ells o nosaltres. És d’una misèria intel·lectual brutal. A qui li importa qui ho ha dit primer? Se’ns enfonsava la societat, el comerç de proximitat sobretot, i ells preocupats per qui ho havia dit primer. Fer-ho ara el setembre és prendre’ns el pel i mostra molta incapacitat. Si això hagués passat amb el govern de transformació tindríem un enrenou muntat amb els sospitosos habituals, amb els que sempre hi són tocant el bombo i la corneta.

Qui són els sospitosos habituals?
Ja sabem de qui parlo. I si no que mirin el seu mitjà de comunicació que també apareixen molt. I en canvi ara hi ha silenci absolut. La història del xec és la demostració de la incapacitat total i seré magnànim possiblement també una mostra que la maquinària i l’administració té unes serioses dificultats per l’agilitat.

Que el xec comerç arribi al setembre és un veritable fracàs. Van matar una iniciativa que podria haver funcionat. Que s’hagi aprovat així el pla de xoc és vergonyós. Que vagis als Next Generation sense consultar a ningú, ni convidant els portaveus ni tan sols preguntar-nos si teníem algun projecte bo és una altra vergonya.

Vostès no sabien res dels fons europeus fins que els van veure a la premsa?
Fins que els vam llegir en un mitjà de comunicació a qui li envien les coses d’una forma diferent a la resta. Va ser així. Vam demanar que volíem llegir els projectes. Però el més fort és que ningú ens va preguntar si teníem alguna idea. Vostè sap que ERC i Cs estem en les antípodes però sé que els regidors i el grup de Ciutadans han de tenir talent i alguna proposta per la ciutat. Dic Ciutadans com puc dir la Crida i Podem o els socialistes.

Si jo fos alcalde, mai em permetria el luxe de no comptar amb el talent de tothom en la injecció de diners més importants de la era moderna. És políticament una burrada. Una estupidesa. I a més posa en perill la continuïtat dels projectes perquè fa que més de la meitat del ple no se senti concernit. I pel que fa al fons de la proposta, tots sabem que es presenten projectes de fa 20 anys i s’han posat allà per veure si ara algú els paga. Els Next Generation no eren això sinó el futur dels nostres fills i nets. Són recursos del futur. No pots donar respostes als reptes del 2023 amb solucions de finals del segle XX. Han optat per això: foc d’artifici, bla bla bla i poca cosa més.

Segur que hi ha projectes bons, però hi ha altres molt millorables i per no comptar amb tothom hem deixat fora molt bones idees.

Quines seran les seves prioritats per la recta final del mandat?
Nosaltres ja estem preparats per governar i treballarem perquè la ciutat torni a tenir un govern de transformació, republicà, amb una visió de ciutat. Som conscients que ens toca liderar-lo però que no ho farem sols i necessitem a altres. Si alguna cosa hem après de l’experiència anterior és que els projectes de ciutat s’han de començar a fer abans de les eleccions i cal treballar des d’abans. Amb aquells que compartim objectius bàsics com la justícia social, la prosperitat, el benestar, el republicanisme com a model de governança hem de treballar ja per arribar al 2023 i oferir-li a la ciutat una proposta solvent.

Amb qui volen anar acompanyats? Quines complicitats estan llaurant amb ells?
Tenim dos eixos indissociables. Som Esquerra Republicana. L’eix de les esquerres és fonamental. Amb qui compartim valors d’esquerres són els nostres aliats prioritaris. I també amb qui compartim els valors republicans i la idea d’un Estat propi i una Catalunya independent que generi prosperitat i benestar. Ens dirigim a tots els que creguin que el procés nacional es resoldrà amb processos democràtics. No ens dirigim a qui defensa ideologies d’odi, que veuen la societat des de la dreta o l’extrema dreta i que no comparteixen qüestions bàsiques com el dret a l’autodeterminació. No se m’ocorreria formar part d’un govern com el del PSC actual. El meu votant no em perdonaria si jo donés estabilitat al 155. Parlo de Catalunya i parlo de Sabadell. El pitjor que es pot fer per la causa nacional és donar estabilitat al PSC. Això és el pitjor error.

Vostès bé que li donen estabilitat al Congrés dels Diputats de Madrid al PSOE.
Comparar la política catalana amb la política espanyola és no tenir ni idea de política. No tenen res a veure. A Madrid l’alternativa que hi ha es diu PP-Vox-Ciutadans o bé PSOE-Podemos. Per la gent d’aquest país la pitjor de les alternatives es diu PP-Vox-Ciutadans.

Per tant i tornant a Sabadell vostès no faran acords amb el PSC. Ens queda la Crida, l’espai dels Comuns-Podem i Junts. Li preguntava abans: què estan llaurant des d’ERC ara de cara al 2023?
Tenim un treball conjunt, amb diferències, però l’important és el que ens uneix amb la Crida per Sabadell. En l’espai dels comuns i Podemos hem de veure com es reconfiguren. Intentem des de l’inici del mandat fer gestos del reconeixement a la bona feina que van fer al govern de transformació. No se’m cauen els anells per reconèixer la tasca del senyor Berlanga o Vidal.

Amb Marta Morell, la portaveu de Podem, no tenen res a parlar?
Ho intentem. El problema està en l’opció que va fer. Ens agradaria molt reconduir. Intentem tenir una relació correcta. Intentem que vegi que hi ha una opció d’esquerres que podria governar. Ho intentem.

El veig escèptic.
És que em costa reconèixer a Podemos a Sabadell. Li tinc un gran respecte a Podem. Si jo no fos català i visqués a Madrid segurament estaria votant a Podemos. Però el Podemos actual a Sabadell em costa reconèixer-lo. Venien a tomar el cielo por asalto, a fer una revolució i honestament en la feina que fan al govern, pels temes que porten, per l’acció que fan, no puc reconèixer la seva veu.

No es nota la mà de Podem al govern municipal?
No es nota en res. És un govern socialista. És el PSC qui governa. Podem no ha tingut cap capacitat per incidir. De fet si vostè mira el pressupost qui sí té capacitat d’incidència és Junts per Sabadell. Són ells els que han incidit en temes de calat.

Per acabar, com serà el procés d’elecció del candidat d’Esquerra a les municipals?
Esquerra convoca la Conferència Municipalista, que encara no sabem quan serà amb exactitud. En aquesta conferència s’aprovaran els reglaments dels processos de primàries a les ciutats.

Han d’haver-hi primàries. Vostè es presentarà a les primàries per ser el cap de llista a Sabadell l’any 2023?
Sí. Em presentaré. Em sento amb l’experiència d’anys de govern i oposició i sento la confiança dels meus companys per donar aquest pas. Tinc moltes ganes de servir la ciutat. Però en tot cas caldrà revalidar-ho en el procés de primàries.